Una història de regadiu i de patrimoni del Baix amb més de dos segles

El Canal de la Infanta és una infraestructura que data de l'any 1819. Més de dos segles d'una obra de regadiu que ha estat vital pel desenvolupament del Baix Llobregat. Abarca un territori de més de 3.000 hectàrees que van fer possible la transformació de la comarca, tant econòmicament com socialment, amb l'objectiu de millorar el rendiment dels camps de conreu. El Canal pren l'aigua del riu Llobregat a Molins de Rei i fa un trajecte de 17 km passant per diverses localitats de la comarca com Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà, L'Hospitalet, i el barri de Sants, on desemboca al mar. Es tracta d'un símbol al patrimoni agrícola que caracteritza el Baix Llobregat i, encara que n'hi ha trams que van ser soterrats, encara hi podem veure part de la infraestructura.

Amb aquest motiu de conèixer-ne més entorn el Canal de la Infanta com a eix vertebrador del desenvolupament de la comarca, el Centre d'Estudis Comarcals (CECBLL) ha organitzat set itineraris diferents amb visites guiades. Des de novembre passat es van realitzant mensualment per aconseguir posar en relleu el patrimoni i el llegat històric del regadiu. Es tracta d'itineraris, que es poden fer caminant, i que han sigut confeccionats per set creadors diferents, un per cada camí, i tots coordinats per Javier Morata.

El primer itinerari, que es va fer al novembre, tenia el punt de sortida a Martorell i el final a Castellbisbal. La visita la va guiar el soci del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat Roger Lloret, expert en tot el sistema hídric del Llobregat i autor de diversos llibres sobre el Llobregat. El Canal de la Infanta té el seu punt de partida a l'Anoia i a Martorell, on es troba la primera captació (fins a 1.000 l/seg.) que alimenta els cabals del Canal i que transcorre pel Vallès Occidental. Després es dirigeix des del Llobregat a Molins de Rei fins al Mar. En aquest primer itinerari es pot descobrir el sistema de captació inicial a l'Anoia, el recorregut de l'aqüeducte subterrani que condueix l'aigua fins al Canal de la Infanta i els sifons amb els quals travessa el riu diverses vegades. Allà hi podem trobar el Pont del Diable. El recorregut comença a l'Estació de Martorell, passa per la captació del riu Anoia, el primer i el segon sifó fins a l'Estació de Castellbisbal. La distància total és de 5 km.

El segon itinerari, confeccionat per la Clara Bargalló, surt del Papiol fins a Molins de Rei. El passat desembre es va fer la visita guiada amb l'assistència d'una vintena de persones provinents de set municipis diferents de la comarca. El camí arrenca a l'estació del tren al Papiol, encara que l'itinerari real comença a la derivació de la riera de Rubí, sota una cúpula de ponts d'autopistes, carreteres i trens on es capten els cabals continus provinents de les depuradores de Terrassa i de Rubí. Posteriorment, segueix fins a l'aiguabarreig de la riera amb el riu Llobregat, on hi ha les restes de l'antiga resclosa Capdevila (avui derruïda), on comença el canal Capdevila o Rec Vell. Aquest correspon a la concessió que al s. XII es va fer per a portar l'aigua per alimentar els molins del Rei i que al s. XVII es va ampliar amb la concessió per al molí paperer Capdevila al terme del Papiol. Passada la caseta de comportes del canal Capdevila, el canal rep les derivacions de l'Anoia i de la riera de Rubí i segueix pel mig dels camps d'hortalisses i fruiters on encara es poden trobar sínies abandonades i un antic molí en procés de restauració. El camí continua fins a la fàbrica Ferrer i Mora (actual biblioteca el Molí) fins a la Casa de Comportes del Canal de la Infanta, on acaba el recorregut de més de 6 km.

Al gener es va fer la visita al tercer itinerari, de Molins de Rei a Sant Feliu, també confeccionat per la Clara Bargalló, aquest cop en col·laboració de l'Esther Hachuel. S'inicia al carrer Menéndez Pelayo i passa pel parc de la Marina, on a la dècada dels 80 es va realitzar un by pass ,i des d'aleshores el canal no creua el nucli urbà de Molins. Sortint del centre de la localitat, una construcció substitueix la casa de les comportes, una edificació que dona origen a la regadora Ginebreda. Per un camí de terra prossegueix el trajecte en direcció a Sant Feliu, passant pels camps. A l'alçada del pas subterrani de la B23, el camí de l'esquerra dona amb un pou i s'arriba fins a la regadora del Mig de Sant Feliu. L'itinerari passa per les masies de Can Feliu i Ca l'Estruc, continuant el camí per la 340 i finalitzant-lo a l'estació de ferrocarril de Sant Feliu. En conjunt són gairebé 8 km.

El quart camí correspon a l'Esther Hachuel i a en Joan Bonich. L'itinerari neix a la capital de la comarca, Sant Feliu i acaba a Sant Joan Despí. Amb punt de partida a l'estació d'Adif de Sant Feliu de Llobregat, el Canal de la Infanta creua el nucli urbà del municipi mitjançant un túnel que oculta l'obra. A la visita guiada que van fer al febrer la creadora de l'itinerari va mostrar algunes fotografies per situar la infraestructura. A Sant Joan Despí es passa per la regadora Magarola, que és on l'aigua torna a aparèixer en superfície i també és l'inici de les regadores del Poble i de la de Vora Riu. El recorregut continua pel carrer Major, veient camps de cultiu regats per la regadora del Poble. Després es creua sobre l'A-2 i s'observen les vistes de la comarca amb la vall del riu i els turons del Tibidabo, Sant Pere Màrtir i Santa Creu d'Olorda en un costat i Sant Antoni i Sant Ramon a l'altre. En la visita es va explicar en què consistia un embotiment. Es tracta d'un sistema que mitjançant la col·locació de taules a manera de pressa en la regadora, provoca un augment de nivell en la mateixa que permet que l'aigua pugui entrar al camp a regar. En direcció a Sant Joan Despí i passant per al Passeig del Canal, l'itinerari, de més de 6 km, finalitzava a l'estació d'Adif.

El cinquè itinerari, de quasi 10 km, es va fer al març en dues etapes. El creador fou l'Ignasi Doñate. Arranca des de l'estació d'Adif de Cornellà de Llobregat i el camí es dirigeix al punt on l'aigua de la séquia principal es derivava per la regadora Quer per a produir energia en el salt de la fàbrica coneguda "La Llana". Seguint la regadora en direcció a la zona agrícola s'ha de passar al costat del pou número u d'Aigües de Barcelona, l'anomenat Fives Lille, exemple de l'arquitectura industrial modernista del segle XX. Posteriorment, es creuen les regadores Caballé i Mestres, i Quer i uns metres més endavant sobre la del Poble de Sant Joan Despí. En aquesta localitat es continua per la regadora de Vora Riu i es continua en paral·lel al riu fins a creuar les infraestructures de l'actual FGC. Allà, a la zona Ribera - Salines, es construiran 2.500 habitatges i això farà desaparèixer part del sòl agrícola. En la segona etapa de l'itinerari el recorregut s'iniciava en direcció a la fàbrica Rosés seguint unes rajoles de color blau que assenyalen el camí del Canal de la Infanta. Es continua passant al costat del pont de Quitllet fins al parc de Can Mercader. Finalment, es continua el traçat del canal fins a arribar al pont de Conflent que està en el límit amb l'Hospitalet i és l'únic pont de Cornellà que es manté en el seu estat original. Una vegada a l'Hospitalet es passa al costat del pont de la Remunta, actualment reparat, i a l'estació acaba el recorregut.

Per finalitzar aquest descobriment del Canal de la Infanta com a patrimoni històric, geològic i agrícola de la comarca encara hi queden dues rutes més. La sisena correspon a l'Irineu Castillo. El traçat va des de l'Hospitalet fins a Sants. En un primer tram, de 4,30 km, se situa entre Almeda i Bellvitge, i el segon, de poc més de 2 km, s'inicia a l'estació de Metro de Cisell fins a Montjuïc.

Finalment, el setè i darrer itinerari correspon al Roger Lloret. El tram comença a Sant Joan Despí i finalitza a Sant Boi . S'iniciarà en el que es coneix com a "El tub del governador", passarà per l'Estació de Sant Joan Despí, el Ramal vora el riu Sant Joan, la séquia del poble, el final del tub del governador, la séquia vora el riu sant Joan i acabarà a l'Estació de Sant Boi. En total 7 km.

En conjunt, set itineraris arreu de la comarca per conèixer i reivindicar la importància del regadiu com a patrimoni històric, cultural i de desenvolupament del Baix Llobregat. III