Soc de Cervelló, un entorn boscós. Quan era petit, els senglars no eren un problema quotidià com ho són avui. No perquè el bosc fos diferent, sinó perquè hi havia batudes. Quan aquesta gestió s’ha afluixat, el resultat és evident: més senglars, més danys, més accidents de trànsit i més riscos.
La solució, per incòmoda que sigui per a alguns, passa per fer batudes. No hi ha alternatives miraculoses ni polítiques simbòliques que funcionin. Cal fer-ho amb criteri, de manera regulada i amb una visió animalista responsable, però sense caure en exageracions que només serveixen per no afrontar el problema.
L’animalisme convertit en dogma, desconnectat de la realitat del territori, no protegeix els animals: els instrumentalitza. Cal gestionar perquè és necessari assumir que la natura no s’autoregula sola quan l’ésser humà ja ha alterat profundament els equilibris.
Negar això pot quedar bé en un tuit. Però no evita accidents, no salva collites i no resol el problema. I Catalunya ja no està per discursos tous quan el que cal és decisió, criteri i una mica de sentit comú. Gestionar no és exterminar. I mirar cap a una altra banda no és protegir els animals, sinó empitjorar la situació per a tothom. III
Si (
No(
