Èxit de por a Molins de Rei: 44 edicions del Festival de Terror amb 10.000 fans i 'sold out'

Son més de 44 edicions les que porta el Festival de Terror de Molins de Rei, ensenyant al públic i als fans del gènere nous títols, formats i directors.. El 1973 començava aquesta aventura cinematogràfica sota el nom de “Setze hores de cine de terror”, una fita que va marcar el canvi del cinema de terror al país, esdevenint-se la primera marató de cinema de Terror de tota la península. Aquesta entrega que ha tingut lloc com cada any al Teatre de La Peni, al cor de la població, acollint 83 pel·lícules, 32 llargmetratges i 51 curtmetratges, de 22 nacionalitats, oferta que supera amb escreix aquell 1973. Durant una més d’una setmana el públic ha pogut gaudir d’aquesta àmplia oferta cinematogràfica a més de 22 premières, com ha estat Disforia, que va donar el tret de sortida d’aquest Terror Molins.

Christopther Cartagena inaugurava la 44 edició del Festival de gènere amb el seu primer llargmetratge, i la première comptava amb l’elenc del film: Claudia Salas, Fariba Sheikhan, Noah Casas i Eloy Azorín. Tot i ser actors amb una trajectòria professional dins dels audiovisuals, de forma general valoraven el treball del TerrorMolins: “Tot el que sigui obrir espai a noves mirades i nous creadors i creadores és super important”, afirmava l’actriu Claudia Salas, coneguda per papers com a Élite o La Ruta, a una entrevista a El Llobregat.

Fet de manera independent

L’actriu madrilenya també destacava del festival el fet que l’organització ho fa de manera independent, sense estar obligats a complir aquesta missió que dona suport tant al cinema de gènere com a potenciar el sector, “Diu molt del lloc, de l’organització i de les ganes de continuar creant al gènere”, reforçava la intèrpret. D’altra banda, Fariba Sheikhan, de títols com Los Nuestros o Matices, seguia molt la línia de la seva companya Claudia Salas, però afegint la sorpresa de la rebuda del públic i del nom d’aficionats del gènere, superior al que ella pensava. Anys enrere va ser-hi al Festival de Sitges i, tot i no conèixer el Terror Molins fins a enguany, valora molt l’entrega dels aficionats, considerant-se ella també nova al gènere del terror, però ven acompanyada. “Són gent amb una creativitat molt fantàstica i original” explicava sobre els directors de terror. A l’entrevista afirmaven que Disforia té un context social molt diferent amb una història de superació, sent molt fosca i al mateix temps íntima i que faria empatitzar l’espectador.

Davant d’aquest trencador inici de la primera jornada del Festival, ja es demostrava quin era nivell dels audiovisuals i que el públic va poder gaudir entre el 7 i 16 de novembre. Aquesta 44à entrega s’emmarca al terror japonès sota el lema J-Horror, més enllà de l’ensurt. Es tracta el J-Horror, cinema de terror japonès de principis de segle, amb títols com Ju-On, que compleix 25 anys. Així doncs, el Festival centra moltes de les seves programacions en cinema d’aquest tipus en concret, en homenatge al gènere. Enguany, el Premi Honorífic ha reconegut a Paco Cabezas, director d’Spanish Movie o Adiós, protagonitzat per Mario Casas. L’organització li ha atorgat el premi davant el talent en saber moure la naturalitat entre el thriller, el terror i la comèdia d’acció, en l’àmbit nacional com internacional.

Molt bona oferta cinematogràfica

D’altra banda, l’entrega del públic des del primer moment ha estat total i absoluta, amb una acollida molt bona de l’oferta cinematogràfica i de les diferents activitats, ha quedat demostrat en les xifres que s’ha assolit a la 44à edició del TerrorMolins. Han estat més de 10.000 espectadors, augmentant un 7% d’audiència en comparació amb l’any passat i fent sold out a la marató de 12 hores de terror. A més a més, aquesta entrega ha estat, en part, una reformulació del format del Festival, comptant amb la primera edició del Premi per a la producció d’un curtmetratge de terror en català.

Davant d’aquestes xifres tan bones, és pot veure un públic molt divers, però que tots coincideixen en un objectiu comú: gaudir del cinema. Amb aquesta màxima per davant, el TerrorMolins ha tingut assistència de fanàtics del cinema, i en concret seguidors del gènere de terror, que fan que el Festival sigui un opció perfecta per poder cobrir aquestes ganes de cinema. També, el TerrorMolins té una gran feina en quant a atreure un nou públic receptiu amb el gènere, és el cas d’alguns espectadors, que han vingut als diferents esdeveniments a veure quina oferta els podia oferir: “Venim una mica a descobrir, no sabem el nivell, però jo crec que és bo pel que hem vist” afirmaven alguns assistents a les primeres presentacions del Festival. El fet que l’esdeveniment porti 44 anys al peu del canó amb el gènere, sorprèn i veuen fins i tot com un miracle.

Repesca del Festival de Sitges

Es tracta d’un Festival amb un format més petit, amable i proper, com afirma gent del públic, però que, tot i això, ha patit una crescuda bastant gran els últims anys, posicionant la vila de Molins de Rei com a una de les capitals del cinema de terror del país, on la mostra cinematogràfica, segons els assistents, valora la qualitat. “Molts cops fa repesca del Festival de Sitges” afirma el públic fent una comparació constructiva amb un dels altres festivals més importants del país.
Tot i ser un Festival de Cinema de Terror, on les activitats principals es basen en la reproducció de films, no només ofereix això, sinó que la vila diversifica les seves tasques i proposa una oferta cultural adaptada a tots els aficionats i públics, com l’exposició L’atac del J-Horror a Ca n’Ametller, espai on també s’han fet diferents xerrades amb interessants temes com el terror als videojocs japonesos o el manga de terror.

També, perquè els més petits puguin gaudir del Festival d’una manera adaptada a la seva edat, es du a terme el conegut com a TerrorKids. Es tracta d’un conjunt d’activitats per la canalla com tallers o mostres de curtmetratges adaptats als nens. A part, paral·lelament, també existeix el TerrorJove. Amb aquest diversificació al Festival es demostra per si sol com es tracta d’un Festival plenament consolidat i que cada any fa la cerca per arribar al públic de la millor manera i, a part entretenir-los, fer-los tornar la pròxima entrega del Festival.

Fidelitat del públic

Després de més d’una setmana de cinema i terror només queda analitzar com ha anat el Festival i tal com diu Glòria Massana, de l’equip directiu del TerrorMolins, “valorem aquesta edició com un nou èxit de la nostra comunitat i de la fidelitat del públic”. Des del Festival continuen donant suport a aquelles propostes més disruptors i arriscades del cinema de gènere.

Posant l’horitzó en l’edició de l’any vinent, que ve marcada pel 45è aniversari, des del Festival volen continuar donant el màxim d’ells en cada edició i anar perfeccionant i oferint la màxima qualitat als espectadors. Tot i això, ells van més enllà del 2026 i marquen el 50 aniversari com el gran aniversari i com a fita: “mirem de prop la important efemèride de les 50 edicions”, afirmava Glòria Massana, tot i que l’any vinent serà un any clau per continuar consolidant el festival sense afrontar grans canvis estructurals, però per reafirmar el cinema en terror i aconseguir millorar encara més els 10.000 assistents d’enguany. III