La Marta González, la Merxe Ferreira, la Cristina Ramos i la Paula Ortega, titulades en els estudis de les Escoles del Campus: l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels-EETAC i l’Escola d’Enginyeria Agroalimentària i de Biosistemes de Barcelona-EEABB, ens van explicar els seus inicis, les seves motivacions, i anècdotes vinculades a la seva trajectòria formativa i professional.
Ara, amb motiu del 8 de març, dia internacional de la dona, aprofitem per fer extensives algunes de les conclusions que van sorgir per convidar i promoure l’autoreflexió i l’esperit crític, visibilitzant el camí que tenim per davant com a societat, en relació a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
L’aeronàutica, les telecomunicacions, l’enginyeria agrícola o les ciències agronòmiques són totes elles branques diferents d’un mateix arbre: l’enginyeria. L’univers d’opcions d’itineraris formatius a l’actualitat és força ample i complex. Les noies sovint arriben a conèixer l’enginyeria just al moment en què han de decidir què estudiar. Però això no és només un tema de gènere, possiblement l’especificitat d’aquest sector dins del món de ciència i la tecnologia dilueix algunes de les possibilitats de futur que s’entenen de manera més clara en àmbits com la medicina, la biologia, la química, etc., on ja existeix més paritat entre homes i dones.
Però sabem què és exactament l’enginyeria? Resulta difícil d’explicar sense utilitzar conceptes que requereixen certes especificitats tècniques, com ens va explicar la Marta González, enginyera de Telecomunicacions i master’s degree in Applied Telecommunications Engineering Management (MASTEAM). Actualment desenvolupa la seva recerca en tecnologia electroacústica que involucra el modelatge no lineal i la caracterització de dispositius SAW per a sistemes de comunicacions...o dit d’una altra manera: l’estudi de comportaments anormals, el modelatge i la previsió de possibles problemes que poden sorgir en les comunicacions, per exemple amb el telèfon mòbil. Per ella, aportar solucions pràctiques a problemes de la quotidianitat és una feina gratificant, tant professionalment com personal.
La Cristina, enginyera Aeronàutica, graduada en Aeroports i màster en Sistemes Aeris no tripulats, treballa actualment en projectes de gran envergadura com la comunitat de drons de la Digital Catalonia Alliance. Per ella l’enginyeria és l’eina que l’ajuda a desenvolupar tasques com a project manager, proporcionant-li el criteri per identificar què és útil i que no, i trobant les solucions idònies a les necessitats emergents. A més explica que, a l’actualitat, està envoltada de referents femenins, tant la seva cap directa com les companyes de feina.
La Merxe, enginyera Agrícola, màster en Protecció Integrada de cultius, ratifica que la curiositat i la inquietud són aspectes de la personalitat comuns per decidir-se a estudiar enginyeria, ja que ajuden a deixar anar l’enginy per trobar solucions a aspectes concrets. Es dedica a la protecció integrada de cultius, com una metgessa de família dels cultius, gestionant les plagues i malalties des d’un punt de vista menys agressiu i més sostenible amb el medi ambient. Considera que el sector agrícola està molt masculinitzat, i junt amb una companya assessoren un grup de pagesos, tots homes.
La Paula, també enginyera agrícola, màster en Bioinformàtica i Bioestadística, remarca la importància d’identificar i transcendir els biaixos de gènere que la publicitat i els estereotips ens marquen, per tal d’acompanyar a les nenes i als nens en impulsar els seus talents i motivacions primigènies. Famílies i docents juguen un paper fonamental en aquest sorgiment i identificació de capacitats, habilitats i motivacions, així com d’adquisició i consolidació de valors. Treballa actualment a la Unitat de Mecanització Agrària de la UPC i ens explica que a nivell europeu als congressos només han coincidit dues dones. Al llarg de la seva trajectòria no ha sentit barreres pel fet de ser dona perquè creia fortament en el que estava fent. Potser sí en alguna ocasió ha sentit que la falta de credibilitat estava més associada a un tema d’edat que de gènere. Com reduir l’ús del coure a la vinya i com mitigar la contaminació que això genera són algunes de les seves línies de recerca actuals. Destaca que la recerca té un aspecte flexible que es pot orientar als interessos d’allò que cadascú considera més necessari a nivell social.
De petites totes quatre afirmen haver rebut suport familiar i tenir accés a les oportunitats al seu abast per triar el que realment els hi agradava. Afegeixen que les referents femenines ajuden però no són determinants a l’hora de decidir el camí a seguir, que ha de ser personal, tot i que la societat condiciona en certa mesura sostenint encara molts biaixos de vegades invisibles. Fer l’enginyeria més accessible en general, des de les primeres etapes de l’educació contribuiria també a apropar-la i desmitificar les dificultats que s’associen amb alguns dels seus continguts, com les matemàtiques, la física, etc.. Res que no es pugui superar amb esforç i perseverança.
En definitiva una enginyeria crea, desenvolupa productes, mètodes o solucions a problemes que afecten a la societat. La Merxe, la Marta, la Cristina i la Paula són dones, joves, entusiastes del coneixement i de l’aprenentatge, i compromeses amb la construcció i el disseny de solucions que contribueixin a fer una societat millor. Referents propers, font d’inspiració i exemple per les noies més joves de que no hi han límits quan segueixes l’impuls de la teva passió.
La xerrada, que es va emetre en directe pel canal de Youtube del Campus del Baix Llobregat, va comptar amb la presència d’un grup de noies de batxillerat de l’Institut Mediterrània de Castelldefels i es va seguir en streaming per diferents centres de secundària i batxillerat de les comarques de Barcelona.
Si (
No(
