www.elllobregat.com
La inseguretat és només una percepció?
Ampliar

La inseguretat és només una percepció?

viernes 06 de diciembre de 2019, 09:00h
Fa uns mesos que la sensació d’inseguretat s’ha apropiat dels ciutadans. És un tema que en parlem cada dia amb els veïns, amics o companys. Aquesta percepció és de veritat o sols és una sensació.

Els polítics s’esmercen en explicar-nos que no hi ha inseguretat, que el tema s’escampa com una taca d’oli però que no és tant com es diu. El que sí que és cert que des de fa un temps els atracaments a les persones s’estan incrementant. I no sols això, sinó que en algunes ocasions l’atracament, al final, ha acabat amb la mort de la víctima.

A mi em sembla que sí que hi ha sensació d’inseguretat. Fa un temps quan passejaves pels carrers es veia la gent relaxada, amb la motxilla a l’esquena o la bossa penjant sense preocupar-se d’agafar ben fort les seves pertinences. Ara, cada dia es veuen més persones amb la bossa i les motxilles davant del cos. El mateix està passant amb els mòbils, cada vegada hi ha menys persones que parlin tranquil·lament sense preocupar-se’n i és freqüent veure que per poder parlar s’arramben a les parets.

Els polítics diuen que tot és una percepció, que els índexs de delictes registren augments poc significatius i que som els mitjans de comunicació els que generem aquesta por. És veritat que hi ha zones i llocs més conflictius que d’altres, que no és el mateix a les grans ciutats que als pobles, però el que sí que és cert és que la gent, en general, té por. No sols pels atracaments personals sinó també per l’ocupació d’habitatges, les bandes de drogues o narcotraficants, les baralles. Tot plegat fa que la vida sigui un xic menys tranquil·la i els que s’hi estan “posant les botes” són les empreses de seguretat. Freqüentment es veu a les portes d’habitatges adhesius de qualsevol de les que hi ha al mercat que mostren que l’immoble té instal·lada una alarma.

I mentrestant, què fan els polítics? Els ciutadans veiem que cada dia hi ha més captaires i gent que no té casa ni a on anar, dormint a edificis abandonats, sota ponts, a parcs... I joves que han arribat amb pasteres, que els tutelen fins que són majors d’edat i després què... Pot passar igual que amb els manters que, al principi, com que eren quatre, no generaven cap problema però al final, fins i tot l’alcaldessa de Barcelona, Anna Colau, segur que a contracor, ha hagut de prendre cartes en el tema perquè la massificació a la capital catalana ja era incontrolable. I és clar, quan a algú li treuen una cosa que li han permès durant tants mesos, doncs ve la violència.

Tot plegat és un greu problema. Les persones han de tenir un lloc de feina, un sostre per viure i un plat a taula. Aquesta és la solució. Ara ja sabem el què, però ens manca el com!

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)


Normas de uso

Esta es la opinión de los internautas, no de El Llobregat

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes.

La dirección de email solicitada en ningún caso será utilizada con fines comerciales.

Tu dirección de email no será publicada.

Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.

Portada | | Búsquedas | [ RSS - XML ] | Política de privacidad y cookies | Aviso Legal
Comunicación Metrobcn, S.L. :: Redacció: Raurich, 62 (08830) Sant Boi de Llobregat
Contacto