Arròs amb una llauna de tonyina, dues o tres torrades de formatge amb melmelada, avena amb cereals. 3h abans de l’inic de l’etapa, baixa a esmorzar. Sense cafè: és l’únic de l’equip que en prescindeix. L’equipament ja està preparat des de la nit anterior, els dorsals ja estan enganxats, és de les poques manies que té abans de competir. L’elecció de la música que escolta depèn del dia: abans de pujar Montjuic, Cruz Cafuné. Sergi Darder (L’Hospitalet, 2003) està a punt de començar l’última etapa de la seva primera Volta a Catalunya
“M’agrada anar en bici”: una innocent declaració d’un Sergi de cinc anys al seu pare mentre donava voltes per un parc de l’Hospitalet van suposar l’inici d’una carrera que s’albira brillant. Ell encara no ho sabia. Va iniciar-se en aquest esport al Club Ciclista Sant Boi, club que ha format a les seves files noms propis com David de la Cruz, Juan Valbuena o Israel Núñez. El seu pare el va apuntar a l’escola de ciclisme que tenia més a prop de casa, i una de les úniques en aquell moment.
Després de passar per categories inferiors, va firmar com a professional el 2024 com a part de l’equip del que avui dia forma part. Molts quilòmetres a les cames, moltes renúncies, però Darder no oblida qui va portar-lo on està: “a tots els pares de nens ciclistes, i esportistes en general: sense l’ajuda de la família cap esportista por arribar a l’elit, aposteu pels vostres fills a tope” va pronunciar, somrient, mirant a la càmera d’Esport3 després de firmar un fantàstic top10 a la segona etapa de la cursa catalana, Figueres-Banyoles.
La Volta Catalunya no formava part del calendari de Darder, però una modificació de calendari notificada a 3 setmanes de l’inici de la competició van fer que el nen que anava a veure amb el seu pare l’última etapa de la cursa catalana es convertís en participant. En aquell mateix escenari on anys enrere observava amb fascinació als corredors abans de la sortida, un altaveu emetia el seu nom com a membre de l’equip Caja Rural-Seguros RGA. El temps. I el treball.
La setena i última etapa de La Volta 2026, 95km i 1781m de desnivell positiu amb inici i final a Barcelona, compta amb un recorregut ja mític: set pujades a l’Alt del Castell de Montjuic, a 105m sobre el nivell del mar, per un circuit que s’enverina enfilant al pilot i castigant als que van darrere. El matí del diumenge 29 de març, a l’autobús de l’equip Caja Rural-Seguros RGA, Darder rebia les instruccions del pla de carrera que posaven èmfasi en entrar al circuit de Montjuic al capdavant del grup, i per fer-ho calia guardar el màxim de forces al principi per estar ben col·locat a l’aproximació al circuit i aguantar tot el que el cos permetés. Sobre el paper tot funciona, però l’organisme humà té els seus propis processos, que no entenen de somnis ni d’estratègies.
El cos utilitza el metabolisme aeròbic per a obtenir energia durant l’exercici, però quan la demanda d’oxigen supera el subministrament, altres vies prenen protagonisme per a obtenir energia ràpidament: augmenta la producció d’àcid làctic als músculs. Arriba un moment en què l’organisme produeix més lactat del que pot eliminar, aquest s’acumula, disminueix l’oxigen als músculs i comença el dolor, l’ardor, la fatiga; un infern que acaba a la meta. Els ciclistes entrenen aquest llindar per a intentar retardar al màxim els efectes del làctic, però és inevitable que arribin quan es competeix a la màxima intensitat. Les cames comencen a cremar i la musculatura té cada vegada més problemes per a contraure’s bé i moure la impressionant quantitat de watts que es requereixen per córrer a aquestes velocitats. A falta de dues voltes per arribar a meta, Darder va veure que ja anava just de forces i va decidir atacar per a guanyar avantatge i administrar-se la pujada, “però em van pillar igualment”: la fisiologia no perdona. La imatge de l’hospitalenc, amb la corpulència característica dels esprinters i classicòmans, a 16km de meta intentant desenganxar-se d’un pilot ple d’estrelles, no hi haurà qui l’esborri. “Tenía ya calambres y sabía que me iba a quedar y digo ‘Bueno, al menos salgo por la tele’” la simpàtica declaració als micròfons de Teledeporte va despertar el riure dels que l’esperaven, amb el braços oberts, a la meta. Deia Peter Sagan, ciclista de referència de Darder, que “el ciclisme és un esport avorrit”; sempre està bé contradir la paraula dels ídols.
Finalment, Brady Gilmore va creuar la meta en primera posició en aquesta etapa i Jonas Vingegaard va proclamar-se campió de la classificació general.
Barcelona sempre acapara totes les mirades, però aquell diumenge no tot succeïa a la ciutat comtal: la comarca del Baix Llobregat va acollir dos esprints intermigs bonificables a Castelldefels i Viladecans, que es van emportar Magnus Nielsen i Slock, respectivament.
I va ser a l’Hospitalet a la Granvia, on s’arreplegaven els tiets, amics, pares i l’avi de Sergi Darder, “vam passar pràcticament per la porta de casa meva”. Viure una cursa de primer nivell envoltat dels teus no té preu. No és fàcil estar viatjant durant tot l’any, on l’únic que coneixes dels destins són les carreteres, de fet, això és probablement el que menys li agrada a Darder d’aquest esport, juntament amb les caigudes, però “sarna con gusto no pica”.
Un nivell impressionant
La Volta Ciclista a Catalunya no s’entendria sense la veu de l’ex-ciclista Àngel Edo (Gavà, 1970) que aporta el coneixement tècnic a la narració d’Esport3. Sempre present als finals d’etapa, amb comentaris curosos, que només coneixen aquells que han viscut en les seves carns les vicissituds de l’esport, i les ja tradicionals picabaralles amb el seu inseparable Joaquim Purito Rodríguez. Així valora l’actuació de Darder: “És jove, encara ha de créixer i habituar-se a aquest canvi de ritme tan brutal que hi ha entre les curses on no hi ha els grans equips del World Tour i curses com aquesta amb tan alta participació en què es vola cada dia, aquest peatge l’està passant. Ho està fent molt bé, ha demostrat un nivell impressionant, els dies que hi ha hagut arribada a l’esprint ha tingut presència, i a firmat un top 10 d’etapa”. “És un corredor de present i de futur”, diu.
I aquests no són els únics vincles de la comarca amb La Volta: Viladecans The Style Outlets ha col·laborat amb la cursa des del 2024, quan va patrocinar una etapa amb arribada a Viladecans, i ha anat ampliant progressivament la seva implicació. Aquest any, el centre és el patrocinador del maillot de muntanya de La Volta Ciclista a Catalunya 2026 tant masculina com femenina, que distingeix al millor escalador i escaladora de la prova. “A través d’aquesta coŀlaboració, no només impulsem la visibilitat del nostre centre i de la localitat de Viladecans, sinó que reafirmem el nostre propòsit de promoure un estil de vida actiu i saludable, així com de recolzar projectes esportius amb impacte positiu a la comunitat” senyala Eduardo Ceballos, director d’Asset Management de Neinver. El maillot de muntanya és un dels més reconeguts de La Volta i l’han lluït en els últims anys ciclistes de primer nivell com Tadej Pogacar, Primoz Roglic o Remco Evenepoel, fet que garanteix una alta exposició mediàtica en etapes clau de muntanya. Aquesta edició, qui va endur-se la distinció va ser l’italià Giulio Ciccone, del LIDL-Trek.
El pas de competicions UCI World Tour per les ciutats de la comarca, sobretot quan sou seu d’inici o final d’etapa, “sempre és bo” afirma Edo, a qui li agradaria veure passar el pilot pel seu estimat Gavà. “Espero que generi més afició, que animi als nens petits a apuntar-se a les escoles de ciclisme, a competir. És important que hi hagi molts nens al ciclisme base.” diu Darder. També destaca la importància social que pot tenir el pas d’aquestes curses pels carrers de la comarca, creant més conscienciació amb el ciclisme, fent veure a la gent que la carretera també és seva i és important compartir els espais. I a nivell institucional, “si ve una cursa amb molta tele, estan més predisposats a posar diners al nostre esport i fer-lo créixer”.
El Tour de França comença, aquest 2026, a la capital catalana i recorrerà la comarca del Baix Llobregat per diversos dels seus municipis, una fita històrica que posarà el focus mundial als carrers llobregatencs. Sergi Darder encara veu lluny la seva participació a la competició estrella del ciclisme: “El Tour és un somni, però és difícil, encara, perquè hi ha gent a l’equip amb molt nivell que ha fet molts mèrits per entrar; sent realistes, encara em queda una mica”.
I fins que arribi una altra gran cursa, el Baix seguirà omplint-se de ciclistes, aficionats i professionals, que recorreran els carrers i les carreteres amb els seus objectius personals. I, si paren atenció, potser poden arribar a veure a Darder rodant per la zona del Parc Agrari i l’aeroport: estarà entrenant per portar el nom de la comarca a l’elit mundial. III
Si (
No(
