Marga Ortuño: “Els altres mitjans no podran mai estar en un transistor sota un coixí com la ràdio”

D’Hospitalet de tota la vida”, Ortuño irradia alegria i energia, ningú diria al veure-la que porta desperta des de les 4:35 h. del matí. I aquest somriure infinit, la passió per la seva feina i la humilitat amb què es treu mèrit, fan d’ella una gran líder. És impossible no veure l’estima que tothom a Rac1 li té a la Marga, només cal passejar-se amb ella pels estudis de la cadena per a comprovar-ho. I no és d’estranyar..

En què consisteix la feina de productora a la ràdio?
És la figura que s’encarrega de buscar els convidats: escriptors, actors, cantants… o els protagonistes del dia: si ara parlem d’aranzels, doncs trucar un economista que ens pugui explicar per a que ho entenguem els que no som experts en la matèria. I la figura de producció de directe és una mena de coordinació del programa: agafar l’escaleta i aconseguir que tot quedi i surti com havíem pensat. És una feina molt coral, cadascú té una tasca molt concreta i indispensable. És una suma de moltes mirades i molts factors que, com una orquestra, fan que acabi sonant una melodia.

Per què vas triar la ràdio després d’estudiar periodisme?
La veritat és que sempre m’ha cridat l’atenció. La tele no m’ha agradat massa perquè no m’agrada molt exposar-me i la ràdio té com més màgia, quan jo vaig començar gairebé et podies imaginar com era la persona que parlava, la seva personalitat,… tenia molta més màgia que la tele, que ja t’ho dona tot fet. És un mitja que m’ha acompanyat molt tota la vida.

Ha perdut màgia la ràdio amb la presència de la imatge?
Una mica. Al final, és veritat que ara ja podem saber exactament l’estudi on es grava, com és un col·laborador, un membre de l’equip... Però la ràdio té una cosa que no podrà tenir mai la tele: la immediatesa i la companyia que pot fer un transistor. I aquesta és l’essència de la ràdio, i per això és un mitjà tan estimat o tan necessitat per tantes persones. Malgrat que hem pogut igualar-nos una miqueta a altres mitjans audiovisuals amb imatge, els altres mitjans no podran mai estar sota un coixí en un transistor.

Es podria dir que ets una de les treballadores més veteranes de la casa. Com comences a Rac1?
Jo estava fent la carrera i vaig haver de fer unes pràctiques a Catalunya Ràdio amb Toni Clapés a Versió original i em va encantar la ràdio. Després, vaig fer unes pràctiques optatives i em va tocar a una ràdio nova que havien obert a l’altra banda de la Diagonal: Rac1. Vaig aprendre moltíssim i em vaig sentir súper acollida. Després d’estar fent substitucions, va arribar Xavier Bosch, que em va explicar el projecte de “El món a Rac1” i em va demanar si volia incorporar-me a l’equip. I després de tres temporades, va venir Jordi Basté. Va ser un trànsit molt lent a un altre tipus de ràdio, perquè Xavier Bosch feia les coses d’una manera molt diferent a com les fa Jordi Basté.

Per què?
En Xavier volia tenir-ho tot súper controlat, que no se li escapés res, tot molt calculat, i en Jordi va arribar i va demanar-nos que escurcéssim els guions. Cadascú té la seva gràcia: en Xavi volia tenir-ho tot més controlat i en Jordi ho porta incorporat en el seu ordre i en la seva estructura mental.

Com és començar el programa a les 6h del matí?
És durillo. Jo porto 21 anys llevant-me a les 4:35h i em poso 3 despertadors, i tot i així m’he adormit alguna vegada! I quan passa et sents fatal i després has de convidar els companys a esmorzar. Però t’he de dir que ara que soc mare ja fa uns anys, aquest horari m’ha permès acompanyar al meu fill, recollir-lo de l’escola cada dia i estar tota la tarda amb ell. Quan era més jove i sortia de festa a la nit amb els amics, també em llevava a les 4:30h i ho passava molt pitjor. Però, en qualsevol circumstància, vas sempre mig zombie: tens una nebulosa que t’acompanya tot el dia.

Com sabeu què interessarà a la gent?
Avui en dia és molt fàcil saber quin és el pols de la societat, què preocupa; i a les reunions fem molt brainstorming. Això és estar tot el dia pendent de l’actualitat, que és molt fàcil perquè amb les xarxes socials sense voler t’informes. Nosaltres, evidentment, estem tot el dia en contacte entre nosaltres i amb els nostres companys d’informatius: hem incorporat a les nostres vides el tema de comunicar-nos.

És possible desconnectar amb la feina que teniu?
No, no es desconnecta. I jo crec que ni jo ni els meus companys quan estem de vacances desconnectem. No és el mateix que estar treballant, però al final tens una vocació que és estar al dia de tot.

Algun cop has volgut portar algú o portis temps volent portar algú i no hagis pogut?
La veritat és que en els darrers anys hem tingut gent molt top i molt internacional. La persona de l’equip que s’encarrega del món internacional, la Montse Girona, té una frase que utilitza sempre: “el no ja el tenim” i amb aquesta frase han sortit un munt d’entrevistes que mai de la vida hauríem pensat: un expresident dels Estats Units, Phil Collins, Rosalía, José Feliciano,...

Com s’aconsegueix omplir cada dia un programa de 6h?
Ens falten hores! Tenim 6h de programa i encara ens faltarien hores, no t’acabes els temes, mira com esta el món! Necessitem molt anàlisi, necessitem molta estona de tertúlia per a representar les diferents maneres de pensar de la societat,... Hi ha molts temes que ens afecten a nivell cultural, social, econòmic i polític: no ens els acabem.

Sent un programa tan llarg en directe, hi ha moments de tensió?
Hi ha moments de més estrès, sobretot durant l’informatiu de 8 a 9h, que és un informatiu d’autor: el Jordi Basté t’ho explica tot ell, amb les seves cròniques. Mentre ell està llegint, la gent de la redacció encara està picant la notícia: estem oferint el peix més fresc. Però el Jordi té una capacitat gran de recollir i ampliar la informació que calgui. El tema és que estem molt coordinats i cadascú sap què ha de fer i sempre ho salvem, és l’adrenalina que amb el temps i l’experiència controles.

Que té “El món a Rac1” de Marga Ortuño?
L’ordre i la temprança al directe, el mantenir la calma i ser molt endreçats, i una mica de flexibilitat, també. Però, vaja, és una qüestió molt coral i d’equip.

Escoltant cada dia el un programa d’actualitat com el vostre, estaràs informadíssima del que passa al món. Com veus el panorama?
Doncs malament, la veritat. I t’ho estic dient des de la posició de privilegi d’haver nascut on hem nascut i en el temps en què hem nascut. Està malament la cosa, però hi ha molta gent treballant per a que no arribi la sang al riu.

Segons es dades de la EGM sou el programa amb més audiència de Catalunya, com s’aconsegueix?
Doncs mira , ha sigut molt paulatí i el més bonic és que està consolidat, jo crec que el que costa és mantenir aquestes xifres. Crec que connectem amb els oients pel to, pel llenguatge, perquè no dones res per sabut: alhora que els hi estem explicant a ells què està passant, ho estem entenent nosaltres. Intentem no fer servir un llenguatge que no faci servir la gent al carrer, correcte però sense floritures, de cara a barraca.

A més, Rac1 acaba de batre un rècord a la ràdio en català: superar el milió d’oients.
Doncs no sé molt bé com hem aconseguit arribar aquí, suposo que no fent-li molt cas a la xifra, que sempre ha estat allà, però continuant treballant com formiguetes, com quan vam començar amb 0 oients. Hem arribat molt poquet a poquet, picant molta pedra, però d’una manera molt natural i molt progressiva. Estem súper agraïts i emocionats, però això ens dura poc, perquè demà s’ha de seguir fent programes.

Quin rol juga el català a Rac1?
El català a Rac1 és el pal de paller. És la llengua en què riem, ens informem, entretenim, ens desfoguem. A més, els lingüistes de la casa ens donen moltes pautes per a parlar bé, de manera molt genuïna, intentant catalanitzar aquestes paraules que ens arriben de fora i que incideixen tant en el nostre dia a dia. És molt important fer servir un llenguatge genuí, potenciar-lo i parlar de manera poc enrevessada: com parla la gent, però de manera correcta.

Què ens quedem sense saber?
Crec que avui dia, ens hem acostumat a no aprofundir en res. Amb això dels reels en què es treuen 40 segons d’una conversa, tu esperaries que la gent veies el vídeo i busqués l’entrevista completa, però no hi ha temps ni capacitat d’atenció, i aleshores es queden amb una idea molt superficial i curta de les notícies. Estem perdent la capacitat de concentració, i la dinàmica de com s’estan fent les coses ara, ens porta a no aprofundir, i és greu però és cap a on anem.

I com s’arregla aquesta falta de temps?
Té poc arreglo el tema d’aprofundir, a curt termini; jo crec que amb l’edat et van interessant més les coses i pots anar a buscar i llegir més profundament allò que has trobat a un mitjà.

Com és l’equip de “El Món a Rac1”?
Ha passat molta gent per l’equip del programa, però hi ha un nucli de 4-5 persones que hem estat gairebé des del començament. Després hi ha hagut molt ball i t’he de dir que cada equip que hem tingut ha sigut súper guay, i acabes per trobar el que tens en comú amb els teus companys. Les reunions són molt divertides i la gent té molt bon caràcter, ens portem molt bé, la veritat.

Has pensat en posar-te davant del micròfon?
No m’agrada fer antena: no m’agrada exposar-me; jo estic molt feliç on estic i el que m’agrada a mi és estar darrere, pensar molts temes i fer que el programa tiri endavant.

O sigui és per l’exposició?
No m’agrada fer antena: no m’agrada exposar-me; jo estic molt feliç on estic i el que m’agrada a mi és estar darrere, pensar molts temes i fer que el programa tiri endavant.

Com ha canviat la ràdio des de que vas començar fins ara?
No ha canviat tant, perquè un programa d’actualitat no té tampoc massa secret, és estar pendent de les coses que passen i pensar en com vendre tot allò, i jo crec que això no ha canviat.

I el paper de la dona ha canviat?
No gaire. Anem a millor i a poc a poc cada vegada hi ha alguna dona més a les tertúlies. A la redacció sí que hi ha tants homes com dones i ara tenim una directora de la ràdio: Aurora Carbonell. Però a l’hora de fer antena i de tenir representació a la ràdio, tertúlies, seccions,… crec que encara ens queda molt per fer. Ha millorat, molt a poc a poc, però encara ens queda molt recorregut..

Suposo que potser és una cosa més profunda, no només de contractar més dones sinó també que potser no els agrada tant l’exposició.
Jo crec que és així. Quan fas una proposta a una dona de venir a una tertúlia a donar la seva opinió, s’ho pensen molt perquè és una responsabilitat molt gran donar claus o intentar interpretar la realitat; els homes generalment no tenen tant problema i les dones és com si sentissin una responsabilitat tan gran que de vegades se senten abromades o sobre passades i prefereixen no tenir aquesta exposició. III

“La ideologia política de cadascú s’ha de quedar a casa”

Per als oients de Rac1, la seva visió de la realitat i les seves opinions formades sobre diversos temes van determinades pel que expliqueu vosaltres. És una responsabilitat? Jo crec que sí. És una responsabilitat oferir tota la informació amb molts punts de vista diferents contrastadíssims per a que cadascú prengui les decisions que cregui oportunes i n’extregui la seva pròpia opinió. Quin paper té la ideologia política a l’hora de transmetre notícies? La ideologia política de cadascú s’ha de quedar a casa, nosaltres hem de donar veu a totes les parts i mantenir-nos en l’objectivitat. I es pot fer? Sí, es pot fer i es fa. Teniu línies vermelles al programa? No tenim ningú vetat i línies vermelles doncs les que té tothom: l’educació… Les notícies compromeses que teniu, per exemple aquesta notícia que heu tret de la Banca d’Andorra, o àudios que us puguin arribar, els traieu nomes tenir-los o espereu? Esperem. Aquesta és una feina que fa Jordi de Planell, el coordinador de “El món a Rac1”; tot el que ha tret ara ha estat fruit de molts mesos d’investigació, de reunions, trobades, contrastos d’informació i verificacions molts profundes. Has d’estar molt segur del que tens per a fer-ho públic, no és “m’arriba això i ho publico” perquè tu tens una responsabilitat com a persona o mitjà que difon una informació, per tant s’ha de pensar molt bé, valorar molt bé i tenir molt clar que tot allò és cert. Heu rebut pressions algun cop per a no publicar alguna cosa? No, que em consti a mi no.