www.elllobregat.com

ODS 12. Producció i consum responsables

L’economia circular parteix de les tres “erres”: reduir, reutilitzar i reciclar

L’economia circular parteix de les tres “erres”: reduir, reutilitzar i reciclar

Por Joan Carles Valero
viernes 21 de febrero de 2020, 16:00h
Segons el Think Tank Circle Economy, l’economia circular és una gran oportunitat de negoci, doncs calcula que generarà un benefici de 1,8 bilions d’euros només a la UE.

Vivim en un paradoxa total. Les noves tecnologies ens posen com els reis que, actuant com a consumidors veiem, volem i tenim a casa qualsevol cosa de forma pràcticament immediata. Es sostenible aquest comportament si ho fem a diari o diversos cops al dia? El comerç electrònic comporta el transport de la mercaderia i el concepte que s’anomena darrera milla, la distància entre el centre de distribució i casa nostra.

Repartidors, en bici, moto o furgoneta, vindran a casa nostra tantes vegades com clics fem al nostre aparador del smartphone. Es sostenible mantenir un exèrcit de repartidors malament retribuïts per la nostra comoditat? Es sostenible que els nostres carrers estiguin permanentment ocupats per vehicles de tot tipus de repartiment, amb les molèsties que comporten? Es sostenible que grans companyies que fan servir plataformes virtuals s’enriqueixin i no paguin impostos al nostre país i que paguin sous de miseria als repartidors? Al marge dels aspectes laborals per la generació d’una ocupació precària i l’evació fiscal, aspectes que els sindicats i els governs ja tracten, al nostre àmbit comarcal cal una ordenança municipal comuna per ordenar el repartiment i ocupació del espai public al menys a l’àrea metropolitana.
D’altra banda, el model de consum basat en el comerç electrònic comporta la progressiva desaparició del comerç cara a cara. A Estats Units ja han tancat centenars de centres comercials. A casa nostra els centres comercials comencen a patir les compres online, però encara no temen pel seu futur immediat. Qui sí està patint les conseqüències d’aquests hàbits de consum són els botiguers de proximitat. Un extrem que comporta el tancament de botigues i la desertització dels nostres barris. Som molts qui pensem que el comerç de proximitat és necessari per mantenir un model de poble o de ciutat amb vida. Un model perfectament compatible amb les “catedrals” del consum que són els centres comercials i un comerç electrònic responsable que comporti agrupar les nostres compres i no fer-les d’una en una, de cara a que no sigui necessari un constant repartiment.

Capitalisme conscient
En línies generals, el capitalisme ja és conscient i els empresaris pensen ja més enlà de les seves finalitats lucratives per donar visibilitat a l’economia circular, perquè també és un bon negoci. El motor que està transformant el capitalisme és un salt d’un sistema económic basat en l’escassetat a una nova economía d’abundància. El capitalisme està inmers en un procés de trnasformació que provoca que la seva realitat actual s’assembli cada vegada menys a la seva definició fundacional, doncs els empresaris expressen la necessitat de fomentar que les empreses tinguin un propòsit més enllà del fi lucratiu, en la línia dels ODS, una economía que serveixi a tots els habitants del planeta, passant de la primacia dels accionistes del model actual a adquirir un compromís amb tots els grups d’interès d’una empresa o “stakeholders”. En definitiva, un capitalisma amb consciencia.
La producció linial que funciona des de la primera revolució industrial i que porta amb nosaltres tres segles resulta insostenible. Tenim que anar cap a un model circular. Com alerten els cientifics, si no canviem res i seguim creixent com fins ara en població i en consum, en 2050 necessitarem 3 planetes Terra per sobreviure. Ja necessitem gairebé dos. I no els tenim. Al Baix Llobregat ja fem rodar l’economia circular per generar noves oportunitats de negoci, d’ocupació i preservar el medi ambient.

Les tres erres de l’ecologia
Resulta urgent virar cap a un model de producció circular. Enfront de la vella concepció de crear, usar i llençar, l’economia circular exigeix reciclar, reduir i reutilitzar, les tres erres bàsiques de l’ecologia. Però també contemplar des del principi tot el circuit de la cadena de valor: des de l’ús dels materials, el disseny del producte, la forma i model de producció, el consum energètic, passant pel model de consum i distribució, reparació i reutilització perquè torni de nou a l’circuit del procés productiu i es tanqui el cercle. El model d’economia circular va lentament sumant adeptes entre les empreses i els ciutadans, però ha arribat el moment que adquireixi major velocitat amb l’Agenda 2030.
Dins del capitalisme conscient, l’economia circular és una més de les manifestacions d’aquesta creixent preocupació mediambiental que, lluny d’estar en el seu apogeu, està en els seus inicis. Quan d’aquí a deu anys mirem enrere ens adonarem que estem al principi d’una transformació profunda dels models de producció i de consum de les nostres economies. Una transformació que, com estem veient ja, requereix que els empresaris, els directius i també els treballadors estiguin persuadits de la importància del medi ambient des de la convicció, la conveniència o la coacció. I ara es donen els tres plans: la regulació ho exigeix; les raons econòmiques per al canvi són evidents i cada vegada més empreses i directius actuen per convicció.

Una economía de 1,8 bilions d’euros
Actualment, tot just el 9,1% de l’economia mundial és circular, segons el mesurament de l’Think Tank Circle Economy recollida en el seu informe 2019 Circularity Gap Report. L’estudi detalla un full de ruta per tancar el cercle i materialitzar el benefici de 1,8 bilions d’euros que es calcula portarà amb si l’economia circular només a la Unió Europea. Amb aquest enorme potencial econòmic es generen oportunitats laborals i de negoci indiscutibles.
En deu anys, aquest 9% quedarà enrere. L’escassetat de recursos naturals; els evidents estralls del canvi climàtic; la creixent conscienciació de la societat; l’aposta per la sostenibilitat; la pressió dels consumidors i inversors; les normes ... Tot, absolutament tot apunta cap a un futur circular.
“Anem en la direcció en la qual la sostenibilitat ha deixat de ser una opció per convertir-se en una obligació. Avui ningú s’atreveix a dir que el canvi climàtic és una mentida. En 2030 mirarem als qui en 2020 deien que el canvi climàtic no és rellevant com avui mirem als que diuen que la Terra és plana”, diu Ramon Pueyo, soci responsable de Sostenibilitat i Bon Govern de KPMG a Espanya.

Innovació del procés productiu
L’economia circular no versa exclusivament sobre reciclar o utilitzar materials reciclats per crear nous productes, sinó que implica innovar en el procés de la cadena de valor i redefinir els models de producció, consum i de negoci dominants. És a dir, que exigeix un gir gairebé de 180 graus en pràctiques, processos i fins estratègies empresarials.
“Cal replantejar tot. Des del tipus de materials que s’utilitzen en el procés d’elaboració, l’energia utilitzada i consumida, el procés de recuperació dels diferents materials per a re-integrar-los de nou al cicle productiu, l’impacte que tot això genera en el medi ambient, com, quan i de quina manera es consumeix, com es podria ajustar millor la producció a la demanda, com es podria allargar el cicle de vida del producte ... tot”, explica Enrique Porta, soci responsable de Consum de KPMG a Espanya.

Regulació i consumidors empenyen
D’altra banda, la regulació empeny. La Comissió Europea, per exemple, va presentar el 2015 el Pla d’Acció per a l’Economia Circular i el 2017 el Pla d’Implementació, a què han seguit múltiples mesures i regulacions. Entre elles, el calendari per a la fi dels plàstics d’un sol ús en 2021. A Europa ja es recicla al voltant del 36% dels residus. Espanya va presentar en febrer 2018 un esborrany d’estratègia Espanya Circular 2030, encara en procés d’elaboració. A l’àrea metropolitana de Barcelona també hi ha iniciatives regulatories, per exemple, en la limitació dels vehicles més contaminants en la anomenada área de baixes emisions.
Els que més empenyen cap a l’economia circular són els consumidors, que premien les empreses que tenen valors i demostren amb fets la seva preocupació pel medi ambient i la sostenibilitat. I, per contra, castiguen aquelles que no són o pretenen semblar sostenibles.

La roda dels materials
La clau de l’economia circular és concebre els materials com una cosa que ha de passar no una sinó moltes vegades pel circuit econòmic. I entendre que els productes poden tenir una vida molt més llarga del que estem acostumats. Un exemple clar al sector tèxtil és les diferents vides de la roba. Una cosa que facilita aquesta transició circular és la tendència a compartir en lloc d’adquirir en propietat. “S’està passant de “posseir” a “utilitzar” en funció de la necessitat en un moment donat, el que atorga molta més flexibilitat i accessibilitat als consumidors, que vam decidir què i com consumim en cada moment, però a les empreses això els exigeix repensar el seu model de negoci. Tots els models de negoci estan passant a tenir al centre al client i les seves necessitats, doncs és el consumidor el que tira i condiciona el model productiu i no al revés. Un exemple d’aixó és SEAT, que es planteja vendre recorreguts i no tant vehicles.
Aquest boom de compartir o re-utilitzar ha estat possible gràcies a el desenvolupament de la tecnologia i plataformes que “connecten necessitats”, el que ha canviat el paradigma empresarial: “a l’antiga economia, l’important era controlar tota la cadena de valor de principi a fi. Avui, el rellevant és ser capaç de connectar en ecosistemes oberts”, afegeix Porta, per a qui l’economia circular va impulsar encara més l’economia col·laborativa a altres sectors i productes no peribles. Si lloguem cotxes, pel·lícules, música, espai de treball ... per què no llogar mobles i rentadores, entre altres coses? Aquesta utilització compartida dels productes implica allargar la vida útil dels mateixos, de manera que es consumeixen menys unitats i això es tradueix en menors necessitats de producció.
Fins ara l’empenta ha vingut de la regulació i dels consumidors. Ara els toca el torn a les empreses. No hi ha altre camí.

Solidança/Roba Amiga refent al Baix Llobregat en l’impuls de l’economia circular amb valor social

Per Nati Yesares, Responsable de Medi Ambient de Solidança.

L’economia circular i el consum responsable a més de ser una alternativa per un futur sostenible, són eines clau per a poder lluitar contra la pobresa i fomentar la inclusió social. D’això en sabem bastant a Solidança/Roba Amiga, ja que portem 23 anys al territori fomentant l’economia circular i social. Som una entitat que ens dediquem a la gestió residus i els preparem per tornar a ser articles de venta de segona mà, ens hem especialitzat en la gestió del tèxtil, els RAEEs (residus d’aparells elèctrics) i també mobles, llibres, etc. Som membres del Programa Roba Amiga, projecte que impulsa la inclusió social a través de la gestió del residu tèxtil. El model de gestió del residu tèxtil és smart i circular: s’ofereix un servei de qualitat a la ciutadania perquè pugui reciclar la roba en desús còmodament, amb la ubicació de 1.000 contenidors taronges de Roba Amiga a la via pública de 170 municipis de les comarques de Barcelona i Girona, en els que hem recollit 5.000 tones de residu tèxtil al 2019. A la nostra planta de Sant Just Desvern són classificades i preparades per a la seva reutilització en venta de segona mà o per al seu reciclatge. La roba un cop preparada és comercialitza a través de les nostre 10 botigues Solidança/Roba Amiga, 4 d’elles situades al Baix Llobregat als municipis de Sant Joan Despí, Cornellà i Molins de Rei. És en aquestes botigues on es tanca el cercle d’economia circular. Són botigues de consum sostenible i a la vegada fomenten la inclusió social. A més, durant el 2019 Solidança vam recuperar 90 tones d’aparells elèctrics, assolint un 30% de reutilització en aparells de línia blanca (rentadores, neveres, etc..). I 98 tones de mobles han estat recuperats per a la seva venta. Durant el 2019 amb la reutilització de residus s’ha donat feina a 110 persones de les quals un 67% provenen de Serveis Socials d’Ajuntaments col·laboradors i s’han evitat 31.483 tones d’emissions de CO2.
Com a consumidors/es tenim dues tasques importants a fer, cercar alternatives de consum menys contaminants, on els articles de segona mà poden ser una bona opció, i també procurar per la reutilització dels nostres objectes en desús, a través de donacions a entitats com Solidança.
Per avançar en aquesta tasca ambiental i social és clau també l’aposta de les administracions públiques, com per exemple introduint clàusules socials en la contractació pública o afavorint sistemes de recollida de residus que fomentin la preparació per a la reutilització. També des de Solidança voldríem reivindicar la necessitat de mesures fiscals que facin possible aquest impuls com la reducció de l’IVA 0 per als articles de segona mà.
Des de Solidança seguirem apostant per aquest canvi de paradigma que promogui altres formes de producció més sostenibles i nous hàbits de consum que permetin una qualitat de vida digna per les generacions futures.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios