www.elllobregat.com
Sant Just Desvern oferirà un pis tutelat a malalts mentals de cara al 2017
Ampliar

Sant Just Desvern oferirà un pis tutelat a malalts mentals de cara al 2017

Por Dayana García Blas
jueves 01 de septiembre de 2016, 07:55h
Tot apunta que Sant Joan de Déu gestionarà el projecte amb l’Ajuntament, però s’està parlant amb altres entitats. Sant Just és el consistori del Baix “més sensible” en temes de salut mental; és l’únic que té una educadora social. PSOE, Podemos i UPiD han admès que des de la política s’havia pogut fer més en l’àmbit dels trastorns mentals

Malauradament, encara preval l’antic clixé de que un malalt mental, que pateix depressió crònica o esquizofrènia, ha d’estar tancat a un hospital. Molts ciutadans no estan del tot preparats per a la inclusió d’aquest col·lectiu en societat per por o desconeixement i a l’estigma que hi ha associat a aquesta patologia. Associacions com Salut Mental al Baix Llobregat lluiten per la integració d’aquestes persones perquè visquin una vida normal, allunyada dels tòpics.

El bloc de pisos tutelats que l’Ajuntament de Sant Just Desvern està preparant per oferir alguns habitatges a malalts mentals és una mostra d’inclusió social que no rebutja al que més pateix per temor a lo desconegut. Segons l’Idescat, al 2014 es van registrar 11.885 ciutadans amb malalties mentals, 3.506 més que en el 2008 quan la xifra es mantenia en 8.379 malalts. “Davant l’imparable augment del número de persones amb aquests trastorns, la societat i la política ha de posar de la seva part”, asseguren fonts de la Confederació de Salut Mental España.

Nou projecte tutelat
Lola Castañ, vicepresidenta de Salut Mental al Baix Llobregat, argumenta que el nou projecte que tenen entre mans amb l’Ajuntament de Sant Just Desvern consisteix en facilitar un pis tutelat a persones amb problemes mentals de cara al 2017. La regidora de benestar social del Consistori santjustenc, Gina Pol, avança que, encara que queden moltes coses per lligar en aquest projecte, perquè no tenen ni proposta econòmica, ni timming, ni ubicació, Sant Joan de Déu seria un bon soci per gestionar aquests pisos.

La edil de Sant Just Desvern detalla que la quantitat de gent que es podrà adherir al projecte dependrà de la tipologia del pis que millor s’adapti a la normativa sobre cóm ha de ser l’habitatge, és a dir, si ha d’estar en una planta baixa, si ha de tenir ascensor, habitacions autònomes, etcètera. Gina Pol garanteix que estan parlant amb les entitats que gestionen aquest tipus de pis tutelat per poder avançar en l’equipament que es vol tenir enllestit l’any vinent.

Només Sant Just té educadora social
“Dels pisos tutelats que gestiona l’Ajuntament o serveis socials mai diem on estan perquè es tracta d’un veí més i la gent del seu voltant no te perquè saber si gaudeix d’ajudes socials o si té un condicionant mèdic”, puntualitza la regidora de benestar social. El pis tutelat és un projecte en solitari a nivell municipal perquè, a dia d’avui, “la Generalitat no està concertant places”.

Montserrat Giró, vocal de Salut Mental Baix Llobregat, remarca que la seva associació, que està a 12 municipis de la comarca, explica als Ajuntaments les necessitats que cal cobrir en cada territori. “L’Ajuntament de Sant Just és el més sensible en temes de salut mental perquè es l’únic que té una educadora social dedicada a això”, especifica Giró. La vocal reclama més atenció als malalts mentals perquè cada dia són més les persones que pateixen aquest tipus de patologies que haurien de ser tractades a l’atenció primària.

PSOE, UPyD i Podemos
Fa 30 anys, la llei de sanitat va impulsar una reforma psiquiàtrica a Espanya que consistia en treure “afortunadament” als malalts dels manicomis perquè anessin amb les seves famílies, recalca Giró. Fonts oficials de la Confederació de Salut Mental España al·leguen que aquesta normativa defugia de definir a un malalt mental com a perillós per considerar-lo una persona amb una patologia que havia de ser tractada en el seu entorn social. La associació alerta que “en els manicomis no es tractava la malaltia, més bé es feien barbaritats”, afirmen.

Giró comenta que el govern català de l’any 78 va admetre que no havien sabut tractar als malalts mentals per una “nul·la planificació política” que feia que la ciutadania tingues tendència a excloure’ls. Grups polítics com el PSOE, UPyD i Podemos han admès també que des de la política no s’ha fet molt per lluitar contra la criminalització del malalt mental, rememoren fonts oficials de la Confederació de Salut Mental España.

Aquests tres partits “van ajudar a tirar cap enrere la reforma del Codi Penal, proposta per Gallardón, que consistia en que si el tribunal determinava que una persona amb problemes mentals era perillosa la podia mantenir a la presó durant un temps indefinit”, informen des de la Confederació. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(1)

+
0 comentarios
Portada | | Índice temático | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto