Des de començaments d’aquest 2022 he notat les nombroses cues davant de les entitats bancàries, la majoria persones d’edat avançada a les quals les noves tecnologies els ha agafat una mica massa tard. Moltes d’aquestes persones encara van amb la llibreta d’estalvis i no entenen el funcionament dels caixers automàtics. També hi ha persones més joves que necessiten fer alguna gestió i s’afegeixen a les cues.
Tot plegat ve provocat per moltes raons, però pot ser la principal és que les entitats bancàries es van precipitar en la reducció de personal en els últims mesos i aquesta acció potser ha provocat que algunes d’aquestes entitats hagin tancat un nombre important de caixes i oficines per la qual cosa les persones, de totes les edats, se senten desateses.
Aquesta situació s’agreuja notablement en els petits municipis on no hi ha ni entitats bancàries ni caixers. Si tenim en compte que aquestes entitats gestionen els nostres diners, no haurien de ser un servei públic? Sembla, però, que el tema no sols afecta nuclis amb poca població sinó que a municipis dels voltants de Barcelona els hi passa el mateix.
Faig referència al meu poble, El Prat, on han tancat dues oficines d’una caixa d’estalvis molt rellevant, incloent-hi els caixers per poder treure diners o fer algunes gestions. Una estava enclavada en el nucli antic on, si tenim en compte que hi viu una gran majoria de persones d’edat avançada, el tema es converteix en un problema més greu. Sé de bona tinta que alguns empleats que han quedat treballant, malgrat que han tingut la sort de no ser acomiadats, no estan gens satisfets de les condicions ni del lloc on els ha tocat anar. La gent els escridassa per l’espera i també perquè la persona que gestionava els seus diners ja no hi és.
El creixement del nombre de població de més edat és un fet i la realitat és que amb l’augment de l’esperança de vida, la vida laboral cada dia més curta i les jubilacions anticipades, fan que aquest sector creixi. El més greu és que les noves tecnologies, que representen per a les persones grans importants avantatges, cada vegada estiguin més lluny d’aquestes persones que, la majoria, se senten en una desigualtat d’oportunitats. Penso, però, que la gent gran també ha de fer un esforç per adaptar-se a les noves tecnologies que representen avantatges per a ells, com simplement poder estar connectats a través del mòbil amb missatges, correu electrònic o la telefonia mòbil i, al mateix temps, els fa augmentar la seva autonomia com a persones independents.
Sé que aquest article no servirà per a res, però em ve a la ment una frase que deia el meu avi i que potser val la pena recordar: “No es pot ser vell per cap quarto”. Sobre el tema, Jean Paul Ritchter comentava que: “La vellesa no és trista perquè s’acaben les nostres alegries, sinó perquè s’acaben les nostres esperances”, i segons Cicerón: “La ciència que s’aparta de la justícia, més que ciència s’hauria de denominar astúcia”. Queda dit!
Si (
No(
