www.elllobregat.com
Wi-Fi o 5G: perillosos per la salut?
Ampliar

Wi-Fi o 5G: perillosos per la salut?

viernes 02 de octubre de 2020, 09:00h
La radiació electromagnètica de les xarxes sense fils és “no ionitzant”, és a dir, els seus fotons no porten prou energia com per produir danys. La clau és la potència: un forn microones radia una potència prop d’1.000.000 de vegades superior a la d’un dispositiu mòbil

Des que estudiava “telecos” a la UPC, amics i coneguts em preguntaven sobre mòbils, Wi-Fi, Bluetooth, etc. Com funcionen? Amenacen la meva privacitat? Avui, amb l’aparició del 5G i la ràpida difusió de missatges apocalíptics sobre els seus suposats efectes, més que preguntes rebo airades protestes. Algunes reaccions em recorden a les que van seguir a l’arribada de l’electricitat o fins i tot del ferrocarril.

La por a la tecnologia es combat amb informació i no amb torxes i forques. Més que mai, necessitem que els experts dediquin esforços per difondre informació fiable per contrarestar el maremàgnum de notícies falses o missatges benintencionats, però sovint equivocats, sobre les comunicacions sense fils. Aquest article pretén reunir alguns dels arguments que faig servir sovint quan em pregunten sobre Wi-Fi o 5G.

Pilotes de ping-pong i vaixells?

La radiació electromagnètica de les xarxes sense fils és no ionitzant”, és a dir, els seus fotons no porten prou energia com per ionitzar els àtoms. Per contra, les radiacions ionitzants poden arrencar electrons dels seus àtoms, produint danys als nostres teixits.

Aquesta energia és directament proporcional a la freqüència: a més alta freqüència, més energia per fotó. Les comunicacions sense fils utilitzen freqüències properes als gigahertzs mentre que radiacions ionitzants com els raigs X de les radiografies o el control d’equipatges de l’aeroport es troben en els exahertzs; unes 10.000.000.000 vegades més energètiques. Escalant els números per a construir un exemple, si el “Wi-Fi” tingués la massa d’una pilota de ping-pong, els raigs X serien el Titànic.

Els fotons d’una transmissió Wi-Fi (o d’altres tecnologies sense fils) transporten menys energia que les del comandament de la tele (infraroig), menys que la llum visible, i molta menys que els raigs X, els raigs gamma o qualsevol font radioactiva. Si teniu por de la radiació del Wi-Fi o del mòbil, fugiu dels plàtans (un plàtan conté aproximadament 0,07 mg de potassi-40, un isòtop radioactiu).

Càncer de Wi-Fi?

Com les radiacions no ionitzants no poden trencar els àtoms, no es coneix cap mecanisme pel qual puguin produir mutacions a l’ADN i, per tant, càncer. No obstant això, fa uns anys l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) va classificar els camps electromagnètics de radiofreqüència al grup 2B de possibles agents cancerígens. Aquesta categoria s’utilitza quan no hi ha proves convincents que pugui causar càncer en humans. 2B, per exemple, és la categoria on es classifica l’extracte d’àloe vera i s’entén més segura que la 2A, on trobem la carn vermella o les begudes calentes.

Pots cuinar amb aigua, però no amb Wi-Fi

Les freqüències que s’utilitzen en les comunicacions sense fils són similars a les d’un forn microones, cert. Els fotons de les radiacions no ionitzants no poden trencar àtoms, però sí “excitar-los” produint un efecte tèrmic (així escalfen els microones). La clau és la potència: un forn microones radia una potència prop d’1.000.000 de vegades superior a la d’un dispositiu Wi-Fi.

També es pot cuinar amb aigua; això fa l’aigua perillosa? Depèn; aigua bullent pot provocar cremades greus, però capbussar-te a la piscina un dia d’agost no et farà mal!
La Comissió Internacional de Protecció contra les Radiacions No Ionitzants (ICNIRP) estableix límits d’exposició segura en funció de les evidències de risc tèrmic. La majoria de sistemes de vigilància registren exposicions que són centenars o milers de vegades inferiors a les recomanades per l’ICNIRP. De fet, la radiació que rep un habitant d’una ciutat mitjana espanyola equival a la radiació que rebríeu d’una bombeta de 100W situada a 1 Km (recordeu: els fotons de llum visible són molt més energètics).

El 5G no empitjora res

Per a l’usuari, el 5G significa més velocitat i menys retard, però això requereix molts avenços tècnics. La majoria d’aquests avenços se centren a millorar l’eficiència (millor servei amb menys recursos), vegem-ne alguns.

Més antenes! Una de les claus del 5G per aconseguir més capacitat és desplegar més estacions base o “antenes”, però amb una cobertura més petita. Així, cada antena serveix a menys usuaris, proporcionant més capacitat per usuari.

La cobertura d’una antena es redueix disminuint la potència transmesa (menys radiació!). És a dir, més “canons de pilotes de ping-pong”, cadascun llençant menys pilotes. Et fa mal quan et llencen una pilota de ping-pong? I si te’n llencen 10?

Per cert, l’element del qual reps més energia sol ser el teu propi dispositiu. Per estalviar bateria, els dispositius redueixen la potència al mínim per arribar a l’antena; amb més antenes i aquestes més a prop, el teu dispositiu radia menys.

Freqüències més altes! S’espera que algunes antenes 5G utilitzin la banda mil·limètrica, unes freqüències més altes que les que fan servir la majoria de les tecnologies actuals. Com ja s’ha explicat, més freqüència significa més energia per fotó. Tanmateix, tingueu en compte que encara estem molt per sota de l’infraroig i, per tant, molt lluny d’esdevenir ionitzants. D’altra banda, freqüències més altes es propaguen menys; per exemple, l’augment previst de deu vegades en freqüència redueix 10 vegades la cobertura de l’antena o 100 vegades la potència rebuda.

Sí, però hi ha estudis que...

Hi ha estudis que relacionen les radiacions Wi-Fi (i d’altres tecnologies) amb possibles problemes de salut. No és la meva intenció revisar la literatura científica, però pucdir que aquests estudis es poden classificar en dos grups:

Ciència incorrecta: o bé els resultats no són concloents a causa d’una metodologia defectuosa, o no han pogut ser replicats per equips independents (és a dir, el mateix experiment no va produir els mateixos resultats).

No aplicable: hi ha estudis sòlids també, però molts investiguen les radiacions en condicions que no es donen a la vida real. Hi ha diversos exemples en què els investigadors emeten senyals d’alta potència (molt superiors a un dispositiu real) directament sobre cèl·lules cultivades, sovint ni tan sols humanes. Com bullir un cervell de xai per estudiar els efectes de l’aigua en humans: la conclusió seria que abocar aigua bullint dins el crani no és una bona idea, però segur que és una circumstància que no experimentareu sovint. Té això cap implicació si et vols banyar a la piscina? L’aigua i el Wi-Fi són segurs (compte, però,amb l’aigua bullent i amb els forns microones).
En definitiva, no hi ha evidència que les comunicacions sense fils tinguin cap efecte perjudicial per a la salut. Admeto que tampoc podem dir que siguin completament innòcues (si tenen algun efecte, aquest sembla no ser perjudicial).

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (6)    No(2)

+

1 comentarios

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto