www.elllobregat.com
Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet planteja crear una bossa de treball comarcal per fomentar l’ocupació

Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet planteja crear una bossa de treball comarcal per fomentar l’ocupació

Entrevista a Ramon Pons, president de Pimec Baix Llobregat i L'Hospitalet

jueves 10 de diciembre de 2015, 05:52h
El president de la patronal, Ramon Pons, defensa un major esperit comarcal per reduir, d’una banda, la burocràcia empresarial i, d’altra, per generar ocupació. El teixit empresarial del territori es composa per un 90% de petites i mitjanes empreses, que continuen patint la “xacra de la morositat” i, a més, amb dificultats per accedir al crèdit

Apunt d’acabar l’any i amb la tranquil·litat dels mesos posteriors a la constitució dels ajuntaments, la patronal de la petita, mitjana empresa i autònoms del territori, Pimec Baix Llobregat-L’Hospitalet, ha tornat a aplegar a gran part dels alcaldes dels 31 municipis després de dos anys sense organitzar aquesta trobada. L’objectiu ha estat plantejar les necessitats d’aquest col·lectiu, fonamental pel desenvolupament econòmic del territori, que compta amb una taxa de pimes aproximat del 90%. Necessitats que, en molts casos, continuen estan sobre la taula com és el cas de la falta d’accés al crèdit o la morositat, sobretot, de les grans empreses. En aquest sentit, la patronal ha proposat signar un acord per acabar amb aquesta “xacra de la morositat que tant està afectant al teixit productiu” amb el qual els ajuntaments es comprometen a pagar a 30 dies tal com marca la llei, però també a fer pressió perquè les empreses privades (que ho han de fer a 60 dies compleixin).

D’altra banda, la VII Trobada entre Pimec ha permès tornar a reivindicar la finestreta única per tal d’eliminar les barreres administratives entre municipis. El seu president, Ramón Pons, gran defensor de la integritat comarcal, posa l’accent en l’esperit comarcal per tal d’evitar, d’una banda, la burocràcia; però també per generar ocupació. Per aquest motiu, en el marc d’aquesta trobada, Pimec ha plantejar la creació d’una bossa de treball conjunta per tot el territori i que permetria reduir l’atur. L’acte, que ha comptat amb bona part dels alcaldes del territori o bé amb tinents d’alcaldia responsables de l’àrea de promoció econòmica, ha permès també desgranar les necessitats de la petita i mitjana empresa en temes com el comerç, a més d’exposar les necessitats dels joves empresaris, gràcies a les intervencions del nou president de Pimec Comerç al Baix Llobregat-L’Hospitalet, Antonio Boza, i al president de Joves Empresaris al territori, Sergi Fuster, respectivament.

-És la primera trobada després de les eleccions. ¿S’entén, doncs, com a punt de partida i no tant amb objectius a curt termini?
-Sí, exacte, són propostes per a tota la legislatura. El que passa és que, en concret, al Baix Llobregat diria que un 70% dels alcaldes han repetit i, per tant, no hi ha massa cares noves. Continuen els alcaldes de tota la vida. Hem volgut, en tot cas, compartir aquesta situació de crisis econòmica i que vegin que, moltes vegades, als departaments de promoció econòmica no tenen els recursos que tenim nosaltres com a patronal a nivell empresarial per oferir als seus ciutadans.

-S’agraeix aquesta continuïtat?
-Molt, molt. Pimec porta al territori uns quaranta anys. Va néixer com SEFES al Baix Llobregat i després es va fusionar amb Pimec i la veritat és que la relació amb els ajuntaments sempre ha estat molt estreta. També amb altres agents socials com sindicats o el Consell Comarcal. Hi ha una dinàmica de col·laboració en molts temes.

-Apuntava com a primera línia d’actuació, el finançament. ¿Ara que sembla que hi ha una mica més de crèdit, continuen les pimes patint la falta de finançament?
-Sembla que hi ha una mica més, però no com a nosaltres ens agradaria. Aleshores, moltes vegades, quan les empreses van a negociar amb un banc es troben que és com una paret. En canvi, aquestes trobades que fem a ‘Financia PIME’ permeten que les empreses presentin les seves necessitats i els seus plans de futur davant de 20 entitats bancàries que es barallen entre sí per veure qui li dóna el millor finançament. Portem vint edicions del mercat ‘Financia PIME’ i està sent molt exitós.

-És un tema, a més, que afecta a un dels grans perjudicats de la crisis: els autònoms.
-Hi ha dos problemes: la manca de finançament i la morositat. Si bé les administracions públiques ja estan pagant conforme la llei de morositat, que és a 30 dies, moltes empreses, sobretot la gran empresa, no està complint la llei, que és a 60 dies. Les grans empreses del IBEX estan pagant a 150 dies. El problema és que està feta la llei però no el seu règim sancionador. Per tant, no li passa res a una empresa que està incomplint aquesta europea, que és europea i que regula el pagament a proveïdors.

-UGT està movent durant aquest darrer mes una moció als ajuntaments per lluitar contra l’atur de persones majors de 55 anys, la única franja d’edat que no baixa. ¿Com ho afronta Pimec?
-És que hi ha una bossa d’atur que és molt difícil de reduir. Al nostre país és un handicap ser gran a diferència d’altres països on es prima l’experiència i on no els hi fa res que tinguin més de 50 anys; aquí no, aquí sembla que estiguin sentenciades. Llavors, hi ha una bossa estructural d’atur entre l’edat i per una formació que, moltes vegades, no és massa intensa i només poden treballar a la construcció, un sector que comença a repuntar una mica, però no com abans. Això fa molt difícil que aquesta gent pugui sortir de l’atur.

-Com es pot incentivar el relleu generacional?
-El que estem fent és oferir el que diem el protocol familiar, que és estructurar el relleu generacional. Si hi ha un empresari que es vol jubilar, no tots els fills tenen perquè treballar a l’empresa, s’ha de veure qui sí i qui no i s’ha d’organitzar el relleu perquè les empreses tinguin èxits. No és que no ens interessin les persones, sinó que volem que les empreses continuïn. Si pel fet que un pare vulgui que els seus cinc fills treballin a la empresa es posa en perill la viabilitat de l’empresa, ens estimem més que o no treballi ningú o que treballi qui tingui uns requisits. Després, a través de Joves Empresaris, fem d’acompanyament perquè molts nois tirin endavant un projecte viable. En aquest país hi ha molta por al fracàs, a diferència dels Estats Units, on es torna a intentar. Aquí després de fracassar difícilment s’intenta de nou, i això és un error.

-A nivell sectorial, quins són els que poden tirar del carro de l’economia del Baix?
-El PIB del Baix Llobregat és una mica diferent del de L’Hospitalet. Al Baix, els serveis són més del 60%, la indústria un 27%, la construcció està al voltant del 10% i l’agricultura és testimonial. A L’Hospitalet hi ha molts més serveis, però menys indústria. Crec que els serveis continuaran tirant del carro, gràcies al turisme sobretot –ha estat un any excel·lent-; la construcció està començant a repuntar i estem intentant reindustrialitzar el territori, perquè s’havia arribat a ser un 40% del PIB. Per això hem de ser competitius: s’ha doblat el cost de l’energia en els últims anys –o tenim costos com a Europa o no serem competitius- i després el tema de la formació. Hi ha molta gent a l’atur, però costa trobar gent qualificada. Per aquest motiu, hem demanat al Consell Comarcal crear una bossa de treball a tota la comarca. Perquè moltes vegades busques un enginyer a Sant Feliu i hi ha un a Molins i no t’enteres. Seria molt important una bossa de treball supramunicipal. També a nivell d’incentius: cada municipi dóna un import, amb unes característiques... Això hauria de ser a nivell comarcal.

-I quina ha estat la predisposició?
-El Consell Comarcal, a través del seu president, Josep Perpinyà, diu que estan progressant, en principi, en aquesta direcció. Els municipis del nord, a partir de Martorell, es queixen que estan una mica abandonats pel Consell, que s’ocupa massa del Delta, de la zona baixa; i la veritat és que on més necessitats estan de mancomunar serveis és al nord, perquè són municipis més petits que ho tenen més difícil que no pas la part metropolitana que són molt potents.

-En aquest sentit, en ve al cap la ja eterna demanda de reduir burocràcia i unificar criteris. La famosa finestreta única.
-Efectivament, ho hem tornat a demanar: la finestreta única per totes les gestions. També hem demanat que el tema de llicències d’activitats pengin de promoció econòmica perquè, de vegades, urbanisme no té la sensibilitat perquè els negocis tirin endavant. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (1)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto