Hi ha moltes veus que ja assenyalen que els dies 25 i 26 d’aquest mes de gener aniran a la vaga més de 25.000 facultatius que treballen en el Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT). Aquesta organització ja havia llançat missatges d’alerta abans que acabés l’any 2022, denunciant la degradació de la sanitat pública.
Ha estat Metges de Catalunya qui ha manifestat que s’ha de posar remei (mai millor dit) a la baixada de la qualitat i serveis del sistema públic català de salut. L’acord estarà secundat per la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya. També les infermeres se sumaran a la vaga, és a dir tot el sistema sanitari català està reclamant millores. Inclús el portaveu de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, Christian Munné, ha demanat a tots els professionals unificar esforços i concentrar-los en aquests dos dies per “fer més transversals les demandes”. L’objectiu d’aquestes mobilitzacions i peticions és unificar la força per fer més transversals les reivindicacions i que s’estenguin a tots els col·lectius del sector sanitari.
La manca de professionals és un dels principals problemes que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius en els pròxims deu anys, segons estudis de demografia mèdica. També el relleu generacional de metges serà molt difícil si no es milloren les condicions laborals y de salaris d’aquest col·lectiu. Parlant amb alguns metges i infermeres han declarat que tant les llargues jornades laborals, la pressió assistencial com les baixes retribucions condicionen a molts facultatius que saben que poden trobar millors ofertes econòmiques i de condicions i sistema de feina, en altres països.
És evident que s’han de millorar les condicions de feina i les retribucions, ja que el dèficit de professionals i el desgast que pateixen té una relació molt important en la qualitat de l’assistència que s’ofereix als usuaris. Això no obstant, sense parlar de les llargues llistes d’espera que ja són xifres històriques vergonyoses, segons ha manifestat el conseller, Manel Balcells. I tot plegat sense comptar que molts pacients opten per les assegurances privades, que en pocs anys han passat del 25 % a quasi el 40 % de la ciutadania de Catalunya.
El tema es va agreujant per moments i el malestar del col·lectiu mèdic és cada vegada més evident. Però aquest malestar també el tenen els usuaris de la sanitat pública que veuen que quan tenen un problema se’ls allarga en el temps, esperant el torn de la cita amb l’especialista. És el cas de la Josefa Doblado, pacient de l’ambulatori Ramon Via del Prat de Llobregat que té una taquicàrdia ventricular i que durant la pandèmia no va haver-hi forma que l’atenguessin. “Ni pastilles, ni receptes, ni res de res. Crec que és el pitjor ambulatori del Prat”. Ara fa dotze mesos que l’han operat d’un càncer de matriu. “Fa trenta anys (que pago a la Seguretat Social i no hi havia forma que el metge em visités i encara estic esperant que em truquin. Sort que tinc una mútua i amb dos mesos em van fer les proves, l’operació i sis mesos de quimioteràpia i, sembla que tot tira endavant. I tinc una amiga a la qual al seu marit li van detectar un càncer de pulmó i fins al cap d’un any no li van fer un Pet-Tac. Això és una vergonya”, diu Josefa Doblado.
També els professionals estan molestos, ja que si les llargues hores de feina que fan, les comparen amb els salaris que cobren, veuen que cada vegada estan més minvats i amb molta més càrrega de feina. Per tot plegat reclamen a Metges de Catalunya que es posi al capdavant d’aquesta mobilització històrica i que pugui ser el motor per a la reconstrucció del sistema sanitari públic.
D’altra banda, cal també fer esment que hi ha un acord de futur entre els ajuntaments de L’Hospitalet i Esplugues, l’Hospital de Bellvitge, IDIBELL, ICO, Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona per impulsar i sol·licitar ajuts per a la consecució del projecte del BioClúster d’Innovació i Salut. Aquest serà l’impulsor del nou PDU Biopol’H, que generarà 30.000 llocs de treball. Segons les expectatives, tindrà un impacte sobre el PIB de Catalunya de 4.400 milions d’euros, el que representarà l’1,82% del PIB total de Catalunya, que es convertirà en la capital biomèdica del sud d’Europa. Es tracta d’integrar les institucions locals i sanitàries de l’àrea metropolitana sud i també, potenciar econòmica i sanitàriament el territori que les acull.
Si (
No(
