La garantía d’una igualtat d’oportunitats es basa en una educació de qualitat que compensi desequilibris econòmics, culturals i socials. A la comarca hi han molts exemples d’escoles i d’iniciatives municipals, unes experiències que es poden adaptar a totes les poblacions.
Rebre una educació de qualitat és la principal via per garantir la igualtat entre les persones, al marge de la seva procedencia, doncs és la millor manera de que tothom tingui les mateixes oportunitats. La nostra població és molt variada i es tasca de les escoles, instituts i universitats garantir les oportunitats per a tots com la principal eina per asolir drets bàsics com una feina digna amb sous també dignes.Consciens de les desigualtats existents en molta de la seva poblacions, municipis com Cornellà o l’Hospitalet ajuden a les escoles amb reforços d’activitats extraescolars en el cas de Cornellà, o reforços en l’idioma anglès a l’Hospitalet. Un altre objectiu per a treballar durant aquesta década per assolir l’ODS de una educación de qualitat a l’any 2030 és que una relació més intensa entre les escoles de primària i secundaria amb la universitat. Ho diu Josep Maria Yúfera, delegat del rector de la UPC al Campus de la Mediterrànea de Castelldefels.
Situació de partida
A l’Hospitalet i han 43.040 alumnes, una xifra que comprèn tots els ensenyaments reglats, des d’infantil fins a FP (cicles formatius de grau mitjà i superior) o cursos oficials d’idiomes, pasant per Primària, ESO, Batxillerat, però també educación especial i programes de formació i inserció o Centres de Formació d’Adults. A les universitats catalanes també hi han 4.744 estudiants residents a l’Hospitalet.
Respecte al Baix Llobregat, van començar el curs 147.563 alumnes. En tots dos casos, tant a la segona ciutat de Catalunya com a la comarca, la caiguda de la natalitat experimenta un descens a l’educació Primària i infantil que, de retruc, provoca que Secundària (ESO) creixi any rere any en alumnes. També destaca l’augment de matriculats al grau mitjà d’FP, mentre que a Baitxillerat i a l’FP básica les xifres no varíen gaire respecte l’any passat. Pel que fa a les ràtios d’alumnes per classe, han experimentat un lleuger descens a P3, mentre que a primer d’ESO han augmentat fins als 30.
El Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat han avançat cap a un nou model d’avaluació, que prima les qualitatives enfront de les quantitatives. En resum, que el 5, 6, 7 o 9 de nota tendeixen a desaparèixer. “Digue’m com avalues i et diré com ensenyes”, afirma Francesc Ballester, director de Serveis Territorials d’Ensenyament de la comarca, que posa èmfasi en les diferències entre l’èxit acadèmic i l’èxit educatiu. “Atendre cada alumne per les seves necessitats perquè sigui competent”, i això, afegeix, requerirà “mirar l’alumne més enllà de la nota”.
Tancar o “no ofertar”?
I què passa quan hi hagi una baixada més forta de la natalitat? Doncs que moltes línies d’escoles corren el risc que les tanquin, o que no “s’ofertin” [sic], com prefereix dir Ballester. El sindicat USTEC i la Federació de Veïns del Baix Llobregat lamenten que a l’escola pública es tanquin línies “de manera preventiva”, és a dir, abans de saber el resultat de la matriculació, el que suposa, consideren, un “greuge comparatiu” amb la privada i la concertada. Sigui com sigui, Ballester deixa clar que sempre es prioritza tancar línies d’escoles que en tenen més d’una, més que no pas d’altres amb una de sola, perquè les “condemnaria”. Com a solució als tancaments proposa abaixar les ràtios d’alumne per classe, una mesura que “s’està estudiant”, assegura.
El departament promociona el projecte ‘Impulsem la Robòtica’, en marxa a 18 centres de la comarca, mentre que el ‘Fàbrica Oberta’, que aquest curs pasat ha funcionat a quatre centres, i que permet que els alumnes puguin conèixer el món empresarial in situ,una iniciativa molt lligada a l’FP Dual, que enguany també ha crescut.
La lluita per la inclusió
Una altra de les polítiques del departament de cara al nou curs és avançar en el camí cap a la inclusió a les aules. Per això, aquest s’ha estrenat a la comarca el nou Itinerari Formatiu Específic (IFE) perquè joves amb discapacitat puguin continuar la seva formació. Es tracta d’una conquesta en la qual ha estat determinant la Plataforma Ciutadana per una societat inclusiva a Gavà, que va recollir prop de 2.000 signatures. “Aquest itinerari dóna respostes a una tipologia d’alumnes que necessiten unes sortides formatives específiques”, explica Ballester, que, tanmateix, reconeix que encara hi ha feina per fer. “Hem de passar de centre acollidor a centre inclusiu, per tal que els alumnes, independentment de la seva situació, rebin l’atenció en espais ordinaris”, destaca.
Els infants i els joves han evolucionat, com la resta dels humans. I el món està més connectat a nivell global. Els nens i els joves veuen ara el món des d’un altre punt de vista. No només els nostres fills han canviat sinó que també ho ha fet la societat i tots tenim que reflexionar sobre aquests canvis. L’educació és el mètode per evolucionar i per a això necessitem estar al nivell més alt. Cal pensar com utilitzar de la millor manera tant els llibres com la tecnologia per donar suport al desenvolupament humà.
Transferència de coneixement
Fins ara, la educació està separada en caixes aïllades, un extrem que al segle XXI no té sentit, doncs ja se sap que toca pensar en aquesta década una via educativa per a tota la vida dels ciutadans, que vagi des de que som molt petits fins a que som molt grans. Es per això que és necessàri establir vincles i relacions entre la universitat i la resta d’etapes educatives. Els beneficis d’aquesta relació són molts. D’entrada, assenyala Yúfera, s’acabaria amb la cantinel.la de molts professors que a la universitat diuen que abans els estudiants estaven més preparats.
Les universitats tenen unas infraestructures i dotació més bones que els centres de primària, entre altres raons, perquè no les necessiten. Es per això que, encara que només sigui per projectes puntuals, seria molt enriquidor que la universitat fés transferencia del seu coneixement a la cadena educativa básica. No només per conèixer l’alumnat, sinó també perquè els mestres i professors universitares treballin conjuntament. “En una época que tots parlem d’innovació, fer aquesta aposta transversal interdisciplinar sempre enriqueix”, afirma Yúfera. Una aposta que ja es porta a terme a Viladecans i a Castelldefels amb experiències pilot molt positives.
Personalitzar i adaptar l’educació
Els experts consideren que cada escola és diferent i cada nen és especial. Per aquest motiu no hi ha un model únic d’un nou paradigma educatiu que tingui efecte a tot arreu. La tasca dels educadors consisteix a aplicar aquests principis de manera creativa en les seves pròpies comunitats. En definitiva, es tracta en la pràctica de principis de personalització i d’adaptació a l’educació a mida. Educar a les noves generacions digitals amb el mètode antic resulta un fracàs, igual que fer exàmens no es un problema si no és l’únic focus en el que es centra l’educació. Igual que es deures, un vell debat. Els deures tradicionals són un error, perquè els nois fan a casa els mateixos exercicis que ja van fer a l’escola. I què fem els adults? Quan arribem de la feina podem obrir una ampolla de vi, llegir un llibre ... Només volem desconnectar. Els nens han d’explorar i investigar a casa, tenir temps per anar a fer una volta, fer esport, dedicar-se a la música, a l’art...
L’opinió d’un dels millor mestres
Richard Gerver, que va ser al 2005 el millor director d’escola d’Inglaterra, desprès de reduir en dos anys el fracàs escolar en el seu centre gràcies a la seva visió renovadora del model educatiu, també va ser asesor de política educativa del Govern de Tony Blair. En la seva opinió, el rol del mestre no ha canviat, encara és el mateix. “El meu professor, amb respecte i amor, em va ensenyar a entendre qui era, com superar els meus complexos ... Els professors han de tenir l’habilitat d’ensenyar als nens a prendre riscos, a equivocar-se”, afirma.
Sobre en què consisteix educar bé, Gerver aclara que “en preparar els nostres fills per a les oportunitats de futur. Que siguin capaços de tenir una feina que els agradi, que sàpiguen relacionar-se, sense creure en utopies. Cal deixar-los viure la seva vida i preparar-los per afrontar els seus reptes.
Reduir 89 asignatures a 4 coses
Durant la crisi, l’Hospitalet i el Baix Llobregat va viure l’experiència de no preparar bé als joves. Durant l’exhuberància irracionals dels anys de creixement de sorbitat, va tenir tant pes el sector de la construcción que molts joves buscaven aquesta única sortida professional atrets pel diner fàcil. La lliçó que hauriam de treure és que no s’ha d’apostar en una única direcció. Cal preparar millor als joves i sobretot estar preparats per canviar ràpidament.
Richard Gerver explica com va aconseguir revolucionar en el seu col·legi els vells mètodes d’ensenyament fins convertir-se en el millor director de Regne Unit. “Vam analitzar el que volíem que fossin els nostres alumnes, els valors que volíem que tinguessin a l’sortir de l’escola. I ens va permetre veure les coses d’una altra manera, establint tres elements clau. D’una banda, vam crear un context en què els nens volguessin aprendre. De l’altra, vam canviar la forma curricular i en lloc de 89 assignatures basem l’ensenyament en quatre coses: comunicació, interpretació, cultura i bon comportament. Perquè en la nostra vida necessitem combinar totes aquestes eines”, explica Gerver. “Finalment, vam crear una ‘Universitat’ per a ells. El col·legi estava en una zona social difícil, on els nens tenien poques possibilitats d’arribar als estudis universitaris i vam voler donar la volta a la situació. Amb tot això vam passar d’estar en els últims llocs a entrar entre les millors escoles de país”, conclou.
Urge aparcar diferencias e ir todos a favor de la Formación Profesional
Per Manuel Rosillo, Ex Presidente de AEBALL/UPMBALL Presidente de la Comisión e Formación de Foment del Treball
En 2015, la ONU aprobó la Agenda 2030 sobre Desarrollo Sostenible, que concreta en 17 objetivos, siendo el cuarto de los mismos: Garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad y promover oportunidades de aprendizaje durante toda la vida para todos, y este a su vez propone diez metas. Es evidente que la Formación Profesional, en su conjunto, representa un elemento clave para el desarrollo de la persona y de cohesión social, generando oportunidades de empleo en un mundo globalizado, de permanentes avances tecnológicos y que obliga a una continua actualización de las competencias profesionales, con el claro objetivo de minimizar la exclusión social y con una visión de sostenibilidad y de respeto por el medioambiente. La Comisión Rectora, Órgano Rector de Planificación Estratégica y de Evaluación de las políticas del sistema de Formación y Cualificación Profesional, adscrito a Presidencia y de carácter ejecutivo, creado por la ley 10/2015, en el que participan, además de los Departamentos competentes en esta materia, los Agentes Empresariales y Sindicales más representativos de Catalunya, en la reunión del Plenario de julio de 2019, previo proceso de concertación, aprueba la Estrategia Catalana de Formación y Cualificación Profesionales 2020-2030, donde además de la gobernanza del Sistema se establecen seis ejes de actuación: - Red del Sistema de Formación y Cualificaciones Profesionales - Centros de Formación Profesional Integrados - Información, Orientación y Asesoramiento - Prospección y Planificación - Modelos de Aprendizaje y prácticas - Evaluación y Acreditación de las Competencias Profesionales Todo ello y como se expone en la introducción del texto, para dar respuesta a “los Cambios en el mundo actual, enmarcados en la 4ª. Revolución Industrial, que se caracterizan por el incremento de la complejidad y la dificultad para dar respuestas rápidas a las nuevas necesidades. La formación profesional debe encontrar maneras de responder y anticiparse a estos retos teniendo en cuenta las múltiples visiones del mundo y sistemas de conocimiento alternativos, además de las nuevas fronteras en ciencia y tecnología, así como el desarrollo en tecnología digital”, podríamos decir que está en línea con la intención de dar respuesta, desde la Formación Profesional, al objetivo expresado al inicio de este texto. Pero para facilitar esta tarea, es necesario que los diferentes territorios de Catalunya, en nuestro caso el Consell Comarcal del Baix Llobregat y el Consejo de Ciudad de L’Hospitalet de Llobregat, dada su proximidad y el conocimiento de las necesidades de todas y cada una de las personas, así como de la actividad económica, participen y se alineen con las iniciativas en esta materia, aparcando las diferencias y unidos por un objetivo común: las personas y su progreso.
|