Mónserratí. Un projecte de forta identitat

El Montserratí, un concepte que va més enllà del que es coneix com Baix Llobregat Nord, és una comarca natural de Catalunya a tocar la muntanya de Montserrat, esbossada d’antuvi entre els límits de les antigues vegueries de Vilafranca, Barcelona i Manresa i fortament influenciada per una àrea metropolitana de Barcelona que sembla no tenir fí. Tot i que no hi ha una definició clara ni definitiva sobre les seves fronteres, el Montserratí estaria integrat per una quinzena de pobles del Baix Llobregat, l’Alt Penedès, l’Anoia, i fins i tot del Vallès Occidental, que han compartit històricament un marc referencial comú esdevenint una zona perifèrica dels àmbits d’influència penedesenc, igualadí i, en grau més baix, metropolità i bagenc.

Agafant el plantejament més maximalista o expansiu, el Montserratí estaria integrat per Castellví de Rosanes, Martorell, Sant Esteve Sesrovires, Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat i Collbató (Baix Llobregat Nord); per Sant Llorenç d’Hortons i Gelida (Alt Penedès); Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Marganell i Monistrol de Montserrat (Bages); per Castellolí, Piera, Masquefa, els Hostalets de Pierola i El Bruc (Anoia) i per Castellbisbal (Vallès Occidental).

En els últims anys s’ha tornat a reivindicar la seva oficialització política apel·lant públicament no només a valors històrics irrenunciables sinó també per enfortir una identitat regional torbada, dinamitzar socioeconòmicament un territori que necessita reinventar-se i permetre alhora una major promoció i participació ciutadana. En aquest sentit, diverses entitats, personalitats i ajuntaments implicats s’han mostrat interessades formant la Plataforma El Montserratí és Comarca (2017). Manifestació tangible d’un afecte franc que encara avui dia perviu arrelat més enllà de l’imaginari coŀlectiu i que cerca propostes per avançar i aconseguir configurar un espai territorial i humà capdavanter.

Cal recordar però que quan es parla del Montserratí es fa referència a un territori de 367 kilòmetres quadrats presidit per la muntanya de Montserrat, amb més de 180.000 habitants distribuïts per poblacions de diferent grandària i el no gens menys rellevant enorme potencial econòmic que representa (més de 2,6 milions de persones van visitar el massís l’any 2019).

En aquest context, sorgeix el projecte Monserratí, una iniciativa que reivindica intervenir socioeconòmicament en la realitat física i diferencial de la comarca del Montserratí subratllant l’enorme potencial d’oportunitats i desenvolupament d’aquest territori. La proposta és, alhora, una aposta per un relat versàtil inspirat en valors com la sostenibilitat, l’ecologia, la proximitat i el consum responsable. “Es tracta de connectar el món rural amb tota la força de l’economia circular i donar sortida a iniciatives i projectes socioeconòmics de forma activa i eficient, en benefici d’una major qualitat de vida dels ciutadans que hi viuen”, rubrica un portaveu de la iniciativa territorial.

Per tot això, el projecte Monserratí n’és clarament “una oportunitat d’econegoci en un espai singularitzat per la seva història, la cultura i les generacions que s’hi han arrelat i que ara reclama tenir veu pròpia i un futur prometedor”, defensen.

Però el desitjat Montserratí no pot debutar com a territori polític per ser una comarca més. No s’ho pot permetre. Els promotors del projecte creuen que “s’ha d’anhelar existir com el nou territori de referència d’una societat compromesa cap a la transició energètica sostenible en la producció de bens i serveis.” I per escometre aquest propòsit cal que siguin assumides “accions orientades a reduir el consum, residus, matèries primes, recursos naturals, font d’energia... i així evitar l’impacte del cost ambiental”, asseguren les mateixes fonts. Això obre un debat. “Necessitem una comarca més o una comarca que necessitem?”, es pregunten els promotors.

Per fer realitat una realitat com el Montserratí... primer de tot és imprescindible que l’economia i la societat s’alien i es comprometin frec a frec per avançar cap a la transició energètica en base a la sostenibilitat.

Certament, molts dels seus habitants ja viuen el Montserratí sense necessitat d’una benedicció política i institucional i això dona embranzida a propostes com aquesta on els principals propòsits de l’economia circular, com ara l’increment de la rendibilitat, estalvis costos, imatge, noves línies de subvenció, responsabilitat ambiental... tenen un encaix perfecte.

Al Baix Llobregat ja hi funcionen diverses iniciatives i projectes relacionats amb l’ecoindústria que ja promouen, a tall d’exemple, la reducció de residus, el reús de recursos i la millora de la sostenibilitat ambiental: no partim de zero. Per començar, el Pla de residus del Baix Llobregat promou la prevenció, la recollida selectiva i el reciclatge de residus, així com la gestió sostenible dels residus orgànics i la implementació de mesures per a l’economia circular. En paraŀlel, el Projecte Rezero promou la reducció de residus i el consum responsable a través de campanyes de sensibilització, educació ambiental i suport a les empreses per a la implementació de pràctiques sostenibles.

El Parc Agrari del Baix Llobregat defensa una agricultura sostenible i de proximitat, fomentant la producció i el consum d’aliments locals i de temporada. Aquest enfocament contribueix a reduir la petjada ecològica i fomenta l’economia circular a través de la gestió de recursos agrícoles. I pel que fa al Programa de gestió de residus industrials, diverses empreses i parcs industrials implementen mesures per a la reducció de residus i el reciclatge, així com per a la recuperació i revalorització de subproductes i materials. Promoció de l’economia social i solidària: Diverses cooperatives i empreses socials s’estan desenvolupant al Baix Llobregat, impulsant models de negoci basats en l’economia social i la sostenibilitat, com ara la reutilització, el reciclatge i el consum responsable del veïnat.

Metodologia: construint la marca

La proposta Monserratí reivindica “intervenir socioeconòmicament en la realitat física i diferencial del territori” subratllant-ne la comunitat i l’enorme potencial d’oportunitats i desenvolupament que té. Cada municipi nomenaria un referent, responsable de la gestió d’un inventari d’empreses i serveis candidats per formar part del projecte.

Les empreses i serveis participants serien avaluades i homologades i se’ls atorgaria un segell distintiu de grau, la qual cosa garantiria d’origen la idoneïtat de les candidatures per participar. Aquesta eco-acreditació no només contindria una adequació als valors de l’economia circular (amb un seguit de paràmetres i ítems graduals), sinó l’adscripció a determinats compromisos i responsabilitats envers al projecte i els seus objectius que prèviament es pactarien per generar una reputació de marca. Les empreses i serveis des d’aquest moment formarien part d’una base de dades interactiva on podrien comprar i vendre entre ells i els particulars- a través d’una aplicació app i un web.

El projecte es conformaria en base a un Consell general i una Unitat tècnica. El Consell general fomentaria, facilitaria, garantiria el seu resultat en base a les sinergies públiques i privades i la participació de la ciutadania. D’altra banda, les funcions i facultats de la Unitat tècnica serien la promoció, dinamització de l’activitat general i específica, l’assessorament legal i tècnic, mediació i la innovació permanent.

La proposta Monserratí preveu desenvolupar en el temps diferents instruments i eines de dinamització en el territori, entre altres: promoció del cooperativisme social, premis anuals d’exceŀlència a empreses i activitats, activitats de formació permanent i transversal dels candidats, programes educatius sectoritzats, promoció d’escoles de Natura, interacció amb iniciatives nacionals i europees, i també programes d’inserció laboral de coŀlectius desafavorits

En conclusió, aquesta proposta innovadora aposta per transformar el Montserratí en un territori líder en economia circular i sostenibilitat a Catalunya i reivindicar permanent la seva oficialització política dcom a comarca, amb l’objectiu d’enfortir la seva identitat regional i dinamitzar socioeconòmicament el territori. A més, s’encarregaria de promocionar l’economia circular com a base per a la transició energètica sostenible, amb la finalitat de reduir el consum, els residus i l’impacte ambiental.

Una de les claus del projecte és dinamitzat la creació d’una plataforma d’empreses i serveis homologats (amb certificació d’economia circular, que faciliti el comerç i la coŀlaboració entre els participants i la societat) i impulsar programes educatius i formatius per promoure la consciència ambiental i la sostenibilitat entre la població i les empreses. Tot sota la supervisió d’un Consell General i una Unitat Tècnica que assegurarien el bon funcionament i l’èxit del projecte, amb la participació de representants de diferents àmbits.

Fem-ho, som el Montserratí! III

Un manifest signat l’any 2017

El ‘Manifest per a la creació de la comarca del Montserratí’, signat l’any 2017, assenyala “que és important que la gent del territori diguem la nostra i siguem escoltats. Per això, és urgent debatre i treballar per assolir una nova ordenació territorial a redós de la muntanya de Montserrat, que ens sigui més propera, funcional, sostenible i representativa”. A l’ombra d’aquest manifest, Monserratí apareix com un projecte possible “amb valors actuals i una gran projecció de futur que respon les necessitats socioeconòmiques del territori i que prové, això és crucial, d’una aspiració històrica que fins ara no ha tingut resposta”, subratllen els promotors.