Xavier Escaich Ferrer (Castelldefels, 1968) va iniciar-se en el futbol per la inèrcia dels seus germans, als 6 anyets. Va jugar 5 temporades, a la base del club de la seva vila, la U.E.Castelldefels, i després dues al C.F.Gavà. A l’etapa juvenil, malgrat ofertes de la Damm, va preferir de progressar al Blanca Subur, conjunt de Sitges, que jugava a Preferent. Unes bones actuacions, i l’especial de 1986-87, van despertar el viu interès del Gimnàstic de Tarragona, que el va incloure al primer equip per fer ja el salt professional. Ser el màxim golejador a 2ª B i tornar a excel·lir en només un curs li va valer de nou la crida d’un altre dels clubs de dalt, que en aquest cas fou l’Espanyol. Va fer el debut a primera, i va vestir 5 temporades l’uniforme blanc-i-blau, amb alts i baixos a segona, però erigint-se en davanter de referència. Després de l’últim descens (el 1993) va estudiar ofertes i va optar per marxar a Astúries a l’Sporting de Gijón. Una gran primera volta el va ajudar per despuntar i va empènyer el Barça a reclamar-lo ja a finals de temporada. Va guanyar una Supercopa, va ser deixeble de Cruyff i va tenir gran acollida de companys com Sergi, Eusebio, Amor o Txiqui. Però a nivell més esportiu va disputar sols 3 partits i va adaptar-se quan ja era massa tard. La carrera, aturada massa d’hora per lesions greus al turmell i al seu menisc, va culminar amb Benito Floro a l’Albacete (1995-1997) i amb el Múrcia a 2ª Divisió B (1997-1998).
