El Campus del Baix Llobregat investiga un fibrociment innocu i sostenible

Va ser Ludwig Hatschek qui va tenir la idea de produir unes plaques planes, de poc gruix, a partir d’una barreja de ciment i fibra d’amiant. Així s’obtenia un material resistent, lleuger, incombustible i impermeable i de fàcil posada en obra. Val a dir que ens situem en l’època de les grans exposicions internacionals on es presentaven novetats i invents, i el fibrociment no va ser una excepció. La centenària revista “El Cemento Armado”, en el seu número 9 de 1903, es feia ressò de l’invent en els següents termes: “Los que hayan visitado la Exposición de la Habitación del presente año en París no habrán dejado de sorprenderse á la vista de este nuevo material de construcción que procede de envolver con cemento las fibras de amianto, sometiendo después el conjunto á una fuerte compressión. Las propiedades especiales del Fibro‐Cemento son: una gran resistencia; se puede aserrar y clavar como la madera; es impermeable e incombustible”.

L’èxit va ser tal que la majoria de països industrialitzats van comprar la patent per fabricar el producte. A Catalunya, van ser els germans Josep Mª i Manuel Roviralta els primers a importar l’idea. L’empresa “Manufactures Roviralta”, que després esdevindria el gegant “Uralita”, va iniciar la producció al 1907 i cap a l’any 1936, l’empresa fabricava plaques, tubs, revestiments decoratius i, fins i tot, escultures i objectes personals com pipes de fumar. Si bé, a la major part de països, la patent del material es va vendre a una única companya, a Espanya, Josep Esteva i Casals va aconseguir una segona llicencia de fabricació l’any 1914 i, juntament amb el soci Saturnino Oliver Gras, van fundar la societat anònima Rocalla S.A., amb l’objectiu d’obrir una nova fàbrica a Castelldefels el 1929. L’impacte socioeconòmic del fibrociment a Catalunya va ser enorme. Dissortadament, aquest impacte, que inicialment es podria anomenar com “econòmicament beneficiós”, es va tornar terrorífic en constatar-se el greu perjudici que la seva implantació va representar per a la salut dels treballadors, familiars i veïns propers. A partir del 1927 es van començar a publicar, en revistes mèdiques especialitzades, cassos de decessos deguts a malalties associades a la inhalació de fibres d’amiant. Efectivament, l’amiant inhalat queda retingut en els pulmons i les fibres produeixen micro-ferides provocant la infermetat coneguda com “asbestosis”. Aquesta malaltia es caracteritza per una insuficiència respiratòria, com a conseqüència de la rigidització del teixit pulmonar per les micro-cicatrius. La malaltia pot degenerar en mesotelioma pleural, una espècie molt agressiva de càncer de pulmó, generalment letal. L’exposició al tabac resultava encara més letal. El problema, però, no és només la malaltia en si, que es podria haver corregit amb mesures laborals estrictes, sinó l’actitud dels empresaris d’aquest sector que van amagar i negar l’evidència, al llarg de més d’un lustre, per tal de mantenir els ingents beneficis. Les pràctiques abusives i la manipulació informativa, juntament amb la connivència de les esferes del Poder, van allargar la tragèdia fins el segle XXI. Un bon exemple d’això va ser el guardó “d’Empresa Exemplar” que l’estat espanyol va atorgar a l’empresa Rocalla l’any 1964. Afortunadament, després de nombroses denúncies, es va aconseguir erradicar l’amiant a Espanya per l’Orden de 7 de diciembre de 2001 por la que se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989 por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos”. Per adonar-se de la magnitud del desastre, la OMS, l’any 2019, xifrà el nombre anual morts, per l’exposició a l’amiant, en unes 150.000 persones.

No obstant això, el fibrociment, com a material de construcció, va ser un invent que va marcar tot una època. Les seves propietats, juntament al baix cost, el van fer insubstituïble per a moltes aplicacions. Qui no te a prop una nau amb coberta “d’Uralita”? Qui no ha viscut en un edifici amb tubs de desguàs de “Rocalla”? Conscients d’això, molts investigadors d’arreu del mon han intentat substituir les fibres d‘amiant per altres tipus de fibres que no representin un perill per a la salut, tot mantenint les seves característiques. En aquest sentit, la UPC de Castelldefels porta més de 20 anys investigant un fibrociment especial on les fibres d’amiant han estat substituïdes per fibres innòcues y més respectuoses pel medi ambient. Patentat l’any 2014, la idea consisteix en utilitzar fibres llargues d’alta resistència provinents d’espècies vegetals adaptades al clima mediterrani, com el lli o el cànem. Per millorar encara més la sostenibilitat, s’ha iniciat una línia de recerca on, a les fibres vegetals, s’afegeixen fibres provinents de residus tèxtils no reciclables. En qualsevol cas, per optimitzar l’efecte de reforç i millorar les propietats mecàniques, les fibres no s’incorporen al ciment escampades a l’atzar, com es fa habitualment en el fibrociment d’amiant, sinó que es col·loquen per capes, formant un panell Sandwich de làmines de ciment i napes de fibra. Cada placa pot estar formada per entre quatre i vuit capes de fibra segons les necessitats mecàniques i el gruix desitjat. A més, l’optimització del sistema de fabricació permet industrialitzar el procés sense modificar substancialment el procediment habitual. Aquestes millores han permès duplicar la resistència a flexió del material i multiplicar per deu la seva flexibilitat. A banda d’això, el fet d’incorporar més fibra i menys ciment, i que el tipus de fibra inclogui residus, el fan un material de construcció altament sostenible. Actualment, i gràcies a l’enorme recerca desenvolupada els darrers anys per la comunitat científica i l’esforç de les empreses del sector, aquest modest material, ara lliure d’amiant, torna a seduir a dissenyadors i constructors en el que podríem anomenar “segona oportunitat”. Donem-li, doncs, una nova vida al fibrociment. III