QUÈ SE N'HA FET DE...
07/12/2025@09:00:00
Marcos Flores Flores, o Don Marcos (Mojácar, Almeria, 1941) és considerat el gran promotor de la marxa a Catalunya. Com a mestre tot terreny, primer a Mafet (al municipi d’Agramunt) i després a Viladecans, va encarregar-se de transmetre l’experiència i de captar a nous talents de l’atletisme. Des que, amb només 19 anys va aconseguir, mitjançant una oposició, ingressar a l’ensenyament públic, va dur escoles pràcticament ell tot sol, i encara aquí al Baix Llobregat, a l’Escola Àngela Roca, hi impartia bona part d’assignatures, des de mates fins a l’educació física. Era el mestre de referència, i un devot de l’exercici i de la pràctica esportiva, que entrats els anys 70, va iniciar un grupet a part d’entrenaments on hi incloïa els alumnes destacats als quals instruïa en llançaments, proves de fons o bé de salts (al descampat de Torre Roja o a la platja). Una tasca que va ser modificada a finals dels anys 80, quan la marxa, gràcies a Eduard Garcés (un directiu de la Comissió Nacional) va entra a formar part, de manera obligatòria, de la Lliga Estatal de Clubs. Les diverses entitats, des de llavors, i en especial, el Club Natació Barcelona, amb qui ja tenia vincles, van començar a demanar-li nous talents d’aquest esport. I “Don Marcos” va cercar-los a dins de la seva escola i passejant per tots els altres instiuts del municipi i rodalies. D’aquest nucli “clandestí” n’han anat sortint els noms que han convertit la vila en el bressol de la marxa atlètica a l’estat (amb el permís dels precedents que van ser al Prat de Llobregat). Mari Cruz Díaz, María Reyes Sobrino, Eva Pérez, Yolanda Fernández, Valentí Massana, María Vasco, David Márquez, Beatriz Pascual o més recentment Paul McGrath, grans triomfadors, l’han tingut a ell com a pare i mestre.
El marxador de Gavà assoleix amb 23 anys un podi que sols comparteixen 10 atletes catalans. L’esportista que entrena al Cornellà Atlètic, marca un nou punt d’inflexió amb la la mirada fixada als JJOO de l’any 2028.
Valentí Massana Gràcia (Viladecans, 1970) va dedicar 14 anys a l’atletisme a un nivell professional.Va coincidir amb el moment del màxim auge del que ha estat el nucli d’èxit de la marxa a tot l’estat. Allà al parc de Torre-roja, i sense pista habilitada, el professor Marcos Flores va inculcar-li tot l’amor per aquest esport que començava a presentar-se a casa nostra. Divertint-se i sense ser-ne molt conscient va formar part d’una fornada excepcional de practicants amb noms il·lustres, com els de Mari Cruz Díaz (Campiona d’Europa, 1986), Reyes Sobrino (1ª continental a Budapest, el 1988), Maria Vasco (bronze a Sydney, l’any 2000) o David Márquez (Campió Sub-23 del continent el 1999). Va entrar al CAR amb 18 anys després de rebre una beca ADO concedida per la plata conquerida al Canadà, al Mundial Júnior de Sudbury, en 10.000 metres (juliol del 88). Va començar els seus estudis però seguí determinat en l’alt nivell, sempre exigent, amb recompenses ben sobrades. Va tastar, al 92, els primers Jocs a Barcelona i el sabor de la derrota, per desqualificació. Però l’impuls de bones marques, la insistència del seu mestre primerenc, Josep Marín, i la constància i convicció van fer-li ploure una allau d’èxits en els 20 i ja més tard els 50 km marxa. Resumint: 5 Campionats de Catalunya (1992, 1993, 1994, 1995 i 1997), 7 d’Espanya (1992-1995), bronze a Europa (Hèlsinki, 1994), or i plata en tres mundials (Stuttgart, Monterrey i Göteborg, 1993/1995) i un podi (bronze) als Jocs Olímpics (Atlanta, 96). De manera prematura, i amb ganes de continuar, va ser obligat a retirar-se, per lesió als isquiotibials, quan comptava 32 anys (el 2002).
El Llobregat s’estrena com mitjà oficial d’un esdeveniment que va iniciar-se el 1985 i només ha estat suspesa pel context de 2020 i 2021. El Club Atletisme Sant Boi, nucli esportiu del municipi, prepara els actes per commemorar el 25è aniversari que complirà el 2025.
|
L’entitat baixllobregatina celebra l’efemèride de la seixantena amb els dos equips absoluts competint a la Divisió d’Honor. Aconseguir nous espònsors és vital per continuar donant suport als atletes de l’associació esportiva perquè tenen pocs patrocinis
L’atleta de L’Hospitalet ha superat una lesió al tendó d’aquil·les que va patir el dia 1 de març competint al Mundial de Glasgow. No vol marcar-se objectius però sí que apunta, amb tota la il·lusió del món, cap als Jocs Olímpics de Los Angeles.
Valentí Massana Gràcia (Viladecans, 1970) és un dels grans atletes de la història d’Espanya: campió mundial, medallista olímpic i, ara, entrenador d’una atleta olímpica. Uns inicis privilegiats a la meca de la marxa i una constància pròpia dels fondistes van forjar la llegenda en què s’ha convertit el viladecanenc i que pren encara més dimensió amb les medalles aconseguides pels marxadors Álvaro Martín i María Pérez als recents Jocs Olímpics de París 2024.
|
|
|
