www.elllobregat.com

Compromís

ARA QUE FEM 20 ANYS

Compromís local i periodístic

Per Enric Sierra

11/04/2026@12:58:00

El periodisme es troba en un altre moment crucial de la seva història. A totes les transformacions digitals de les darreres dècades, arriba ara el repte de la inteŀligència artificial i del domini de les xarxes socials com a distribuïdores de la informació. La IA amenaça d’arraconar les fonts informatives per erigir-se en únic element de consulta. Però aquesta inteŀligència no fa altra cosa que agafar el que altres publiquen per presentar-ho als lectors en un format resumit. Els tribunals hauran de respondre a les demandes ja endegades pels grups editorials contra aquesta pràctica d’apropiació de drets d’autor. Les xarxes socials també són un repte perquè és allà on, sobretot, la gent jove ha decidit informar-se amb el risc de ser manipulats per uns algoritmes governats per interessos gens clars.

QUÈ SE N'HA FET DE...

Alfred Porcar: “El futbol més humil creix perquè genera beneficis esportius però també vincles”

Alfred Porcar Portela “Fido” (Esplugues de Llobregat, 1977) va començar amb sols quatre anys en el futbol, per no causar més “desperfectes” al terrat de casa seva. Els seus pares, al·legant aquests motius, van apuntar-lo a l’entitat on es manté i on ha passat la major part de trajectòria. El Futbol Club Martinenc del Guinardó de Barcelona, va acollir-lo i va veure com progressava a totes les categories. A l’edat de juvenil i insistint molt, en Josep Manel Casanova, responsable de la base a l’Espanyol, va requerir-lo un altre cop, com venia fet des que jugava a l’aleví. Va acceptar finalment la seva proposta que va ser el tret de sortida a un camí professional sempre a cavall de la 2ª i la 3ª Divisió. Com a davanter alt i fort, condició atípica aquell temps, va debutar amb sols 19 anys en el filial, i després d’una curta estada al Júpiter i al Vilassar va entrar a l’elit quan la Unió Esportiva Lleida, un exprimera que aspirava al seu retorn, va incorporar-lo per ajudar a l’entitat a progressar i quedar a la vora del play-off. Combinant amb els estudis i la feina dins el gremi de la fusta de l’empresa del seu pare, va jugar al Baix Llobregat, a Hospitalet (1999-2000) i a Cornellà (2001-2002), va anar a l’Hèrcules d’Alacant, el club del barri de Sant Blai (entre el 2000 i el 2001) i posteriorment va militar també a l’Europa (2002-2003) i a la U.E. Sant Andreu (2003-2004). Al final d’una carrera menys vistosa però molt rica, el president cinquantenari del Futbol Club Martinenc, Manuel Dengrà i el directiu i exvermellet Javier Águila “Lucho”, van venir a proposar-li de tornar a l’equip que encara porta al cor, primer com a golejador i més tard com a directiu.
  • 1