Materials ‘de segona obra': El projecte social que transforma la construcció i la ocupació al Prat

Economía circular, reutilització de materials i inserció laboral són tres dels pilars que subjecten la filosofia del projecte REDÓ, impulsat fa dos anys per l’associació SaóPrat al municipi del Prat. I és que aquesta organització és el paraigua sota la qual pengen diverses iniciatives socials, una d’elles REDÓ. Un projecte centrat en reduir l’impacte ambiental dels processos d’obra mitjançant la deconstrucció sostenible. “Ens encarreguem de seleccionar, desmuntar i classificar materials provinents d’enderrocs i excedents d’obra”, detalla el director general del programa, Jordi Ibáñez.

Però, quin és el destí d’aquests materials? Més enllà de la intervenció directa en obres, REDÓ té com a objectiu recuperar recursos que, posteriorment, es transformen en nous productes i es venen al mercat, perquè puguin ser reutilitzats en altres processos constructius. Un exemple recent iŀlustra bé aquesta filosofia: “Fa poc ens van contractar per desmuntar uns banys d’unes oficines al Poblenou que s’havien de reformar. Inodors, barres adaptades, aixetes, lavabos… Tot era nou, els materials no tenien ni un any”, explica el director del programa. D’aquesta manera, l’equip de REDÓ es va encarregar de desmuntar totes les peces, netejar-les i desinfectar-les amb l’objectiu de tornar-les a comercialitzar. “Ens encarreguem de donar una segona vida al material”, afegeix Ibáñez.
El projecte, però, va més enllà de la simple gestió de materials. REDÓ també és una eina de formació i inserció laboral per a joves en situació de vulnerabilitat. Recordem que el programa forma part de l’estructura de SaóPrat, l’entitat mare. Una organització que va néixer l’any 2004 amb la voluntat de donar resposta a les problemàtiques de fracàs escolar i a la manca d’oportunitats dels joves expulsats del sistema educatiu. “Als barris de Sant Cosme i Sant Jordi-Ribera Baixa del Prat hi havia molts joves que no acabaven l’ESO i estaven al carrer. Per això, tres congregacions religioses actives a la zona van apostar per potenciar SaóPrat”, explica la directora socioeducativa de l’associació, Melodie Adan.

Oportunitats reals de formació i ocupació

Un context que ajuda a entendre la dimensió social de REDÓ, que no es limita a la deconstrucció d’obres ni a la reutilització de materials. El projecte va més enllà i s’emmarca dins l’empresa d’inserció sociolaboral de l’entitat, creada l’any 2007, amb l’objectiu de generar oportunitats reals de formació i ocupació. “Els joves provenen sobretot de centres d’acollida i de pisos d’autonomia per a joves extutelats. També ens arriben derivats d’instituts, especialment quan el professorat detecta que no s’assolirà l’ESO”, assegura la directora socioeducativa del programa. “En aquests casos, a banda de cursar un PFI, una altra opció és incorporar-se a la formació que oferim a Saó. Són itineraris molt pràctics i específics, pensats per aprendre oficis que s’estan perdent i que, alhora, tenen sortida al mercat laboral”, contínua Adan.

És en aquest punt on entra en joc REDÓ. Una eina més, un recurs més de l’associació per assolir la seva fita social. “REDÓ pot funcionar com una primera experiència laboral real. És una primera oportunitat, però vinculada a un contracte, que per a nosaltres també és una eina educativa”, explica Ibáñez. Són contractes de 20 hores setmanals i amb una durada màxima de 3 anys. “La intenció és que els joves que hi participen puguin continuar formant-se en paral·lel”, afegeix el director de REDÓ i també arquitecte tècnic.
L’eina d’inserció laboral de l’associació, però, no es limita als joves. REDÓ també dona oportunitats a persones adultes que es troben en situació de vulnerabilitat. “Tenim rotació no només de joves, sinó també d’adults que, per diferents necessitats, requereixen un contracte d’inserció”, explica Ibáñez. Persones en situació d’atur de llarga durada que, per diverses circumstàncies, han quedat fora del mercat laboral, per exemple. “En aquests casos, les contractacions es fan a través de serveis socials, amb l’informe corresponent i el certificat de risc d’exclusió social, que és el requisit necessari per poder treballar amb nosaltres”, introdueix la directora socioeducativa.

Un fuster a l'equip

És el cas de Carlos Carceller, actual fuster de REDÓ. Carceller va arribar al projecte en un moment vital complex. Després d’una etapa personal difícil i amb problemes de salut, havia estat buscant feina sense èxit. “Havia enviat milers de currículums i, curiosament, l’únic lloc on no n’havia deixat va ser aquí. I és aquí on em van trucar”, explica Carceller. Des de llavors, fa prop de dos anys que forma part de l’equip. “Hi ha moments d’estrès, com a tot arreu, però estic bé. Aquí estic molt content”, assegura.
En la mateixa situació es trobava la Irina, una advocada penalista ucraïnesa que va marxar del seu país quan va esclatar l’agressió russa sobre Crimea l’any 2014. La seva formació no era vàlida aquí i va trobar en SaóPrat un refugi vital. “La meva vida laboral a Espanya ha començat oficialment amb l’associació. Estic molt feliç”, explica. Ara és la tècnica de comercialització del projecte REDÓ, s’encarrega d’organitzar l’inventari, de gestionar el material que entra i del que es pot vendrà. També té contacte amb els clients i manté el control de l’estoc.

Els contractes d’inserció tenen una durada màxima de tres anys, però Carceller confia poder continuar aportant la seva experiència i traspassar el seu coneixement a la Sònia, qui li prendrà el relleu dins de REDÓ. “El que em sap greu és no tenir prou temps per transmetre quaranta anys d’ofici. Soc ebenista, he treballat tota la vida en aquest sector, primer amb el meu pare i després pel meu compte”, comenta.

Professionals amb demanda laboral

REDÓ acompanya als joves en el seu procés d’inserció laboral també formant-los. Feines com la d’en Carlos s’estan perdent, l’ebenista de professió ho reconeix: “La meva feina estar en perill d’extinció”. En aquest sentit, el projecte d’enderroc i reutilització esdevé també un espai d’aprenentatge en professions amb demanda dins el mercat laboral actual. Fusteria, manipulació de materials, processos de desmuntatge, són alguns exemples. “Amb aquesta formació estem donant un plus als joves. Això farà que la seva sortida al mercat laboral sigui molt més fàcil”, afirma Ibáñez.

“Funcionem com una via cap a una empresa ordinària”, assegura la responsable de disseny i comunicació de SaóPrat, Berta López. Així, l’empresa d’inserció laboral de l’associació registra un percentatge d’incorporació al mercat de treball d’aproximadament el 30%. Només durant el 2024 van contractar 41 persones. Un cas d’èxit és el del Khalid Korrie, qui va accedir al mercat de treball a partir de l’empresa d’inserció laboral de Saó i qui s’encarrega ara de dirigir la part administrativa i de finances d’aquesta. “Tanmateix, més enllà d’aquest 30%, el que també succeeix és que molts joves, un cop finalitzat el procés, opten per reprendre la seva formació. És a dir, una part important decideix tornar a estudiar per continuar millorant el seu perfil professional”, detalla el director general del programa.

El projecte REDÓ s’erigeix, així, com una de les eines que utilitza SaóPrat per acompanyar les persones durant el seu procés d’inserció laboral. Tanmateix, penja d’aquesta iniciativa una branca enfocada a la sostenibilitat: la reutilització de materials per donar-los una nova vida en noves construccions d’obra. III