Viladecans

Viladecans és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. La ciutat de Viladecans comparteix veinatge amb els municipis de Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Gavà.

Pel que fa a la seva situació geogràfica, el terme municipal de Viladecans es troba ubicat a la dreta del riu Llobregat, a la Marina, entre els estanys de la Murtra i del Remolar, que representen el límit del municipi amb els municipis veïns de Gavà, a l’oest, i el Prat de Llobregat, a l’est. Al nord, Viladecans és accidentat pels darrers contraforts del massís del Garraf. La serra de Miramar al seu torn de Sant Climent de Llobregat, i el puig de Montbaig, també els separa d’aquest darrer municipi i del de Sant Boi de Llobregat.

A l’oest, el límit amb Gavà segueix la riera de Sant Llorenç i els camins del Pi Tort, de Regàs i de la Murtra fins a aquest estany. A més de la riera de Sant Llorenç, també anomenada de Llevatona, rega el terme la riera de Sant Climent o del Mas Fonts, i ambdues es perden en les marjals del delta, entre la via del ferrocarril i el camí antic de València, i es distribueixen per una xarxa de corredors que drenen les aigües vers els estanys indicats.

De la història de Viladecans anterior al segle X no se’n sap gaire cosa. Els treballs de construcció d’una bassa a la riera de Sant Llorenç, dins el recinte de Can Guardiola, han conduït a la descoberta d’un jaciment arqueològic de grans mamífers tals com mamuts, rinoceronts a més d’eines manufacturades de sílex d’entre 20.000 i 100.000 anys fet que evidencia que ja en aquell moment l’actual Viladecans estava habitat. Els orígens de la vila actual es creu que es poden trobar en una vila agrícola romana del segle I, situada en el lloc on es troba en l’actualitat l’Ermita de Sales.

Cap a l’any 1000 es refereix l’existència d’un lloc cridat “canis vallis” que pot coincidir amb el qual més tard es va conèixer com la “Vila de Canibus”, depenent eclesiàsticament del municipi de Sant Climent de Llobregat, i que després es va anomenar “Lloc de San Joan de Viladecans”. A l’any 1010 aquestes terres eren propietat del Monestir de Sant Cugat. El 29 d’abril de l’any 1011, quedà registrat per primer cop en un document el nom de Viladecans. L’any 1148, sota la denominació “Vila de Cans”, se sap del cert que hi aplegava una petita agrupació de cases que el Comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV va hipotecar al Bisbe de Barcelona per a pagar les despeses de la conquesta de Tortosa.

Durant el regnat de Jaume I d’Aragó, en el segle XIII, el poble passà per les mans de diferents senyors, però no va ser fins al 1 d’abril de 1265 quan es va fer la donació definitiva a favor de Guillem Burguès i els seus descendents que el van posseir durant tres segles fins que el 1562 Enric d’Agullana es va vendre el lloc de Viladecans a Hug Joan Fivaller de Palou, senyor d’Eramprunyà.

El 1652, Viladecans va passar a mans dels Barons de Sant Vicenç dels Horts i, en ple segle XVII, el senyor de Viladecans, Miquel de Torrelles, tenia al Remolar, a les Marines, una casa i un fortí amb dues peces d’artilleria, com a símbol del poder feudal dominant encara en la zona del delta de ponent del riu Llobregat.

Durant el segle XVIII es produeix la independència parroquial passant a partir de 1746 a formar parròquia única, la parròquia del Lloc de Sant Joan de Vila de Cans. Malgrat que l’organització municipal ja va existir amb anterioritat, no es coneix la data concreta del seu començament, però sí que en els segles XVI-XVII existia la Universitat del Poble, composta per l’alcalde i dos regidors. Durant el segle XIX es produeix un fet important, la colonització del delta del Llobregat que va comportar que es puguessin conrear noves terres, anteriorment ermes.

Al segle XX, la característica principal de Viladecans ha estat un important creixement demogràfic i una transformació de les activitats econòmiques que s’hi porten a terme, fet que s’ha produït també en d’altres municipis de la comarca. De ser un poble eminentment agrícola ha passat a ser un poble industrial fet que va suposar que Viladecans esdevingués en un dels primers llocs on es van concentrar els immigrants de tota Espanya i del Nord d’Àfrica, principalment del Marroc. El procés d’industrialització, però, no ha estat ràpid sent els fets més rellevants d’aquesta: l’establiment a Gavà, l’any 1920, de la factoria “Roca Radiadors”, que aviat es va ampliar cap a terrenys de Viladecans; i la instal·lació el 1925 de la fàbrica de “Llevat Premsat, SA”.

Actualment a l’activitat econòmica del municipi hi predominen la metal·lúrgia, l’alimentació, la química i també tota mena d’indústries relacionades amb el transport i la construcció. ||