La Ricarda és un bé molt preuat que no es pot deixar perdre

A mi em va semblar que ens han deixat sols. A la manifestació no hi va participar cap líder polític ni membres del Govern tot i les reticències manifestades pel president de la Generalitat, Pere Aragonès i d’ERC, al projecte dissenyat per AENA. Sí que es va veure a l’alcalde del Prat Lluís Mijoler que va aclarir que ho feia “com a ciutadà del Prat i de Catalunya, en defensa de la vida i del medi ambient”.

Desconec si quan es llegiran aquestes ratlles la Unió Europea ja haurà decidit definitivament que no es donen les condicions, ni mediambientals ni sanitàries, per destruir el paratge protegit de La Ricarda ni per allargar la tercera pista de l’aeròdrom. Aquesta decisió serà molt important per poder finalment girar pàgina entorn d’un tema que ja fa temps que amenaça aquell paradís. Sembla que al final ja podrem dir que la pretesa ampliació de l’aeroport del Prat és història passada, però ull!, no podem encara abaixar la guàrdia.

Suposo que a hores d’ara, el gestor aeroportuari ja deu treballar de nou per adaptar el pla d’inversions del Document de Regulació Aeroportuària (DORA) a la nova situació. Aquells 1.700 milions de pessetes s’haurien d’invertir a solucionar, de debò, la connectivitat de Catalunya amb la resta de l’Estat i del planeta.

Com a periodista viatgera que sóc he pogut comprovar que moltes capitals d’Europa i del Món no tenen un únic aeroport. El que cal en aquests moments tan especials davant la situació de canvi climàtic, és la descentralització i no pas la concentració, per la qual cosa, igual que a Londres o París, no necessàriament s’aterra al costat de la capital, a Barcelona el que cal és dotar la resta dels aeroports catalans, de les infraestructures aeroportuàries necessàries i també de connexions mitjançant el Tren d’Alta Velocitat. Així, Girona, Reus i, també Alguaire si s’escau, gaudirien de serveis de transport modern i actualitzat i, al final, a menys d’una hora i mitja de Barcelona. Tot plegat produiria riquesa no sols a Barcelona sinó en uns entorns molt més amplis del que s’anomena “la Catalunya buida”, que amb aquesta solució, el qualificatiu segur que deixaria d’existir. Al llarg dels anys s’ha demostrat que les concentracions no són bones solucions ni per l’urbanisme ni per les persones.

A més a més, a mi que he nascut i visc al Prat, les notícies sobre l’ampliació de l’aeroport i la destrucció d’aquell paratge natural m’han portat a evocar la meva infantesa quan passejava per La Ricarda amb barca amb la meva família escoltant el cant de milers d’ocells i pescar anguiles que després la meva mare cuinava. Aquest és un dels meus records més apreciats.

Ja queden molt poques zones humides al Delta del Llobregat i el Remolar on les aus migratòries puguin utilitzar i cal recordar que aquests enclavaments ja van quedar molt malmesos amb les ampliacions que es van fer fa uns anys, de l’aeroport i del port. Per cert, n’han passat ja quasi vint i les mesures compensatòries destinades a corregir els efectes de la construcció de la tercera pista, que Espanya va prometre dur a terme, encara les estem esperant. Cal recordar que la Unió Europea, el passat mes de febrer ja va fer un advertiment a l’Estat Espanyol per l’incompliment d’aquestes mesures. De moment sembla que podem estar tranquils perquè tot plegat s’ha aturat, però cal no abaixar la guàrdia i esperar que la Unió Europea decideixi definitivament que l’aeroport no es toca. III