No pagament del deute il•legítim

La participació. No ens podem conformar amb una proposta elaborada des del govern municipal, d’esquenes a la població i amb un procés d’aprovació que, en el cas de Cornellà, amb un govern acostumat a la majoria absoluta i amb múltiples possibilitats d’acord amb els grups que es denominen “d’oposició”, molt probablement ja estigui pactat. Han de ser els veïns de cada barri els qui decideixin les actuacions a fer i en determinin la prioritat perquè la despesa pública respongui a les necessitats de la població en lloc de decidir-se des d’un despatx.

La solidaritat. Ho diu l’anticapitalisme des de fa dècades i ho vam dir nosaltres durant la campanya: de cadascú, segons la seva capacitat, a cadascú segons les seves necessitats. La fiscalitat ha de ser justa i tenir un caràcter veritablement progressiu per poder donar resposta a les necessitats de la classe treballadora.

La vida. Entre pagar un deute multimilionari del qual no som responsables i pagar l’educació, la salut o les pensions, ho tenim molt clar. Prioritzem el desenvolupament de la vida i per això cal auditar el deute, determinar què es paga i exigir totes les responsabilitats als causants.

Els serveis públics. Poden estar en mans d’empreses privades, que ens surten més cares en pagar l’IVA i el marge de benefici de l’empresa, a més de rebaixar la qualitat i les condicions laborals de les treballadores en tenir com a única finalitat el benefici econòmic; o poden estar en mans públiques, amb una vocació d’acomplir una finalitat social, amb l’estalvi de l’IVA i el benefici privat i amb la participació activa de treballadors i usuaris en la gestió.

Ara que vénen els pressupostos, ho tenim molt clar: no pagament del deute il·legítim, que pagui més qui més té, retallar sí, però no en serveis públics sinó en concessions privades i, sobretot, tot el poder per al poble!III