Escric aquesta tribuna quan ja fa uns dies que la Comissió Europea ha denunciat Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea pel “sistemàtic incompliment” dels nivells de diòxid de nitrogen a Madrid, Barcelona i Vallès-Baix Llobregat.
Prèviament, en lloc d’aquesta última zona, havien dit el Prat de Llobregat, el que va fer posar el crit al cel dels pratencs i pratenques que ja estan prou amoïnats des de fa un temps pel rumor-notícia que s’està tornant a plantejar la construcció de la quarta pista de l’aeroport damunt del mar. Sort que van rectificar i la zona de contaminació no és només al Prat sinó que és molt més ampla. Ara bé, això no ha tret la preocupació ni dels veïns i veïnes del Prat ni de l’Ajuntament, que ja estan prou enutjats pels rumors i les informacions (no sé si dir paral·leles o intencionades) que hi ha la possibilitat de reprendre el projecte de construcció de la quarta pista de l’aeroport del Prat, damunt del mar.
Caram, per una banda hi ha denúncies per la gravetat de la contaminació en la zona d’influència de Barcelona i per l’altra, es plantegen (i ho diuen) ampliar l’aeroport amb una quarta pista.
La majoria de grans ciutats d’Europa i del món tenen diversos aeroports distribuïts en la seva àrea d’influència i la connexió amb els centres es fa en pocs minuts. Això és el que s’han de plantejar les institucions i els governs per a l’aeroport del Prat: la quarta pista a Girona i la quinta a Reus i una connexió entre tots ells mitjançant una xarxa de trens d’Alta Velocitat o transports similars que permetin arribar des dels aeròdroms al centre de Barcelona amb rapidesa.
És cert, l’aeroport contamina, però els grans vaixells transatlàntics del Port, també, per la qual cosa no entenc que, a hores d’ara, encara hi hagi algú que es plategi fer la quarta pista de l’aeroport damunt del mar, al Prat. Crec que els pratencs i pratenques ja han contribuït prou al llarg de la història al progrés de la ciutat de Barcelona i de la seva àrea d’influència i també a la participació i contribució al veïnatge amb l’aeroport. Quan s’ha aconseguit que els avions no passin per damunt dels caps dels ciutadans i que el soroll ensordidor no els deixés ni escoltar la televisió, ara sembla que tornem enrere i comencem com al principi. Doncs hem de dir que no! No més pistes a l’aeroport del Prat i que es controli també el trànsit de vehicles pesants a l’àrea metropolitana de Barcelona i també la pol·lució que produeixen els grans transatlàntics que atraquen al Port.
La contribució ciutadana és important
És veritat que ha fet un hivern molt sec, quasi no ha plogut i tampoc ha fet fred. Diuen que la pol·lució i la contaminació són deguts al canvi climàtic, que els cotxes de gasoil contaminen i que tots plegats embrutem el medi ambient. Però els avions i els grans transatlàntics no ho fan?
Pel que fa als cotxes entenc que no podran ser de gasoil i que el futur és el cotxe elèctric. Molt bé, però els camions i les grans furgonetes de repartiment i de transport també seran vehicles elèctrics? Això serà possible? I també em pregunto, quants espais d’endolls elèctrics s’hauran d’habilitar a les ciutats? Tot plegat en la mirada posada a l’horitzó de l’any 2030? O 2050?
Hom sap que la contaminació a les ciutats pot ser provocada pels gasos que produeixen els tubs d’escapament dels vehicles; que la inversió tèrmica bàsicament és provocada per l’estancament de l’aire calent contaminant per damunt de les ciutats, que hi ha l’efecte hivernacle i que el forat de la capa d’ozó cada cop és més gran.
Doncs, ara bé, els ciutadans i les ciutadanes què hi podem fer? Que quan hàgim de canviar de cotxe el comprem elèctric? Potser en el tema del consum domèstic podríem també col·laborar molt amb el medi ambient deixant d’utilitzar plàstics i tovalloletes reutilitzables. La Unió Europea ja ha manifestat que es prohibirà l’ús de tots aquests utensilis. Els mars i els oceans ja estan plens de plàstics. Això vol dir que haurem de canviar d’hàbits i tornar a anar a comprar amb el cistell de tota la vida que utilitzaven els nostres avis i els nostres pares? Doncs no ho sé, però potser per netejar els culets dels nadons hauríem d’utilitzar aigua i sabó i una tovallola de cotó de les de tota la vida, que després d’usar-les es renten i es tornen a utilitzar.
Si ens ho proposéssim, no seria necessari fer tantes deixalles ni omplir tantes galledes d’escombraries. Reutilitzar és possible i potser a mitjà termini ho haurem d’intentar perquè si no... no ho sé pas. El que queda clar és que si no fem res tots plegats, començant per les institucions, les grans empreses, i el Port i l’Aeroport, que també hi hauran de posar el seu granet de sorra, en un termini no gaire llarg, tot el que fa possible la nostra vida al món quedarà ensorrat dins la nostra pròpia “merda”. III
Si (
No(
