Escola

Marcos Flores Flores, o Don Marcos (Mojácar, Almeria, 1941) és considerat el gran promotor de la marxa a Catalunya. Com a mestre tot terreny, primer a Mafet (al municipi d’Agramunt) i després a Viladecans, va encarregar-se de transmetre l’experiència i de captar a nous talents de l’atletisme. Des que, amb només 19 anys va aconseguir, mitjançant una oposició, ingressar a l’ensenyament públic, va dur escoles pràcticament ell tot sol, i encara aquí al Baix Llobregat, a l’Escola Àngela Roca, hi impartia bona part d’assignatures, des de mates fins a l’educació física. Era el mestre de referència, i un devot de l’exercici i de la pràctica esportiva, que entrats els anys 70, va iniciar un grupet a part d’entrenaments on hi incloïa els alumnes destacats als quals instruïa en llançaments, proves de fons o bé de salts (al descampat de Torre Roja o a la platja). Una tasca que va ser modificada a finals dels anys 80, quan la marxa, gràcies a Eduard Garcés (un directiu de la Comissió Nacional) va entra a formar part, de manera obligatòria, de la Lliga Estatal de Clubs. Les diverses entitats, des de llavors, i en especial, el Club Natació Barcelona, amb qui ja tenia vincles, van començar a demanar-li nous talents d’aquest esport. I “Don Marcos” va cercar-los a dins de la seva escola i passejant per tots els altres instiuts del municipi i rodalies. D’aquest nucli “clandestí” n’han anat sortint els noms que han convertit la vila en el bressol de la marxa atlètica a l’estat (amb el permís dels precedents que van ser al Prat de Llobregat). Mari Cruz Díaz, María Reyes Sobrino, Eva Pérez, Yolanda Fernández, Valentí Massana, María Vasco, David Márquez, Beatriz Pascual o més recentment Paul McGrath, grans triomfadors, l’han tingut a ell com a pare i mestre.