Vols ser intel·ligent o semblar intel·ligent? Sembla clar que tothom hauria de preferir ser intel·ligent, doncs cada cop més gent prefereix la segona opció.Té un cert sentit perquè la societat ens empeny a aparentar i prou. I precisament per això la cirurgia estètica s’ha convertit en una moda perillosa, especialment entre els joves.
El que abans era una intervenció puntual per corregir un problema concret, avui és un producte de consum massiu. I el més greu és que molts nois i noies hi arriben arrossegats per un model social malalt: filtres irreals, influencers retocats i una indústria que ven inseguretats com si fossin complements de temporada.
Cada vegada hi ha més adolescents que demanen operacions que no necessiten. No perquè tinguin cap malformació ni cap trauma profund, sinó perquè volen assemblar-se a un ideal que no existeix.
La pressió és evident: si no encaixes en l’estètica dominant, ets poc atractiu. Però darrere d’aquest negoci hi ha riscos mèdics reals, seqüeles físiques i psicològiques, i una dependència estètica que pot durar tota la vida.
El problema no és voler millorar-se. El problema és que molts joves s’estan operant per por, no per convicció. Por de no agradar, de no encaixar, de no existir a les xarxes. És la dictadura silenciosa de la imatge. I ens hi estem sotmetent sense resistència.
Si no afrontem aquest fenomen amb claredat, continuarem creant generacions que es miren al mirall amb desconfiança i busquen solucions quirúrgiques a problemes emocionals. La societat de la vanitat no és només un títol: és un diagnòstic. I és hora de tractar-lo abans que ens empassi. III
Si (
No(
