Tenir criteri

És una bona mesura? Era necessària o és desproporcionada? Seria bo mantenir la prohibició més enllà dels 6 mesos inicialment previstos? Totes aquestes preguntes i d’altres d’aquest tipus se’ns generen a tots, i realment és difícil contestar o opinar sense caure en el clàssic “cunyadisme”. Per no ser jo el primer en caure-hi, el que acostumo a fer és aplicar criteris simples i de sentit comú per crear-me una opinió sobre aquesta i qualsevol decisió política.

Tota decisió política sempre ha de ser proporcionada, racional i sobretot aplicant en tot cas el criteri de prudència. La racionalitat ve marcada per no deixar-te endur pel primer impuls i decidir amb seny; la proporcionalitat és el no generar més perjudici aplicant la política pública que sense implementar-la. Però el que és cabdal i acaba determinant si tires en un sentit o altre, és aplicar el criteri de prudència. La prudència acaba sent el valor que més s’obvia a l’administració pública per una qüestió de que dona una aparença de covardia, immobilisme i inclús que el qui l’aplica és un mal gestor, i justament és ben el contrari. En el cas que ens ocupa no aplicar el criteri de prudència implicaria deixar portar patinets elèctrics al transport públic, i cedir a les pressions no prudents, i prohibir-ho temporalment pot arribar a evitar una catàstrofe important, malgrat sigui una mesura impopular.

Si no apliquem sempre aquests criteris correm el risc d’acabar sent “veletes” que en funció de si qui aplica la decisió és proper a nosaltres ens sembla bé, i si la mateixa decisió l’aplica un que no és dels nostres ens sembla malament. III