www.elllobregat.com
El temps de les cireres

El temps de les cireres

Per Khristian Giménez - Regidor i Portaveu de la CUP Poble Actiu a L'Hospitalet

Por Khristian Giménez
miércoles 01 de marzo de 2017, 23:34h
El 28 de gener va morir Sesi Villegas. El seu funeral va posar de manifest fins a quin punt era un referent per als moviments socials de L’Hospitalet. Recordar la Sesi no només és una necessitat personal, perquè els dols són llargs, sinó també política.

Encara poques dones obtenen el reconeixement públic que mereixen, i quan ho aconsegueixen, no sempre és per les raons que caldria. Encara que l’Ajuntament de L’Hospitalet distingís a una de les seves funcionàries més valuoses, mai el seu concepte de “prestar serveis extraordinaris a la ciutat” coincidiria amb el de la pròpia Sesi, ni amb el nostre.

A ser d’esquerres no s’aprèn als llibres, ni a les vagues, ni a les manifestacions. S’aprèn agafant-te de la mà de la gent que et recomana els llibres, t’anima a fer vaga o et convida a les manifestacions. Sesi Villegas, va ser una dona extraordinària que va prestar molts serveis extraordinaris com agafar-nos de la mà i ensenyar-nos com s’ha de ser d’esquerres i quin és l’autèntic significat de la paraula “compañera”.

Companya i mestra, no donava lliçons sinó ganes d’estar amb ella i de ficar-te allà on ella s’hi ficava. Sindicalista de cor i de base, el seu compromís, la seva coherència i la seva contagiosa vitalitat van despertar i encoratjar a molta gent que comprovava que la seva radicalitat política arrencava de la preocupació pels més desanimats i per les més fotudes. Ideòloga discreta que combinava la intel·ligència pràctica amb una exemplar constància, no va parar fins que va fer realitat el seu somni de posar en marxa a l’Ajuntament, el sindicat en el què creia, la IAC-CATAC L’H.

Una dona extraordinària que ha prestat molts serveis extraordinaris a la ciutat, com no parar de teixir xarxes i de fer de pont entre espais i generacions de lluites i de lluitadores socials. Una dona educada en la vella esquerra que mai es va estancar ni es va deixar portar pels pitjors defectes d’aquesta, i que va tenir la valentia de renovar-se i renovar-la a cada passa, capbussant-se a les assemblees del 15-M, a nous col·lectius com l’Akelharre o a projectes municipalistes, inimaginables a L’Hospitalet, com la CUP-Poble Actiu. Sesi no tenia cap por al passat, ni al futur.

Ser d’esquerres és formar part d’una família, d’una història, d’una cadena que es va engegar fa segles, el primer cop que algú va dir NO a l’abús i a la injustícia, i són gent com la Sesi les que fan continuar aquesta cadena. Al seu funeral les paraules més repetides van ser: ara ens toca a nosaltres.

Per recordar-la vam portar-hi un cirerer i vam repartir llavors com les que ella sempre havia sembrat. El temps de les cireres és el nou temps de la revolució i de la justícia, segons la vella cançó revolucionària escrita en temps de la Comuna de París però, com diu la cançó: un cop hi sereu al temps de les cireres, també en tindreu de penes d’amor. La flor del cirerer no té temps de marcir-se. És lleugera i se l’emporta el vent.

A cada projecte, a cada primavera, florirem amb la Sesi. Amb la dona extraordinària que ha prestat els serveis més extraordinaris, a la ciutat de L’Hospitalet. #SempreSesi. III

NOTA: Article elaborat per membres de l’Assemblea 15M L’H, Col·lectiu Akelharre, IAC-CATAC L’H i CUP-PA.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+

0 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto