Més d’onze milions de persones visiten cada any les platges metropolitanes. Perquè aquests 30 quilòmetres de litoral, que s’estenen des de Castelldefels fins a Montgat, funcionin com el gran espai públic a l’aire lliure que són, hi ha una feina que comença molt abans de l’estiu i que no s’atura quan acaba la temporada de bany.
Darrere de les passeres, els serveis de salvament, les zones accessibles, els equipaments esportius o els espais naturals protegits hi ha la gestió integral que desenvolupa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) al llarg dels 365 dies de l’any. Una tasca que combina manteniment, accessibilitat, preservació ambiental, innovació i adaptació als efectes del canvi climàtic.
Molt més que un espai de lleure
Les platges metropolitanes són molt més que un espai de lleure: per a moltes persones són un lloc de trobada, d’esport o de descans. Les platges estan equipades d’acord amb les necessitats de les persones usuàries i les particularitats de cada espai natural i compleixen tots els requisits d’un servei públic de qualitat: són accessibles i inclusives, fomenten la pràctica esportiva i els hàbits saludables i contribueixen a la preservació dels sistemes dunars i de la biodiversitat litoral.
Segons les enquestes de satisfacció, les persones usuàries valoren les platges metropolitanes amb una nota propera al 8 sobre 10. Aquest notable alt reflecteix la bona puntuació que els visitants donen a aspectes com la tranquil·litat, l’accés a la platja, el paisatge, l’entorn, la proximitat, la senyalització o les passeres a la sorra.
Per aconseguir-ho, l’equip de Platges de l’AMB desplega cada temporada un ampli conjunt d’infraestructures i serveis. Així, el litoral metropolità compta, entre d’altres, amb una setantena de mòduls de servei ―entre salvament, lavabos i Naturaula―, 72 instal·lacions esportives, 28 àrees de jocs infantils, 359 dutxes i rentapeus, 573 papereres i contenidors i milers de metres de passeres i tancaments de protecció que permeten gaudir de la platja amb comoditat i seguretat.
Algunes de les novetats d’aquest estiu pel que fa al mobiliari i als equipaments són la col·locació de tres nous mòduls de primers auxilis amb pèrgola ―per a donar suport als serveis de salvament i socorrisme― o la de quatre nous mòduls auxiliars de salvament, entre d’altres.
Ramon Torra, gerent de l’AMB, ha reconegut, durant la presentació de la temporada, que tenir-ho tot enllestit per a l’arribada del bon temps no ha estat fàcil. «Hem tingut un hivern complicat, amb una successió de temporals i especialment llevantades que ens han complicat la gestió de les platges, però ara ho tenim tot a punt per a gaudir de la temporada alta amb nous mòduls, nous accessos adaptats i tota l’oferta d’instal·lacions esportives a disposició de les persones usuàries», ha explicat.
Accessibilitat i inclusió: una platja per a tothom
Una de les línies de treball prioritàries de l’AMB és garantir que totes les persones puguin gaudir de les platges en igualtat de condicions. Amb aquest objectiu, continua invertint en l’accessibilitat d’aquests espais i, any rere any, hi incorpora nous elements i equipaments per a millorar-ne la inclusió. Les novetats més rellevants d’enguany són l’increment, en 100 metres, d’accessos adaptats amb passeres d’amplada especial, un nou lavabo adaptat amb pèrgola, la instal·lació en proves dels primers bancs adaptats, el procés de disseny de vestidors inclusius i de senyalització, així com una prova pilot d’instal·lació d’una passera elevada i adaptada per a persones amb discapacitat per a protegir els espais dunars tot mantenint-ne l’accessibilitat.
Quan la meteorologia posa a prova la gestió
La preparació de la temporada 2026 ha estat especialment exigent. Entre la tardor de l’any passat i la primavera d’aquest, el litoral metropolità ha hagut de fer front a deu temporals marítims ―alguns, amb onades superiors als set metres d’alçària― que han obligat els equips de l’AMB a intensificar les tasques de seguiment i resposta sobre el terreny.
El monitoratge de l’onatge, la retirada preventiva de mobiliari exposat, l’obertura de col·lectors d’aigües pluvials per evitar inundacions o la retirada de residus arrossegats pels rius han format part d’aquestes tasques. Els episodis climatològics adversos també han obligat l’equip de l’AMB a efectuar més de set-centes actuacions com ara abalisaments, acordonaments o retirada d’elements i a retirar més de mig milió de quilos de residus procedents, principalment, de les crescudes dels rius i les rieres. Els danys causats per aquestes afectacions superen els 480.000 euros, assumits íntegrament per l’Àrea Metropolitana.
Aquesta capacitat de resposta és una de les funcions menys visibles de la gestió integral de les platges, però també una de les més importants per a garantir la seguretat de les persones i la conservació del litoral.
Regressió del litoral
Els successius temporals marítims i les precipitacions de l’hivern passat i d’aquesta primavera han agreujat encara més la situació de regressió estructural, amb xifres de pèrdues de sorra que assoleixen els 180.000 metres cúbics i una disminució del 34 % de superfície de les platges al litoral metropolità nord.
En aquest sentit, Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, ha reiterat que «continuarem reclamant i insistint al Govern de la Generalitat i al Govern de l’Estat en la necessitat de fer un pla d’estabilització a mitjà i llarg termini, amb mesures estructurals que reverteixin la situació de vulnerabilitat». Segons Balmón, «l’AMB no només demana; estem disposats a dedicar fins a 20 milions d’euros a traçar aquesta estratègia, sempre que la resta d’administracions s’hi sumin i assumeixin el seu paper en la preservació ambiental, social i econòmica d’aquest espai».
La necessitat d’adaptar les platges als efectes del canvi climàtic exigeix noves eines de planificació i coneixement. Per això, l’AMB desenvolupa projectes de monitoratge avançat mitjançant la tecnologia òptica de teledetecció LIDAR, participa en iniciatives europees de recerca i impulsa solucions basades en la natura per a incrementar la resiliència del litoral.
Conservar la natura per preservar les platges
La gestió actual del litoral incorpora una mirada ambiental que ha guanyat protagonisme durant les darreres dècades. N’és un exemple el Pla de sostenibilitat turística en destinació (PSTD) Costa Barcelona – Delta del Llobregat, que té per objectiu fomentar un turisme sostenible i atraure visitants més respectuoses/os i sensibilitzats/des amb el medi ambient.
Finançat amb 475.000 euros dels fons europeus Next Generation, el projecte està liderat per la Diputació de Barcelona i compta amb la col·laboració de l’AMB, el Consorci de Turisme del Baix Llobregat i els ajuntaments de Castelldefels, Gavà, el Prat, Sant Boi i Viladecans. Les actuacions fetes en el marc d’aquest pla s’han centrat a millorar, reforçar i protegir les zones dunars per tal d’enfortir aquests espais i fer-los més resistents al canvi climàtic i a l’impacte humà.
Les dunes, tradicionalment espais residuals, ara són una peça clau per a la conservació de les platges: actuen com una reserva natural de sorra, protegeixen el litoral davant els temporals i constitueixen hàbitats d’alt valor ecològic. Entre les accions concretes de restauració dels paisatges dunars hi ha la instal·lació de gairebé cinc-cents metres de captadors de sorra, l’adequació de tancaments de protecció, la retirada de vegetació invasora, la plantació d’espècies autòctones i el desenvolupament d’accions de sensibilització ambiental.
Els fruits d’aquest treball ja es poden observar sobre el terreny: les platges metropolitanes acullen una biodiversitat molt més rica del que sovint s’imagina. S’hi han identificat més d’un centenar d’espècies d’ocells i també hi viuen rèptils, insectes pol·linitzadors i nombroses espècies vegetals adaptades a les condicions extremes dels ecosistemes litorals.
Mirant al futur
La gestió de les platges metropolitanes ha evolucionat profundament durant les darreres dècades. Si abans l’objectiu principal era garantir els serveis de temporada, avui el repte és molt més ampli: mantenir un espai públic de qualitat, millorar l’accessibilitat, preservar ecosistemes fràgils i adaptar el litoral als efectes del canvi climàtic.
Afrontar aquest repte requerirà recursos, planificació i cooperació institucional, però també la implicació de la ciutadania, perquè la preservació del litoral és una responsabilitat compartida per totes aquelles persones que el viuen, el gaudeixen i el senten com una part essencial del seu paisatge quotidià. III
Si (
No(
