Els parcs metropolitans, més ben valorats que mai: reben un notable alt de la ciutadania

Passetjar entre els camins ombrívols i silenciosos del Jardí Botànic Històric, a la muntanya de Montjuïc. Descobrir les escalinates i la masia senyorial que s’amaguen entre les oliveres i els pins del parc de Can Buxeres, a l’Hospitalet de Llobregat. Vorejar els estanys de Can Solei i de Ca l’Arnús, a Badalona, i perdre’s per un jardí modernista. La xarxa de parcs metropolitans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està formada per 54 parcs repartits en 34 municipis i forma un mosaic verd de 3.244.835,50 m² que actua com una gran infraestructura de natura i benestar. El 2025, la ciutadania que els visita els ha atorgat la valoració més alta fins ara: un 7,92 sobre 10 de mitjana en la qualitat percebuda.

Així ho constata un estudi encarregat per l’AMB a l’Institut Metròpoli durant la primavera, en el qual s’han fet 6.163 entrevistes presencials en 48 parcs de la xarxa. L’informe reflecteix un augment general de la satisfacció i revela que tots els parcs superen l’aprovat. A més, prop de la meitat milloren la valoració respecte a l’edició anterior. Destaca, especialment, el Jardí Botànic Històric, que torna a situar-se com el parc més ben valorat de la xarxa, amb una puntuació de 9,05.

“Les enquestes ens indiquen que la qualitat percebuda és sempre superior a l’expectativa prèvia dels visitants, i això és especialment rellevant perquè mostra que la gestió que fem conjuntament amb els ajuntaments dona resposta al que la gent necessita i valora als parcs”, assenyala Dina Alsawi, cap del Servei de Parcs de l’AMB. Aquesta qualitat i satisfacció percebudes no han parat de créixer en els darrers anys, fet que demostra un aval de la gestió acurada que l’AMB fa sobre aquests espais verds urbans. Però, exactament, quins són els elements que la ciutadania valora més de la xarxa de parcs metropolitans?

L’informe assenyala que les variables més ben valorades pels usuaris són la tranquil·litat, la proximitat i el disseny del parc, juntament amb la qualitat de les activitats de la Jugatecambiental, el mobiliari urbà, la vegetació i les zones de jocs infantils. Des de la primera edició de l’estudi, els motius principals de visita s’han mantingut: passejar i descansar, passejar el gos i portar els infants a jugar continuen sent les raons més habituals per fer ús dels parcs metropolitans.

Desconnexió i salut mental

A més, enguany l’estudi ha incorporat una pregunta nova sobre els beneficis que aporten aquests espais en un entorn densament poblat. Segons les persones entrevistades, els parcs permeten desconnectar i ofereixen benestar i salut mental gràcies a la tranquil·litat (45,70 %). També són espais on contactar amb la natura i l’aire lliure (26,51 %) i actuen com a pulmons que oxigenen les ciutats i municipis metropolitans (19,18 %). Una proporció notable de respostes destaca, igualment, la capacitat dels parcs per acollir activitats quotidianes, com el joc infantil (17,43 %), l’esbarjo i l’esport (17,37 %) o la trobada social (13,79 %).

Aquestes dades confirmen el paper central que tenen els parcs en la vida diària de la ciutadania, segons l’ens metropolità. “Les persones que hi passegen valoren sobretot la tranquil·litat i la proximitat, i això reforça la idea que els parcs són espais essencials per al benestar”, apunta Alsawi. Alhora, la cap del Servei de Parcs de l’AMB destaca també que, en un entorn molt dens, els parcs funcionen com a espais de salut i desconnexió. “Són pulmons urbans, però també llocs on fer esport, portar els infants a jugar o simplement aturar-se uns minuts”, explica. Per ella, el retorn constant que reben de les persones usuàries és clau per orientar la gestió. “La ciutadania reconeix els parcs com a espais de natura i activitat, i els comentaris que ens fan arribar ens ajuden a continuar millorant i adaptant-nos als usos reals que en fa la gent”, assegura.

La meitat dels usuaris fan visites diàriament

Pel que fa a la freqüència i el moment de la visita, gairebé la meitat de les persones usuàries fan servir els parcs de manera diària i un 27,57 % ho fa setmanalment, una dada que evidencia fins a quin punt formen part de la vida quotidiana del territori metropolità. L’estudi, que compleix 18 anys des de la primera edició del 2007, és una eina estadística consolidada que permet conèixer amb precisió el perfil dels visitants, els hàbits d’ús i l’opinió sobre l’estat i la gestió dels parcs. Tot plegat facilita planificar amb més rigor les actuacions futures i reforçar aquesta infraestructura verda metropolitana que, any rere any, es consolida com un espai essencial de salut, convivència i benestar.