www.elllobregat.com
La memòria: realitat o invenció
Ampliar

La memòria: realitat o invenció

Jaume Grau

jueves 01 de diciembre de 2016, 17:09h
Cafè filosòfic d’Esplugues: Viure és crear memòria a cada instant, que recuperarem o no més endavant, o que potser disfressarem amb altres records | Fins a quin punt tot el que recordem ha passat realment de la manera com creiem o és producte d’una manipulació interessada?

La tradició dels grecs antics en duu a la anamnesi de Plató: qui sap és qui recorda, és a dir: el nostre coneixement consisteix en la reminiscència o record del món intel·ligible de les idees abans d’aquesta vida actual.

Independentment de la bellesa dels mites antics, o dels avenços de la neurobiologia, tots tenim una íntima i intensa relació amb la nostra memòria; amb els fets que recordem de manera plaent, o amb els que hem anat desant en un calaix, amagats i sense massa interès per tornar-los a la llum; coneixem la importància de l’oblit i el relegament en un segon terme dels milers de successos quotidians per la evident impossibilitat de tenir-los sempre presents. Som conscients de la importància de les emocions associades als records, i de com contribueixen a la seva fixació. Sabem -com Proust amb les seves famoses magdalenes- el poder evocador d’una olor o un sabor, i no cal dir el de la música, per tornar-nos al present el record d’uns instants de felicitat oblidada i perduda durant molts anys, potser des de la infància ja remota. Viure és crear memòria a cada instant, que recuperarem o no més endavant, o que potser disfressarem amb la superposició d’altres records, o la modificació més o menys conscient del nostre passat. Fins a quin punt tot el que recordem ha passat realment de la manera com creiem que ens ha succeït, o és producte d’una manipulació interessada de la nostra pròpia realitat?

Hem esmentat la importància de les emocions i l’atenció en la fixació de la memòria; la necessitat d’estris com les agendes i els calendaris per ajudar-nos; i la preocupació per la proliferació abassegadora i constant en el nostre món tecnològic de missatges i estímuls sense aturador, que ens distreuen i son poc proclius a la meditació i la contemplació serena de la realitat que ens envolta.

Com ens ajuden les coses, els objectes més aparentment trivials a ser dipositaris de la nostra memòria? Petites andròmines, sovint inútils per altres persones, custodien en la seva insignificança l’inestimable valor del record. Però si passegem a través dels nostres pobles i ciutats ens adonarem de com es perd la nostra memòria amb la transformació cada vegada més inclement i accelerada de l’espai urbà. Si fa més de segle i mig ho va expressar Baudelaire amb la transformació de Paris per les reformes de Haussmann, ara ho vivim ben a prop a Barcelona i el seu entorn amb la invasió turística que buida la ciutat dels seus propis habitants i els empeny cap a les comarques properes.

Com veiem, també hi ha una memòria col·lectiva -moltes vegades discutida- , que ens concerneix com a comunitat, i que s’ha fet palesa al llarg de la història, molt especialment en el Romanticisme, amb la invenció dels mites nacionals i tot l’imaginari que els acompanya.
A casa nostra, i d’una manera positiva per aplegar voluntats, hem viscut també processos de creació de memòria col·lectiva, i hem recordat la que es va produir a Sant Feliu de Llobregat els anys 80 amb la creació de bell nou de bestiari, colles de diables, gegants, etc, on abans no hi eren; o amb “El Gegant-Menhir” de Mollet del Vallés, entre tants d’altres; i també estem creant memòria quan fem comunitat des dels petits gestos, com els cafès filosòfics, o com el que ens va explicar la Carme Malaret, en el seu Espai de Lliure Creació a Sant Just, amb el “Projecte Custòdia”. III

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto