www.elllobregat.com

Crisi de credibilitat?

miércoles 23 de julio de 2014, 13:48h

El passat 4 de febrer, l’alcalde socialista de Gavà i president del Consell Comarcal, Joaquim Balsera, presentava la seva renúncia al càrrec al·legant raons personals i professionals per avançar el seu relleu al front d’una alcaldia que ha estat en mans socialistes des de 1979, i deixar la seva substituta Raquel Sánchez en una bona posició per mantenir l’alcaldia d’aquí un any i mig quan hi hagi les properes eleccions municipals.

 Això ha estat una tradició a Gavà que ha donat sempre bons rèdits als socialistes. L’anterior alcalde, Didac Pestaña, que va ser alcalde entre l’any 1985 i 2005, també havia substituït el primer alcalde socialista de Gavà, Antonio Rodriguez, abans d’acabar la segona legislatura, i Balsera es va fer càrrec de l’alcaldia ara fa 9 anys pel mateix procediment.
Els temps però, han canviat molt. Durant els 20 anys de Pestaña els socialistes van guanyar les eleccions per majoria absoluta i el segon partit més votat mai va arribar al 20%. L’ajuntament va mantenir un pressupost sanejat i forts recursos, gràcies al desenvolupament industrial i urbanístic del municipi que el va fer passar dels 30 als 46.000 habitants actuals i els exercicis es tancaven amb superàvit com va tuitejar el mateix Pestaña fa temps, recordant els bons temps a l’alcaldia. Tot això ja és història perquè en les darreres eleccions, Balsera va perdre la majoria absoluta —que no passava a Gavà des de l’abril de 1979— com va ocòrrer a tants i tants ajuntaments monolítics, i s’han hagut de pagar peatges en forma de governs de coalició que han fet la vida més feixuga als alcaldes forçant-los a considerar la vida política com un episodi particular i no com una professió eterna.
Antifrau investiga 13 municipis
La pèrdua d’aquelles hegemonies laminadores han tingut molt a veure amb la crisi econòmica i amb l’esclatament de la bombolla immobiliària que va fer del territori municipal una font inesgotable d’ingressos en la mesura que encara quedava un pam de terra per qualificar o edificar. Gavà no va aconseguir els 15.000 habitants fins l’any 1960 i els 30.000 fins gairebé el 1980, 20 anys després. Durant els anys de la bombolla, pràcticament durant l’imperi Pestaña i els primers anys Balsera (1985-2007), Gavà va obtenir tants habitants com els 60 primers anys del segle XX o els 20 anys del franquisme. El poble rural dels anys 60 ha donat pas a un municipi de 46.000 habitants urbanitzat gairebé en un 80%. Això dona molts diners, molt de poder i molta impunitat en general que van saber disfrutar fins l’excés, molts poderosos del moment que se’n riuen ara de les lamentacions dels hereus que es cansan de fer d’alcaldes sense recursos i carregats de problemes. Tothom especula sobre les raons autèntiques de la dimissió. Els republicans posen en el platet de la balança que mes pesa, la investigació oberta per l’Oficina Antifrau de Catalunya al voltant de les denúncies fetes sobre contractacions i subvencions. Alguns col·legues han preguntat a la pròpia oficina si aquesta pot ser la raó i l’Oficina ha respost una obvietat: és impossible saber-ho. Entre altres coses perquè si les investigacions de l’Oficina fossin greu motiu d’alerta, ja haurien dimitit un munt d’alcaldes, algun rector universitari i diversos alts càrrecs departamentals. Només sobre ajuntaments de la comarca, l’Oficina ha tancat durant els últims tres anys 13 investigacions obertes, amb informes raonats i diverses recomanacions, i manté encara molts casos en dansa, entre ells aquest de l’ajuntament de Gavà. Tretze investigacions ja tancades referides a 10 ajuntaments de la comarca més l’Hospitalet, en concret La Palma de Cervelló, el Papiol, Gavà, Abrera, Pallejà, Esplugues, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Sant Andreu de la Barca i El Prat.
Premsa comprada
Si hi ha hagut investigacions és que hi ha hagut denúncies i si hi ha hagut denúncies és que hi ha hagut sospites. Recordem que l’Oficina Antifrau es va obrir el 2009, a través de la iniciativa parlamentària del tripartit, i que aquestes xifres de més amunt només es refereixen als tres últims anys —i a les investigacions ja closes—, precisament els anys de més crisi, de menys pressupost i de més precarietat pressupostària. Abans d’aquesta oficina antifrau, durant els anys de vaques grossíssimes, a la comarca no hi ha hagut més vigilància sobre els afers públics que les migrades possibilitats que han exercit les dèbils oposicions municipals i l’encara més dèbil premsa local.
Aquest instrument de control, que va ser triomfant durant la Transició i relativament eficaç durant els primers anys de democràcia municipal i que tant podria haver ajudat la ciutadania i la neteja de la vida pública, va ser estrepitosament laminat pels que temien ser controlats. L’any 2009 van decidir, ells mateixos, fer un gest i crear una Oficina Antifrau quan el frau ja havia impregnat la vida social, política i econòmica del país sencer. Massa tard. La premsa que no va ser laminada va ser directament comprada i les xifres d’aquell gegant de paper que aleshores jugava a ser trascendent i tenia certa influència, avui fan riure.
Noticies de la Comunicación publicava fa uns dies la pèrdua de difusió dels primers diaris impresos del país. El primer, amb un 52,8% de descens en 10 anys, el diari esportiu Marca; després l’ABC amb un 47,2%, seguit de El Periódico amb un 40,8%, després La Razón y El Mundo amb un 38,9 i un 38,7%, respectivament i El Correo amb un 35,.3%. Al final de tot La Vanguardia amb un 24,8% i l’As (20,7%). El diari més important del país (El País) no difon ni 300.000 exemplars diaris (quan el 2003 s’apropava als 450.000). Conseqüències de la crisi. Però no només de la crisi econòmica: també, sobretot, de la crisi de credibilitat, de la crisi de valors...||

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto