La promoció d’habitatge públic H2 de Sant Boi de Llobregat: pisos innovadors, sostenibles i amb perspectiva de gènere

Més d’una dècada després d’haver estat projectada, la promoció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a la zona denominada Saló Central de Sant Boi de Llobregat —que limita amb terrenys industrials i agrícoles— comença a omplir-se de vida. Que l’immoble estigui habitat contribuirà a consolidar la revitalització del barri i a impulsar la construcció de més habitatges pròximament.

La majoria dels 79 pisos de protecció oficial d’aquest contundent edifici de color verd (aixecat entre el 2017 i el 2019 i guardonat amb el prestigiós premi FAD d’arquitectura 2020) ja han estat adjudicats als propietaris i llogaters, alguns dels quals hi han entrat a viure recentment.

Tot i que els habitatges —gairebé tots de tres i dues habitacions— es van dissenyar abans de la pandèmia, els nous habitants comprovaran que els criteris de construcció s’ajusten com un guant als principals anhels que el confinament a causa de la covid-19 van posar en relleu: més espai interior i exterior, llum natural abundant i més estalvi energètic.

Un projecte que respon a la demanda post-confinament
Cal tenir en compte que el projecte H2 arriba a bon port un cop superats entrebancs importants: en primer lloc, la crisi econòmica i immobiliària desencadenada l’any 2009, que va frenar en sec el seu desenvolupament, poc després d’haver guanyat un concurs públic d’arquitectura. En segon lloc, la pandèmia de la covid-19 d’enguany va endarrerir la finalització de les obres quan ja estaven molt avançades.

El resultat de la perseverança de l’AMB en l’execució d’aquesta promoció és un edifici sostenible, inclusiu i innovador que, tot i haver estat dissenyat el 2007, s’ajusta molt bé a les demandes actuals dels usuaris. De fet, la pandèmia de la covid-19 ha ratificat la funcionalitat i conveniència dels tipus d’habitatges proposats des de fa anys per l’AMB i que segueixen en plena vigència: molt lluminosos (totes les cambres principals donen a l’exterior), concebuts d’acord amb criteris d’eficiència energètica, amb estances amples i versàtils, sense barreres ni passadissos. Totes les llars estan disposades al voltant de dos grans patis d’ús comunitari des dels quals es veu l’exterior i que donen a l’edifici un caràcter marcadament metropolità.

Com assenyala Josep Maria Borrell, l’edifici dona resposta a la transformació d’una societat que requereix noves tipologies de llars: “Els habitatges que fèiem la dècada passada estaven pensats per a un model de família tradicional i tenien una estructura molt marcada d’una sala, una habitació de 6 m2, una de 8 m2 i una de 10 m2. En canvi, aquí el que es planteja és una sèrie d’estances més àmplies i que són polifuncionals. I, per tant, que admeten moltes més variables sobre la societat en general i sobre les formes d’habitar d’aquest edifici. A més, els habitatges han estat dissenyats tenint en compte la perspectiva de gènere: hem posat la cuina al centre de la casa com un espai distribuïdor en lloc d’una cuina tancada, que d’alguna manera invisibilitza les tasques domèstiques i hem potenciat els espais intermedis entre l’interior i l’exterior de l’edifici”.

Segons Borrell, a banda de la innovació tipológica, altres trets característics de la nova construcció són “la qualitat arquitectònica, la innovació tecnològica i la sostenibilitat; i també fa ciutat, genera sentiment d’identitat i afavoreix la convivència”.

Accent en la sostenibilitat i la innovació tecnològica
La reducció del consum energètic i el màxim aprofitament dels recursos naturals són criteris essencials tant en l’edificació de Sant Boi com en la resta de promocions impulsades per l’AMB.

Així, el sistema constructiu està basat en el trencament del pont tèrmic, que evita l’entrada i la sortida tant de calor com de fred, fa que l’edifici tingui menys pèrdua energètica. A més, s’utilitzen porticons a la façana com a proteccions solars i hi ha plaques fotovoltaiques instal·lades a la coberta. Les estances principals presenten grans obertures per maximitzar el nivell lumínic a l’interior dels habitatges, i les finestres estan col·locades als extrems dels habitatges perquè hi hagi ventilació creuada de fora cap a dins: és a dir, que es generi corrent d’aire. D’altra banda, hi ha aparells d’alta eficiència energética, com les bombes aerotèrmiques que serveixen per proveir l’edifici d’aigua calenta sanitària (ACS) i calefacció.

Gràcies a aquests elements, l’edifici ha obtingut una qualificació energètica A i s’aproxima a l’estàndard d’edificis NZEB (edificis de consum gairebé nul).

Un altre eix estratègic de la construcció ha estat la innovació tecnològica i de materials. La façana ventilada n’és una bona mostra. En aquest sentit, Amadeu Iglesias, gerent de l’IMPSOL, sosté: “Som precursors en innovació des de fa anys, sempre hem estat punters en l’aplicació de noves tecnologies, tot i que depenem molt de la capacitat i agilitat de les empreses constructores a l’hora d’incorporar-les”. III

Què cal fer per optar a un habitatge assequible de l’AMB?

Hi ha un requisit bàsic per optar a un pis de protecció oficial: estar inscrit i acceptat al Registre de Sol·licitants (https://www.registresolicitants.cat/registre/). Un cop finalitzat el termini de sol·licituds, hi ha un sorteig. En general els habitatges estan previstos per allotjar ciutadans empadronats al municipi o que hi treballen, així com per a col·lectius especials (famílies monoparentals, persones amb discapacitat…), tot i que si la demanda no queda coberta hi poden accedir altres perfils. A la web de l’AMB està publicada la informació de totes les promocions, i dins de les bases de cada una s’expliquen els detalls del procés: https://www.amb.cat/web/habitatge/impsol/cercador