Tothom es refereix a ell com el ‘funi’ en el que és la major prova de l’estima que tota la vila de Gelida -porta d’entrada del Baix Llobregat per l’Alt Penedès- té amb el quasi centenari funicular que connecta la part baixa del municipi amb el centre de la vila.
Des dels seus orígens ha tingut un vincle social molt especial, que encara avui dia es manté i que, de fet, es vol reforçar amb aquesta nova proposta divulgativa. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha inaugurat a l’estació de Gelida Superior un centre d’interpretació amb una mostra permanent de la història del Funicular de Gelida, precisament, amb l’objectiu de mantenir viu el simbolisme social que el ‘funi’ –ara convertit en atractiu turístic- ha mantingut sempre amb la vila, des de la seva creació. Ens hem de remuntar a la dècada dels ’20 quan els treballadors de la vila van iniciar un recapte de diners per crear aquest mitjà de transport que unís el centre històric amb la vall baixa, on estaven ubicades les papereres de can Guarro i La Gelidense.
D’aquesta manera, es volia resoldre el desnivell característic de Gelida que, tot i les seves reduïdes dimensions, passava de 88 metres sobre el nivell del mar a la zona industrial als 199 metres de l’església. La iniciativa popular va comptar amb el suport de l’aleshores alcalde Josep Rosell i Massana i del mossèn Jaume Via, el que va permetre posar la primera pedra el 20 d’agost de 1922 i iniciar les obres el 23 d’abril de 1923. Només divuit mesos després, la vila inaugurava l’1 de novembre de 1924 el seu nou mitjà de transport que deixava enrere les tradicionals tartanes que funcionaven des de meitat de s.XIX.
La instal·lació va costar, aleshores, 400.000 pessetes (2.400 euros), una bona quantitat en el seu moment. Però el seu valor real esdevé en aquest simbolisme que aporta el ‘funi’ a Gelida, juntament amb el castell. Tant és així que amb la seva decadència a la dècada dels ’60, amb l’auge del cotxe, el poble va fer pinya per salvar el que ja era el seu patrimoni després que l’any 1972 caiguessin els ingressos estrepitosament i que, al 1977, la companyia titular iniciés un expedient de crisi davant la Delegació de Treball, on sol·licitava la rescissió dels contractes dels treballadors per tancament d’aquest popular mitjà de transport. L’Assemblea Democràtica de Gelida, els sindicats i els veïns del poble van iniciar una mobilització que acabaria amb la municipalització del servei, primer, i amb el traspàs de les competències a la Generalitat i, en concret, FGC, després, que va recuperar el servei amb una renovació profunda a nivell tècnic, que modernitzava el servei però sense perdre l’esperit d’època que encara avui manté.
Viatge al passat del ‘funi’
Ara -resolt el servei de transport amb un autobús que recorre els carrers de la vila des de la zona superior a la vall baixa- el funicular s’ha convertit en un atractiu turístic que funciona durant el cap de setmana, dies que romandrà oberta la nova exposició. La mostra consisteix en una desena de grans plafons amb imatges i relats històrics amb els quals els visitants podran conèixer aquest quasi segle del ‘funi’. A més, la mostra compta amb un recull de diferents objectes de l’època com els primers bitllets o els antics seients del vagó. D’altra banda, una maqueta realitzada per Jaume Casanovas i remodelada per Amadeu Tobella posa punt i final a una visita gratuïta tant pels veïns de la vila com pels turistes que agafen el funicular per accedir al Castell de Gelida; un recorregut d’entre 6 i 8 minuts que recorren amb una pendent del 22% els 883,75 metres que separen les dues estacions del funicular en un viatge al cor de Gelida, però també, al seu passat. III
Si (
No(
