www.elllobregat.com
Renom: “La setmana tràgica va ser el precedent de la II República”

Renom: “La setmana tràgica va ser el precedent de la II República”

Por Juan Carlos Ayala

jueves 02 de noviembre de 2017, 21:19h
Mercè Renom és la codirectora de la recerca i l'editora de 'La Setmana Tràgica i el seu context en el Baix Llobregat'

La Setmana Tràgica va deixar una petjada a Catalunya inesborrable. Es va tractar d’unes revoltes populars que succeïren a Barcelona i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d’agost de 1909. La causa va ser la mobilització de reservistes (persones que no els pertocava anar-hi per edat) per ser enviats al Marroc, on el dia 9 havia començat la Guerra de Melilla.

Aquest episodi ben conegut també va tenir el seu impacte al Baix Llobregat i d’això en sap molt la següent protagonista. Mercè Renom és una de les principals responsables de dur a terme el llibre que recull tota l’evolució, des dels precedents de la Setmana Tràgica fins a les darreres conseqüències al nostre territori. Esperant-me amablement en el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, pràcticament la seva segona casa, parlem i reflexionem sobre la Setmana Tràgica centrada en el Baix Llobregat.

“Durant el centenari es van fer bastants estudis. Aquesta nova onada d’investigacions va servir per replantejar el que va significar la Setmana Tràgica. Aquí hi ha unes aportacions bastants interessants d’investigadors que nosaltres també vam poder recollir en el llibre, que són els arxius del ministre d’aquell moment: Juan de la Cierva”.

Tradició reivindicativa
“Després d’analitzar detingudament la història, es pensa que el que es volia per aquells temps és proclamar una segona república i no només a Catalunya”. Segons Renom, Madrid va intentar trencar el moviment, però a Catalunya ja hi havia una important tradició reivindicativa: “Estaven implicats xarxes a Madrid i altres llocs d’Espanya, el que passa és que des de Madrid es va desarticular aquesta xarxa traspassant la idea que aquest moviment era separatista i anticlerical. A Catalunya des del principi de segle els partits monàrquics es van anant debilitant i al Baix Llobregat hi havia un cas especial, amb el Canal de la Infanta, on havien construït uns salts d’aigua que eren força motriu que servien per instal·lar indústries tèxtils. Allà es van instal·lar una sèrie d’indústries. Hi havia una organització popular, tradició de reivindicació obrera i molta força del republicanisme”.

Una figura important de la Setmana Tràgica va ser Ferrer i Guàrdia. L’autora de l’obra també va tenir paraules per adreçar-se a la persona que es va convertir en un màrtir: “Ferrer i Guardia és el símbol de la repressió total. Principal mestre de l’escola moderna, va crear escola i una tradició que va ser la renovació pedagògica catalana. Es tractaven d’escoles vinculades al moviment de renovació pedagògica, escoles laiques, que separaven l’estat de l’església”.

Setmana amb força al Baix
Ho va relacionar amb la incidència de la Setmana Tràgica en aquestes zones: “En aquesta franja de més tradició de solidaritat obrera és on la setmana tràgica va tenir més importància”. Parlant de franges, va explicar l’heterogeneïtat dels successos en el Baix Llobregat: “Hi havia tres zones: una menys industrialitzada que era Esplugues o Sant Just, on hi havia un avenç de les petites activitats manufactureres. Hi havia una zona d’agricultura tradicional on els governs locals eren monàrquics com Cornellà, que tenia un govern d’alcaldia republicana. Sant Feliu tenia majoria republicana però majoria del govern judicial, mentre que Molins de rei era republicà. En aquestes tres ciutats la Setmana Tràgica era heterogènia quant a comportament”. Va explicar com les conseqüències van ser més importants que els fets en si: “Aquestes zones que s’estaven transformant (Sant Just) el republicanisme encara no era latent, però després de la Setmana Tràgica es va transformar en una zona republicana. Els fets no van ser molt visibles, però el ressò va donar peu a un canvi social”

El que sí és evident és que la Setmana Tràgica va ser, segons Renom, un precedent a la II República Espanyola: “Sí, totalment. Va ser un precedent a la Segona República. Des del primer moment que veien com guanyava importància estava en la ment, i des dels altres punt d’Espanya aquest era l’objectiu. Sobretot a Catalunya, on hi havia molt pes del republicanisme”.

Per altra banda, l’explicació de la reacció distinta de Cornellà, Sant Feliu i Molins de Rei és molt interessant de percebre: “A Cornellà hi havia majoria republicana, acordaran una aturada de ciutat on es reuneixen els empresaris i van acordar una vaga general, sense piquets. És un republicanisme del sector de Solidaritat Catalana. A Sant Feliu hi havia un alcalde monàrquic, nomenat per la Diputació de Barcelona. Aquí hi haurà una actitud de repressió cap a la població. Finalment, a Molins de rei hi haurà republicans radicals seguidors de Lerroux, que volien fer una revolta”.

Pel que fa a la premsa d’aquell moment, “havia de tot: per un costat, la republicana, que veia anormal pagar 6000 reials per deslliurar-se del Marroc, i per altra, la monàrquica, que intentaven apagar tot”. També resulta molt interessant el tema de les mútues: “Es van constituir mutualitats entre la gent jove que vam funcionar on molta gent es va salvar d’anar al Marroc, com per exemple la mútua de Sabadell”.

Ruta de presentacions
Respecte a la justificació del títol del llibre: “Nosaltres vam agafar aquestes dues dates (1890-1923), com a símbol. En 1890 s’aprova el sufragi universal, la setmana tràgica està entremig i és interessant veure com les comunitats del Baix Llobregat evolucionen. Al principi el republicanisme no tenia molta força en algunes zones i al final s’anirà entroncant en un republicanisme popular. Hi ha una transformació, la continuïtat del republicanisme és evident”.

A més, va parlar de la societat Avenç: “L’Avenç neix després de la setmana tràgica i és un regeneracionisme centrat en Esplugues. És un moviment de gent jove amb sectors de professionals i de republicanisme”.

El Centre d’Estudis ha presentat, recentment, aquest llibre, però no serà l’únic acte sinó que recorrerà diferents ubicacions que van ser protagonistes: “Ho hem presentat a diferents territoris com a Esplugues, l’any passat al Centre i ara tenim un calendari per presentar-ho en els diferents llocs estudiats. Les vivències d’ara les entenem quan coneixem els precedents. La història no es repeteix perquè les circumstàncies són molt diferents, però ens permet entendre segons que esdeveniments polítics complexos”. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (3)    No(0)

+

0 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto