Milers de persones depenen del tren per arribar al seu lloc de feina. No parlem d’oci: parlem de sou, estabilitat, seguretat i drets. Quan un tren se suprimeix, arriba tard o ningú dona informació, no només es perd temps: es genera ansietat, incertesa i conflicte. Perquè massa empreses continuen sense acceptar l’avaria o el mal funcionament del transport com a causa de retard o absència, i qui acaba donant explicacions o patint conseqüències és sempre la persona treballadora, que per descomptat, compta amb el suport del sindicat.
Això tensiona la relació entre empresa i plantilla, castiga especialment qui té horaris rígids, torns o control de fitxatge, i colpeja amb més força els joves i els salaris més baixos, que no es poden permetre alternatives.
No es pot normalitzar un servei decadent, desinformat i deshumanitzat. No es pot demanar paciència infinita quan el que hi ha en joc és tenir vida: arribar a temps, ser-hi, preservar l'estabilitat laboral i el benestar mental i emocional, cuidar dels teus i, sobretot, poder tornar sempre.
Cal inversió, manteniment, personal suficient, informació clara i plans de contingència reals. El transport públic no és un favor: és un dret. I el defensarem.
Vanesa Ruiz Álvarez
Responsable de Comunicació, Formació i Joventut del Baix Llobregat.
Persona i passatgera habitual de la R4.
Si (
No(
A favor (
En contra (
