“No és de justícia que ens dissolguin ni que ens divideixin. Prou dificultats tenim ja”

La crisis s’ha encebat amb la cultura i ara el CECBLL ha de tornar a treure el cap per tornar a defensar el patrimoni, la història i la idiosincràsia cultural de la comarca, com ho ha vingut fent en aquests quaranta anys. L’entitat es troba en un moment de transició i és el torn -després de la direcció de Jaume Codina i Carles Riba- de Conxita Sánchez, la nostra protagonista de la secció cultural de juny i la que serà la timonera per fer ressorgir aquest vaixell, ara mar endins.

-El CECBLL enceta el 40è Aniversari des de la seva fundació. Recentment ha estat guardonat amb el Premi Recercat 2014. Perquè ha estat tan important el Centre d’Estudis a la comarca?
El Centre d’Estudis treballa per la cultura al Baix Llobregat. És el nervi cultural del Baix Llobregat; és aquest impuls que construeix i divulga coneixement. Té una singularitat que té molt a veure amb el moment que va néixer, a l’any 1974. Estem parlant del moment final de la dictadura, uns moments molt difícils i, tot i això, un grup de persones van voler posar en valor les potencialitats de la comarca. Aquest és un objectiu que està recollit a l’acta fundacional i que ha estat l’eix conductor, al llarg dels anys, per articular la comarca també socialment.

-Tant a l’etapa de Jaume Codina com més tard amb Carles Riba el CECBLL ha estat molt actiu culturalment o històricament parlant; però sembla que de vegades no arriba al ciutadà tot el que es fa. Creu que és una assignatura pendent?
Sí, efectivament, perquè tot i que fem algunes activitats adreçades a tots els públics, com ara les beques de recerca jove pels estudiants de segon de batxillerat o els premis de reconeixement cultural, és veritat que, de vegades, costa d’entendre el què fa el CECBLL. Moltes vegades la gent et pregunta, però què feu? Què fa el CECBLL? Doncs, nosaltres construïm coneixement a partir de fer recerca i investigar elements patrimonials. Ara, per exemple, estem preparant un llibre blanc sobre la cultura al Baix Llobregat. Recerca que al final acaba fent divulgació. Però sí no és gent que està en un entorn concret, a la Universitat, que tingui interès per la història, pel patrimoni, per la investigació, doncs, consta més apropar-nos. Són els àmbits de relació natural. Ara volem obrir-nos.

-La crisi ha tocat de ple el CECBLL. Quina és la salut econòmica del Centre?
És un pacient que es manté actiu, però delicat. La situació econòmica és molt complicada, però per a tothom i, especialment, per les entitats culturals. Nosaltres sentim més les dificultats, perquè hem viscut històricament de les subvencions i dels acords amb els municipis –que els tenim molt que agrair amb el Consell Comarcal i la Generalitat- i tot això retallat i hem ens tingut que ‘resituar’.

-S’ha de canviar el model de finançament?
Estem en un moment de transició per intentar trobar noves vies de finançament. Des de fa un any estem experimentant aquesta gestió cívica; és a dir, estem gestionant el Centre Cívic Mas Lluí de Sant Feliu de Llobregat que al mateix temps és la nostre seu i al mateix temps és una oportunitat per tenir autonomia econòmica. A més, estem mirant cap a empreses i altres sectors per veure les possibilitats que hi ha, els oferim serveis per radicar l’empresa en el territori, fer la història de l’empresa; hem fet una campanya de la base social per augmentar els socis i ara estem posant en marxa un projecte que és fer un patrocini honorífic, on gent rellevant del Baix Llobregat pugui contribuir a la cultura del territori. D’altra banda, també, hem refet els convenis que teníem, que eren molt genèrics, i ara hem concretat algunes activitats.

-Si no canvia quelcom, corre el risc de desaparèixer el Centre d’Estudis?
No, sincerament, crec que no. Potser no farem les moltíssimes coses que fem, malgrat haver reduït l’assignació econòmica i haver notat l’impacte de la crisis, hem continuat fent moltes activitats i molts projectes. Si la situació s’agreuja ens haurem de replantejar aquestes activitats, però desaparèixer no.

-Amb aquestes ganes de continuar i donar importància al Centre d’Estudis, recentment van rebre homenatge a Martorell als socis fundadors.
Sí, vam fer una festa de reconeixement als socis i sòcia fundadora que va ser molt maco i molt emotiu, perquè va venir molta gent dels primers any, d’entre el 1974 i el 1980, quan encara Governació no reconeixia el nom del Centre d’Estudis, perquè no es reconeixien les comarques. I ells mantenien el nom de Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, perquè ho feien precisament per la comarca, pel Baix Llobregat, i aquest objectiu encara és vigent.

-El CECBLL ha tingut una tasca cohesionadora de la comarca fonamental al llarg d’aquests 40 anys. Ara hi ha un pla de govern d’incloure municipis del sud a l’Àrea Metropolitana. Quina és la proposta en aquest sentit del Centre?
Hem fet tota una defensa territorial de la comarca. Som ferms defensors de que la comarca no s’alteri ni es dilueixi. El defensem tal com és. Hem fet una declaració que ha estat recolzada per diferents entitats (Sindicats, Unió de Pagesos, Confederació d’Associació de Veïns i Veïnes del Baix...) en aquesta línea. Després de dos mesos de debats i de valoració, hem arribat a la conclusió de que la dissolució i la fragmentació de la comarca és negatiu pels seus ciutadans. I, per tant, creiem que s’ha de mantenir la seva integritat. La seva identitat està construïda amb l’esforç de molta gent. Durant molt de temps hem estat el pati de darrera de Barcelona i ja no ho som. Ni ho volem ser. I ha contribuït tothom i entre tots i totes hem fet aquesta comarca tal i com és. La nostra identitat té molt a veure amb la lluita obrera, amb les necessitats de reivindicar el nostre territori, de la qualitat de vida del nostre territori i, per tant, creiem que no podem desaparèixer de sobte. Al mateix temps, aquesta identitat conviu amb municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Doncs no passa res, les dues coses són possibles. Si hem d’anar a l’Àrea Metropolitana, hem d’anar els 30 i dins de l’AMB que tinguem un òrgan que ens representi. No volem que el Baix Llobregat perdi la seva veu pròpia.

-Als darrers anys, sembla que s’ha accentuat la divisió del Baix Llobregat Nord. A què és degut?
Hi ha algun municipi del nord. No sembla que sigui tot el nord, però sí que hi ha alguns municipis que consideren que poden estar millor tractats si tenen un territori propi.

Creiem que ve donat perquè ha d’haver-hi un major equilibri en infraestructures. És veritat que el nord s’ha pogut sentir-se com maltractat en sentir-se més lluny (de Barcelona).

Això s’ha de corregir i s’ha fer una redistribució més harmònica i en millors condicions. Però això no ha de ser motiu per fragmentar.  Com a societat civil estem actuant en conseqüència, ara la llei continua el seu camí i ja vam demanar als diputats que ens tinguin en compte, perquè la comarca no s’ho mereix. Ens ha costat molt, hem tingut de treballar molt. I no és de justícia que ens dissolguin, ni que ens fragmentin, ni que ens divideixin. Prou dificultats tenim ja, que ens ajudin en aquesta direcció.