Sabies que Esparreguera té la colònia industrial més gran de Catalunya?: la seva fascinant història

Catalunya terra de colònies”, recorda l’historiador Josep Maria Cobos. “I la Colònia Sedó, a Esparreguera, va ser la més gran de totes, amb més de 2000 treballadors”, afegeix el també president de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó.Ho menciona en una visita guiada dins l’Espai de la Terrissa, que acull una exposició temporal dedicada als 175 anys d’història de la Colònia Sedó d’Esparreguera. Una mostra que forma part de les activitats programades per commemorar l’inici de l’activitat industrial i tèxtil a Can Sedó, fa gairebé dos segles.

L’Espai de la Terrissa ofereix una primera aproximació a la trajectòria de la Colònia Sedó i posa en relleu la seva importància des d’una perspectiva històrica. Aquesta visita, totalment gratuïta i que se celebra el primer diumenge de cada mes, s’emmarca dins dels actes que s’han anat celebrant durant el mes d’octubre i que continuaran al llarg de tota la tardor per celebrar més de 100 anys d’història industrial a Esparreguera.

Pana i roba de fil

“Principalment, a la colònia s’hi treballaven dos tipus de teixits: la pana i la roba de fil de cotó de gran qualitat, destinada a la confecció de llençols”, explica Cobos. De fet, a l’espai també s’hi poden veure alguns d’aquells llençols originals que s’hi produïen. Una visita cultural que ha de complementar-se amb un recorregut per la part industrial de la Colònia Sedó que acull el seu propi museu. Aquest espai cultural mostra la realitat d’un dels pols de producció més emblemàtics de Catalunya al segle XIX. Impressionant també per l’extensió que comprèn, un petit poble que reunia habitatges pels treballadors, botigues, un cinema, un casino, una església i fins i tot una escola. Tot un entramat social que va arribar al seu punt àlgid cap al 1940, quan la Colònia va superar els 2.000 treballadors. “Per fer-se una idea de la seva dimensió —explica Cobos—, la Colònia Güell, la segona més gran de Catalunya, tenia uns 1.000 treballadors. Imagineu-vos, doncs, la diferència.”

Un element distintiu de la Colònia Sedó, però, era la seva aposta decidida per l’energia hidràulica. “Mitjançant un complex sistema d’enginyeria s’aprofitava la força del riu Llobregat per fer funcionar tota la fàbrica”, indica el president de l’Associació per a la Defensa de la Colònia Sedó. Una impressionant turbina de 1.400 cavalls de vapor funcionava com a eix de tot el sistema. Les seves dimensions estaven calculades segons el cabal i la força del salt d’aigua del Llobregat, proporcionant l’energia necessària per alimentar totes les seccions de filatura i teixit de la fàbrica. Així, des de la seva instal·lació l’any 1899, aquesta infraestructura va situar la Colònia Sedó com una de les més avançades tecnològicament d’Europa,

La tradició ceramista de Collet

Durant el semestre passat, l’exposició temporal de l’Espai de la Terrissa va acollir la història de la Ceràmica Collet, una empresa local que encara avui manté viva la tradició ceramista del municipi. I aquesta tradició no s’oblida. L’Espai aposta, més enllà de l’exposició temporal que ara acull la història de la Colònia Sedó, per reserva un espai permanent per revitalitzar aquesta pràctica històrica a Esparreguera. Com? A partir d’una mostra permanent de ceràmiques, cedides al llarg dels anys per ceramistes locals i famílies del municipi.

“Són dues coses diferents”, aclareix l’Esther Hachuel, directora del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. “Aquest espai s’articula al voltant d’un forn ceràmic únic a Esparreguera, i probablement un dels pocs de tipus morú que encara es conserven a Catalunya”, continua. El forn provinent de la Terrisseria Sedó divideix el centre cultural en dos, reservant un espai per l’exposició temporal i un altre per la mostra permanent de ceràmiques. “És interessant perquè la Colònia Sedó no té res a veure amb el forn ceràmic - afegeix Hachuel - però totes dues històries formen part del mateix relat: el patrimoni industrial i artesanal d’Esparreguera”.

La revolució del Neolític

Un patrimoni que explica d’on venim, sobretot, en un context en què la immediatesa i la hiperproducció industrial ens han fet oblidar el valor de molts materials en el nostre dia a dia. “La ceràmica, al Neolític, va representar una autèntica revolució. De sobte, l’ésser humà va poder coure aliments dins d’una olla de fang, emmagatzemar grans quantitats d’aigua o menjar... això va canviar completament la vida”, explica la directora del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Sembla que avui dia l’hàgim deixada de banda, però continua funcionant com a alta tecnologia. “És un material extraordinàriament resistent a les temperatures extremes i s’utilitza, per exemple, en la construcció de coets que viatgen a la Lluna o a Mart”, afirma Hachuel.

La ceràmica s’erigeix també com una forma d’expressió artística. Més enllà de les seves funcions quotidianes, la ceràmica destaca per la seva identitat pròpia. “Et pot agradar o no, però el treball artesà que hi ha darrere és bestial”, comenta Hachuel. A més, el centre mostra l’evolució dels estris més quotidians, com un urinari, elements decoratius de la llar o estris per la cuina. Tota una mostra visual que permet a l’espectador endinsar-se en el dia a dia dels nostres avantpassats. Un passat quelcom més modern, atès que l’ésser humà encara apostava per la reutilització d’estris o l’ús de materials naturals. La connexió del treballador amb la producció (o la creació) era molt més evident, fet que ajudava a generar productes més originals i persistents. III