El congrés sobre el futur del Baix escalfa motors

El “On és la saviesa que hem perdut en el coneixement? On és el coneixement que hem perdut en la informació?”. Aquestes paraules redactades per l’escriptor Thomas Stearns Eliot a 1934 reflecteixen força bé l’esperit de la primera taula rodona organitzada pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat amb motiu del congrés sobre el futur de la comarca que se celebrarà el juny de 2016. Sota el lema “el coneixement com a eina d’integració”, els ponents han parlat de la importància d’establir xarxes de col·laboració entre els diferents agents, entitats i administracions que produeixen, gestionen, difonen i promouen els coneixements i la cultura, per tal d’afavorir la cohesió social al territori.

“Hem de ser conscients que vivim en un món global i complex”, advertia la moderadora i professora de Filologia de la Universitat de Barcelona, Àngels Massip. En un món saturat d’informació, ha continuat el representant d’Amical Viquipèdia, Josep Nogué, “no és gens fàcil transformar les dades en saviesa”. És per això que ha apel·lat a la solidaritat per produir coneixements cada vegada més útils, aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves eines tecnològiques. El professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear a la UPC, Eloi Pineda, per la seva part, ha incidit en la distinció entre coneixement i saviesa, i ha fet valdre la relació entre mestre i deixeble i la necessitat de fomentar l’interès per aprendre i generar confiança entre qui produeix el coneixement i qui el rep.

La directora de l’Arxiu Comarcal, Maria Luz Retuerta, per la seva part, ha explicat com els criteris i la metodologia utilitzada a l’entitat podrien estar útils per transformar la informació en coneixement i com s’ha digitalitzat tota la premsa de la comarca per afavorir la recerca.

La cultura com a inversió rendible
Els ponents també han lamentat la manca de recursos per poder passar de la societat de la informació a la societat de la saviesa, començant per l’educació obligatòria, i han coincidit en la importància de treballar per projectes de recerca. Perquè així s’aprèn més i perquè així és més fàcil aconseguir ingressos. De fet, la directora del CECBLL, Conxita Sánchez, proposava deixar de veure la cura de la cultura i el patrimoni com una despesa i començar a veure-la com una inversió: “Per a cada euro que invertim en patrimoni, en tenim un retorn de cinc”. III