Què en sabem realment del mar?

Sabem que el mar ocupa el 71% de la superfície de la Terra, que inclou el 96% de la seva aigua. Sabem que és un actor clau en el cicle de l’aigua, del carboni o del nitrogen, elements essencials per la vida a la Terra. El seu paper és crucial pel temps i el clima a qualsevol escala de temps. El mar juga un paper regulador bàsic en l’equilibri climàtic i ambiental de la Terra. És el seu sistema circulatori. Com la sang en el nostre organisme, juga un paper fonamental en el nostre equilibri i la nostra salut. ‘Més enllà de totes les coses hi ha l’oceà’, deia Sèneca, certament el mar és molt més.
Però en som conscients? Durant dècades el mar ha sigut l’abocador d’una activitat humana desbocada. Avui ens sorprenem de descobrir la quasi desaparició de moltes espècies, la reducció de la pesca, la contaminació dels peixos o les grans taques de plàstics que embruten mar i platges.
Què podem fer cadascú de nosaltres per contribuir a pal·liar aquesta situació? El primer que en ens pot ajudar és respondre a una pregunta: on comença el mar? El mar comença a qualsevol embornal de les nostres ciutats, a l’aigüera de casa, al camp de conreu que un pagès adoba, comença allà on aboquem quelcom que, arrossegat per l’aigua, arribarà fins al mar. Així de senzill i de rellevant. Aquesta idea és la que inspira la campanya que moltes ciutats, Barcelona entre d’altres, han iniciat: ‘El mar comença aquí’, escrivint al costat dels embornals un missatge clar i inequívoc: ‘Aquí comença el mar. No hi llencis res’. Aquesta idea inclou, al menys, dos missatges tan senzills com potents. Primer, ens evoca el mar quan encara no trepitgem la sorra, en qualsevol punt on estiguem. I, segon, ens fa pensar que cada petit gest importa, que cadascú és part de la solució.

Conèixer és estimar
És difícil estimar o apreciar allò que es desconeix. El mar ens ofereix nombrosos exemples d’espècies i adaptacions que poden simplement despertar la nostra curiositat o ajudar a comprendre fenòmens físics complexos en una aula a l’escola o la universitat. ‘Tots procedim del mar. Qui desitgi entendre la vida a la terra, primer haurà d’entendre el mar’, deia Rachel Carson (1907-1964), la mare de l’ecologisme i especialment dels moviments ecologistes per la protecció dels mars.

Un parell exemples
Els peixos marins viuen immersos en un medi amb una pressió osmòtica molt superior a la del seu medi intern. Estan protegits per cobertes relativament permeables que compostos com aigua o sals poden travessar amb facilitat. Per simple equilibri osmòtic els peixos marins pateixen una continua entrada de sals i una continua pèrdua d’aigua. L’evolució els ha dotat de complexes adaptacions per compensar aquestes fluxos inevitables i així mantenir dins del seu organisme la quantitat adequada d’aigua i sals. Una de les adaptacions més curioses és un mecanisme voluntari de beguda: els peixos marins beuen aigua. Si aquests peixos pateixen un desequilibri ambiental, el mecanisme es veu alterat, quin és el resultat? el peix mor per deshidratació, una autèntica paradoxa que ens ajuda a entendre l’equilibri osmòtic entre dos medis i les seves conseqüències.
Un altre exemple interessant ens situa davant d’un plat de peix. Ens hem preguntat alguna vegada el perquè d’una estructura muscular tan diferent de la d’un animal terrestre? El peix té els músculs disposats en petits paquets, recolzats un sobre l’altre, lligats per una mica de teixit connectiu que es desfà fàcilment durant la cocció. Això és el que ens permet menjar-nos el peix gairebé sense ajuda d’un ganivet, simplement separant els paquets musculars. Aquesta disposició anatòmica és conseqüència de la densitat de l’aigua del mar, 800 vegades superior a la de l’aire. La percebem quan intentem caminar dins l’aigua i sentim la resistència que oposa al nostre moviment. La forma hidrodinàmica dels peixos i aquesta disposició muscular son un èxit de l’evolució per aconseguir la màxima flexibilitat en un medi tan dens.

Tan diferents. Tan iguals
Sentir-nos propers als essers que habiten el planeta és un pas fonamental per comprendre que el seu destí és el nostre. En això es basa el concepte ‘Una sola salut’ introduït a principis dels 2000 i que la pandèmia ha posat de relleu. La salut d’ecosistemes i animals i la nostra van de la ma, l’una no existeix sense l’altre. Per això és important comprendre que no som tan diferents. Hem pensat què podem tenir en comú amb els peixos? En tant que vertebrats, compartim amb ells moltes reaccions fisiològiques. Només un exemple: la resposta a l’estrès. Sí, els peixos pateixen estrès. I si analitzem una gota de la seva sang després de l’atac d’un depredador, per exemple, veuríem canvis extraordinàriament similars als que trobaríem en una gota de sang nostra després d’un ensurt.
Conèixer és estimar, hem dit, i quan més coneixem més estimem. Interessar-nos pel mar és un pas essencial per a la seva protecció, un pas senzill, que tots i totes podem fer, que no ens costa més que una mica de curiositat. El retorn és tot un món nou per descobrir.