www.elllobregat.com

Les factures de la llum i el gas estan posant en perill l’economia dels ciutadans

domingo 03 de abril de 2022, 14:35h

La guerra de Rússia contra Ucraïna ens està impactant per la cruesa de les imatges que veiem a la televisió i també perquè no se sap fins a quin punt pot arribar Vladimir Putin per aconseguir doblegar l’estat ucraïnès.

Però també hi ha un altre motiu que ens afecta als ciutadans i ciutadanes i és l’increment del preu dels productes energètics, especialment la llum i el gas que fan augmentar notablement el cos de la vida i en definitiva, la nostra economia n’està patint les conseqüències. Queda clar, que davant d’aquesta situació la ciutadania poc hi podem fer. En tot cas pagar i callar, però hi ha algunes preguntes que caldria fer-nos: Per què el Govern no abaixa els impostos d’aquests serveis bàsics? No haurien de ser de gestió pública? Per què han de servir a les empreses privades per fer negoci? Tot plegat són qüestions que nosaltres no resoldrem però els ajuntaments i els partits polítics n’haurien d’oferir una resposta.
No vull frivolitzar amb el tema perquè els que pitjor s’ho estan passant són els ciutadans ucraïnesos que estan fugint com poden de la guerra. La solidaritat en aquests casos també està ajudant i ja són molts els països i poblacions que han organitzat campanyes per acollir a aquestes persones.
El regidor de Consum de l’Ajuntament del Prat, Gabriel Soriano, manifesta que “davant l’actual conjuntura d’alça de preus motivada principalment per l’increment del gas natural i dels derivats del petroli, apostem per la implementació d’un model de transició energètica, amb la descarbonització com a objectiu principal, que aposta amb fermesa pel desenvolupament de les energies renovables i per reduir dràsticament la dependència energètica exterior”.
En aquest sentit, ja fa temps es al Prat es va crear la Casa de l’Energia, un servei especialitzat que assessora les persones de com optimitzar la potència de subministraments energètics que tenen contractada, per reduir-la o utilitzar-la d’una forma més eficient per abaratir-ne la factura. També d’altres ajuntaments han fet algunes accions per poder començar a treure el gas dels habitatges i instal·lar plaques fotovoltaiques. Aquesta solució, en el cas del Baix Llobregat podria ser molt eficient donades les hores de llum solar que tenim.
A l’Hospitalet, segons fonts municipals, des de 2017 ja s’estan fent accions per ajudar a les persones vulnerables i també per intentar evitar la pobresa energètica. En aquest sentit, i d’acord amb un informe previ dels Serveis Socials, l’Ajuntament assumeix part dels rebuts i també està intentant fer convenis amb les companyies subministradores.
Amb tot aquest enrenou potser caldria fer una mica d’història. ¿Per què depèn ara Europa del gas rus si l’any 1960 només el 6% de països de l’Europa occidental importava el petroli de l’URSS? Avui, aquesta xifra ja és del 40%, la qual cosa ens genera una gran dependència de Rússia. Això no hauria de ser un problema si aquest mercat de l’energia és mogués només per l’oferta i la demanda i, per tant, els interessos de tots plegats fossin per damunt de tot econòmics, però queda clar que no és pas així. Les tres quartes parts del gas que importen els països de la UE procedeix de Rússia, encara que d’aquests, la meitat també ho fan d’Algèria i Qatar. Sols Alemanya, pel seu proveïment depèn en el 75% del gas de Rússia.
Per què una part dels països d’Europa en depèn? Espanya majoritàriament ho fem del d’Algèria que està molt més a prop, però per què en el seu dia Alemanya, va optar per Rússia? No s’entén aquesta dependència del gas rus per part d’alemanya que n’és la importadora més gran. La resposta se m’escapa. Suposo que les capitals europees no volien tenir deutes amb els EUA com va passar després de la Segona Guerra Mundial.
Llavors Alemanya estava dividida i ningú es pensava que la part occidental pogués dependre de Moscou amb permís dels americans. Va venir la crisi del petroli i es va pensar en el gas, especialment del que venia d’Algèria i també dels països de l’Est. Rússia es va proposar construir una canonada Transsiberiana que acabava a Ucraïna i que van finançar el Deuche Bank i bancs francesos i japonesos. També hi havia la canonada Transmediterrània que va des d’Algèria fins a Itàlia i això va solucionar el subministrament a Europa. Semblava que estava tot ben endreçat abans de la invasió russa d’Ucraïna que ha aixecat la por dels governs i també dels ciutadans.
A l’hora de tancar aquesta edició ha sorgit un altre ingredient que pot fer capgirar, o no, les coses. El president del Govern, Pedro Sánchez, en unes declaracions ha donat suport a la proposta marroquina d’autonomia per al Sàhara i això ha significat que Algèria, hagi retirat el seu ambaixador d’Espanya. Ara el president del govern té un altre front obert i haurà de donar explicacions en relació amb el Sàhara, el Front Polisario, a les associacions i ONG que col·laboren a Espanya amb la comunitat sahrauí. Aquest suport d’Espanya al pla d’autonomia del Marroc no alterarà la voluntat del poble sahrauí de construir un estat independent? Veure’m com queda tot plegat!

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)

+
0 comentarios