La gran notícia en matèria de transport i infraestructures de l’any passat va ser, indubtablement, la inauguració del tram sud de la Línia 9 del Metro, que connecta la parada de Zona Universitària de Barcelona (L3) amb l’Aeroport de El Prat de Llobregat.
Era una assignatura pendent que, després d’anys de retard, es resolia parcialment, ja que encara està pendent tant el seu tram central com el ramal de la Zona Franca.
Un any en marxa
Sigui com sigui, aquest tram sud fa aquest febrer un any en funcionament i, per aquest motiu, hem volgut saber les principals dades que ha registrat la línia. Segons estadístiques oficials a les que El Llobregat ha tingut accés, la L9 Sud compta amb una mitjana de 50.000 viatges en els dies feiners (dades corresponents al mes de novembre, mes representatiu estadísticament). Aquesta és la dada real d’utilització donat que inclou tant les 15 estacions pròpies de la línia com els transbordaments. D’aquests viatges, 26.500 corresponen a les validacions que s’han realitzat als peatges de les diferents estacions de la L9, xifra interessant que reflecteix, pràcticament, que hi ha un 50% d’usuaris que entren per la pròpia línia i un altre 50% que ho fa a través dels transbordaments, un dels valors de la línia: la seva interconnectivitat.
I és que la L9 fa transbordament tant a la L1, L3, L5, a més del Tram, Rodalies Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat. De fet, segons aquestes dades, les estacions més transitades són les que connecten amb altres línies de Metro com són la Torrassa, Collblanc i Zona Universitària. D’altra banda, l’accés a les dues estacions de l’Aeroport de Barcelona-El Prat és l’altra punt fort de la línia amb un registra percentual que va del 15 al 40% del total del trànsit segons el dia i l’època de l’any.
Referent internacional
Aquestes dades representen encara un 67% de la demanda estimada en el moment de la inauguració de la línia per la Generalitat de Catalunya i ATM. Tot i que es considera que està encara en procés de maduració com les infraestructures d’aquest tipus, que acostumen a necessitar dos anys com a mínim per fer un balanç real, la xifra reclama la necessitat de continuar treballant per obrir definitivament el tram central, així com el ramal de la L10 de la Zona Franca. De fet, aquestes obres pendents afecten, per exemple, al tram entre Collblanc i Torrassa, que compta només amb una via, el que condiciona l’interval de tota la línia.
La posada en marxa de la L9 Sud, que opera amb metro automàtic sense conductor com en el seu tram nord, va ser un assoliment inèdit en els quasi cent anys que té el Metro de Barcelona. Es van posar en funcionament 20 km de sobte, amb 15 estacions a la línia, i amb novetats com un sistema intel·ligent d’informació a l’usuari o la tarifa diferenciada per a usuaris no habituals i validació obligatòria a la sortida.
De fet, per la seva qualitat tecnològica tant a aspectes de senyalització com de l’equipament dels trens, així com el seu Centre de Control de Metro, la L9 s’ha convertit en una referència internacional. Una referència que els usuaris encara poden esprémer i aprofitar àmpliament. III