www.elllobregat.com
Llibreries, illes de resistència al món digital
Ampliar

Llibreries, illes de resistència al món digital

Por Dayana García Blas
miércoles 16 de septiembre de 2015, 03:49h
El llibreter pateix la triple crisi lectora, econòmica i del sector, i el llibre electrònic podria ser una solució rentable si la gent no recorres massivament a la pirateria. Reconvertir-se en espai lúdic, divertit i d’entreteniment és una de les alternatives que els llibreters proposen davant la davallada del sector; a més d’avivar el gust per la lectura

Els llibreters poden conviure amb el format digital del llibres, però no amb la pirateria, un fenomen que està latent en el sector i que permet a l’usuari descarregar-se els llibres gratuïtament sota el paraigües de la il•legalitat.

En Jacinto Camba, un dels socis de la llibreria Perutxo de L’Hospitalet, que data de 1992, assegura que van voler adaptar part del negoci al món online inscrivint-se en una de les primeres plataformes de venda de llibres digitals vinculada al Gremi de Llibreters de Catalunya, Liberdrac, però “no va funcionar perquè la gent no compra llibres, se’ls descarrega i pirateja”.

En Salvador Basso, de la llibreria Núria d’Olesa de Montserrat, que fa uns 50 anys que existeix, destaca la dificultat d’adherir-se a lo digital perquè “l’usuari actual no accedeix als llibres a través de les webs de llibreries o de les editorials, si no que va directament a les pàgines pirates”. Davant d’aquesta problemàtica, el llibreter recomana que això “passi a mans de les administracions públiques perquè és una qüestió legal” que afecta al món de la cultura en general.

La triple crisi
A banda d’aquesta irregularitat, els llibreters estan sortint de la crisis econòmica per entrar en una crisi del sector que perjudica severament al consum i que s’enllaça amb una crisi de lectura. “Estem en un punt en el que no sé cap a on anirà aquest món, precisament per la qüestió del format electrònic i per la superproducció de llibres que hi ha contínuament”, assenyala en Jacinto Camba.

Les vendes de llibres han descendit en excés perquè “és un eina de consum lúdic i, per tant, no és una prioritat vital pel ciutadà”, assevera en Ricard Caba, abans client i ara treballador de Els Nous Rals de Viladecans.

La manca de lectura és un altre handicap que ha provocat una “caiguda estrepitosa en la venda de llibres, sobre tot, del llibre butxaca”, encara que és el més econòmic, explica en Jacinto Camba. “Al final, només comprarà aquella persona que li interessi l’objecte com a tal, ja què la gent que adquiria el de butxaca s’ha passat, de ben segur, al e-book”, remarca el llibreter de l’Hospitalet.

Gran part dels viatgers al transport públic que abans llegien llibres, ara juguen al mòbil o utilitzen el WhatsApp. Les dades són negatives, però en Josep Serrà, propietari de la llibreria El Drac a El Prat de Llobregat (1997), ha insistit en que al món del llibre sempre li ha costat funcionar, no obstant, “la cosa s’està recuperant una mica des del darrer any”.

L’Abacus de l’Hospitalet, fa tres anys que està a peu de carrer, i com a cooperativa distribuïdora de productes culturals i educatius va patir una davallada en la secció llibreria quan van sortir els llibres digitals. La Sonia Pérez, treballadora de botiga, defensa que l’aparició del llibre digital no ha minvat del tot la compra del llibre de impremta perquè “el lector és fidel al paper, pel seu olor i perquè li agrada”.

L’efecte de les grans
Per alguns llibreters consultats, empreses com Abacus o La Casa del Libro han provocat el tancament d’algunes llibreries antigues per incapacitat de competència. La Sonia Pérez de l’Abacus no ho veu així “perquè estem a peu de carrer com altres llibreteries i tenim el mateix preu en els llibres que la resta”.

D’altra banda, en Ricard Caba ha afirmat que la creació de La Casa del Libro al Centre Comercial Vilamarina, fa uns 8 anys, va afectar a les vendes de Els Nous Rals, botiga de proximitat.

El pratenc Josep Serra assenyala que “nosaltres no tenim competidors”, excepte el Carrefour que ven llibres, però que no els hi afecta massa. Al municipi només està la seva llibreria i la d’Atenea, estan a banda i banda dels municipis, i “ens intentem ajudar, hi ha una col•laboració”.

En canvi, a Sant Feliu de Llobregat, la Maria Eugènia, propietària de la llibreria Ossó, que data de 1927, quasi centenària i que ha passat de generació en generació, veu que la seva competència és més ve local i que el problema no és que es vengi menys, si no que hi ha més oferta de llibreries i, per tant, la clientela es dispersa. A l’octubre, més o menys, van obrir l’Auca a la ciutat, especialitzada en llibres infantis i juvenils, però “en Sant Jordi vaig veure que venien de tot i es que s’han d’adaptar” ha afegit la Maria Eugènia, emfatitzant en que “tot lo que venen els altres no ho venc jo”.

Alternatives al llibre
Davant la triple crisi –econòmica, lectora i del sector per culpa de la pirateria-, en Jacinto Camba de Perutxo confirma que no existeix una solució ràpida, però si a llarg termini on s’hauria de fomentar la lectura per generar, mica en mica, consumidors. En aquest àmbit, les escoles són les que promouen aquesta activitat cultural, però també és feina de “les editorials, institucions i de tots”.

Amb l’inici del nou curs de setembre, en Ricard Caba accentua que a Els Nous Rals se li ha donat un caire més cultural i dinàmic on hi tenen cabuda multitud d’activitats educatives, exposicions, presentacions de llibres, contacontes, tallers, etc. A més, avança que al novembre “celebrem els dos anys d’apertura”.

En Josep Serra remarca que en la Llibreria El Drac aposten per donar “un millor servei i atenció al client oferint-li les màximes facilitats a l’hora d’aconseguir un llibre que no troba”. També, fan presentacions i contacontes per als nens i nenes del poble, així com d’altres activitats lúdiques que li ajuden a remuntar en temps dolents.

L’Abacus, per la seva banda, ofereix als clients la possibilitat de fer-se la targeta de soci i obtenir ofertes. A la vegada, la Sonia Pérez destaca que l’èxit els hi ve per ser “referents en educació i el tracte que tenim amb les escoles i la cultura”. Amb aquestes propostes “hem aconseguit una clientela fixa i les ventes segueixen igual que l’any passant, ens mantenim”.

Cal fer constar l’esforç d’algunes llibreries del Baix Llobregat que estan ubicades a pobles amb pocs habitants i que per poder vendre llibres i viure durant tot l’any han hagut d’introduir “la papereria”. Aquest és el cas de Lucia Dicandia, propietària de Papereria d’Abrera, que ven un ‘remix’ de tot i assegura que “tinc un mercat de llibres de segona mà que funciona millor que la venta de llibres nous”.

També, hi ha estancs que inclouen una secció de llibreria. A Sant Feliu de Llobregat està Ideal, un estanc que ven llibres infantils i pocs d’adults gràcies a que té dues llicencies. lII

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (5)    No(6)

+

1 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto