Un exemple clar el tenim a la comarca, amb la Fira de la Candelera de Molins. Un esdeveniment històric, motor comercial i punt de trobada de milers de persones, que enguany ha vist reduïda l’afluència de visitants. No per manca d’interès, ni per mala programació, sinó perquè arribar-hi en transport públic s’ha convertit en una odissea, i si a més li sumem el tall de l’AP-7...
Retards constants, trens suprimits, incidències sense informació i una xarxa saturada que no absorbeix cap imprevist. Aquest és el panorama que pateixen diàriament milers de treballadors, estudiants i famílies. I quan el servei falla en moments de gran mobilitat (fires, esdeveniments) el dany es multiplica.
Rodalies no és només una qüestió de mobilitat, és cohesió territorial, és competitivitat econòmica. Quan el servei col·lapsa, el país s’atura, i tots patim les conseqüències d’una manera o altra.
No es pot demanar a la ciutadania que aposti pel transport públic mentre el servei és imprevisible. No es pot parlar de transició ecològica si el tren no és una alternativa fiable. I no es pot presumir de grans xifres d’inversió, com va fer el ministre Puente, si sobre el terreny el que hi ha són andanes plenes i pantalles amb retards acumulats.
La Fira de la Candelera n’és només un símptoma. El problema és estructural, exigint solucions estructurals: inversió real, calendari d’execució transparent, responsabilitats polítiques i un model de gestió que respongui a les necessitats del país.
I mentrestant caldrà seguir forçant a que l’estat compleixi, perquè sempre, mani qui mani, intenta escapolir-se, però també discursivament cal oblidar el fals discurs que s’havia arribat a fer que s’inverteix molt en alta velocitat i poc en rodalies, perquè la realitat és que en manteniment no s’ha invertit en cap dels dos, així que deixem d’enfrontar serveis i usuaris, i exigim uns trens dignes! III
Si (
No(
