A la política tinc la teoria que els anys on no hi ha eleccions generals, catalanes o municipals (les europees mengen a part) acostumen a ser anys molt productius.
Són anys en que els diferents poders executius acostumen a treballar traient-se la pressió en relació a que la mesura aprovada tingui o no un rebuig per part dels poders mediàtics, de si pateix d’incomprensió per la ciutadania o que pugui generar malfiança.
El 2024 és un d’aquests anys, i encara diria més, és un any que ve precedit d’uns acords d’investidura molt ambiciosos. És l’any on l’amnistia ha de ser aplicada per realment començar una nova etapa. La conjuntura política ens obliga a no demorar-ho més de l’imprescindible, perquè al 2025 hi haurà eleccions catalanes, i els equilibris tornaran a dificultar la implementació dels acords d’investidura.
El traspàs a la Generalitat de Rodalies cal que sigui executat de forma àgil, perquè amb el mer traspàs no se solucionarà tot de cop, caldran molts anys per revertir l’infrafinançament que pateix la xarxa ferroviària de proximitat.
Però cal fer-ho amb pas ferm i decidit, com deia, però no amb el lliri a la mà. L’amnistia, rodalies o qualsevol acció de progrés a l’estat espanyol acostuma a patir d’amenaces i atacs importants. Qualsevol llei, és interpretada en la majoria de casos de la forma més reaccionària possible per la judicatura, i per tant no cal perdre de vista que això passarà i que n’hem de ser previsors i tenir-ho present.
Ens toca arremangar-nos i treballar, més pensant en els beneficis que es generaran, més que no pas en el que diran. III
Si (
No(
