Ni les municipals, ni les autonòmiques, ni tan sols els referèndums. Cap d’aquests comicis fan front, encara, a les Eleccions Generals de l’Estat. Tampoc les Europees, que s’han convertit en una mena de prolongació del color polític del Congrés de Diputats al Parlament Europeu i que, tot i la importància creixent que tenen, no s’ha guanyat la confiança del poble. De fet, l’estan perdent: la participació ha anat caient fins arribar, als darrers comicis de 2009, al 37,6% al Baix Llobregat i al 39,1% en el cas de l’Hospitalet, on els vots s’han reduït a la meitat (65.611 vots) des de les primeres eleccions europees de 1987 (129.991 vots), com poden veure a les gràfiques.
El bipartidisme de Les Corts domina també els resultats de les ‘europees’, en el cas de la comarca, però, amb els socialistes treient pit. El cinturó vermell s’ha decantat històricament pel Partit Socialista de Catalunya (PSC) tot i que ha anat perdent vots al llarg dels anys, tant a la comarca com a les principals ciutats (Cornellà, Sant Boi i l’Hospitalet). El ciutadà prefereix tenir a Europa la representació d’un partit ‘gran’, premissa que també s’observa a la ‘dreta’: el Partit Popular ha anat guanyant vots (al Baix Llobregat ha doblat els seus resultats) en perjudici de Convergència i Unió que treu resultats més irregulars, però sempre amb la corba general decreixent.
El joc de la circumscripció única
La major peculiaritat de les Eleccions Europees és la qüestió de la circumscripció única. Afecta, sobretot, als partits minoritaris o regionalistes, els quals es veuen obligats a pactar i anar junts amb partits homònims si volen aconseguir representació. Aquest fet obre un ventall de possibilitats que, de tant en tant, deixa sorpreses en els resultats.
És el cas d’Esquerra Republicana de Catalunya que al 2004 pacta amb l’independentisme basc sota el nom Europa dels Pobles, per beneficiar-se del vot independentista basc que agrupava Batasuna, ja dissolta a l’any anterior. Al Baix Llobregat, ERC va aconseguir el millor resultat de la seva història amb 17.451 vots, tres vegades més que a la seva estrena a 1987. Enguany, s’ha trencat el pacte per no desvirtuar el procés sobiranista a Catalunya i aniran sols, perquè el seu company de govern a Catalunya ja té el seu germà històric: el Partit Nacionalista Basc (PNB). Sense novia, però amb la figura del conegut filòsof català Terricabras al capdavant de la llista com a candidat independent.
Qualsevol novetat pot afectar els resultats, com veiem en altre repunt important, en aquest cas, d’Iniciativa Catalunya-Verds a 1994. Aquestes van ser les primeres eleccions en les que es presentava, amb la sobirania cedida del PSUC. A més, la crisi econòmica de 1993 que avançava el final del ‘felipisme’ a Espanya va derivar en un balanç de vots del PSOE cap a IU, amb els que anaven Iniciativa. Al Baix Llobregat i a l’Hospitalet van treure uns resultats històrics amb 42.270 i 19.706 vots, respectivament. Tot i això, ICV no té a les Europees tant suport i, de fet, perden l’hegemonia electoral que té a les municipals a ciutats ecosocialistes com, per exemple, Sant Feliu o el Prat de Llobregat.
Veurem, el 25 de maig, quin és el color polític que queda i si són capaços de fer-se un lloc altres partits com Ciutadan’s, UPyD o, fins i tot, l’extrema dreta de VOX. Els petits busquen treure el cap i protagonisme, un protagonisme que segur serà de l’abstenció. La Unió Europea continua sent, per molt que diguin, una suma d’Estats i no una aliança supra-nacional com volen fer veure. Això el poble ho sap i en desconfia.
A l'edició impresa, adjunta al següent enllaç, poden veure l'evolució de vots i les dades de participació de diferents comicis europeus.
Si (
No(
